Canvis

La '''història de l'electricitat''' es referix a l'estudi i a l'us humà de l'[[electricitat]], al descobriment de les seues lleis com a [[fenomen físic]] i a la invenció d'artefactes per al seu us pràctic. El fenomen en si, sense conta la seua relació en l'observador humà, no té [[història]]; i si se la considerara com a part de la [[història natural]], en tindria tanta com el [[temps]], l'[[espai]], la [[matèria]] i l'[[energia]]. Com també es denomina ''electricitat'' la branca de la ciència que estudia el fenomen i la branca de la [[tecnologia]] que l'aplica, la ''història de l'electricitat'' és la branca de la [[història de la ciència]] i de la [[història de la tecnologia]] que s'encarrega de l'estudi de la seua aparició i evolució.

La '''història de l'electricitat''' es referix a l'estudi i a l'us humà de l'[[electricitat]], al descobriment de les seues lleis com a [[fenomen físic]] i a la invenció d'artefactes per al seu us pràctic. El fenomen en si, sense conta la seua relació en l'observador humà, no té [[història]]; i si se la considerara com a part de la [[història natural]], en tindria tanta com el [[temps]], l'[[espai]], la [[matèria]] i l'[[energia]]. Com també es denomina ''electricitat'' la branca de la ciència que estudia el fenomen i la branca de la [[tecnologia]] que l'aplica, la ''història de l'electricitat'' és la branca de la [[història de la ciència]] i de la [[història de la tecnologia]] que s'encarrega de l'estudi de la seua aparició i evolució.

[[Archiu:Amber hg.jpg|thumb|250px|Un fragment d'[[àmbar]] que [[Tales de Milet]] va poder utilisar en la seua experimentació de l'efecte triboelèctric. El nom en [[grec]] d'este material (''ελεκτρον, elektron'') s'utilisà per a nomenar el fenomen i la ciència que l'estudia, a partir del llibre ''[[De Magnete|De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure]]'', de [[William Gilbert]] ([[1600]]).]]

[[Archiu:Amber hg.jpg|thumb|250px|Un fragment d'[[àmbar]] que [[Tales de Milet]] va poder utilisar en la seua experimentació de l'efecte triboelèctric. El nom en [[grec]] d'este material (''ελεκτρον, elektron'') s'utilisà per a nomenar el fenomen i la ciència que l'estudia, a partir del llibre ''[[De Magnete|De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure]]'', de [[William Gilbert]] ([[1600]]).]]

Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia|filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. A prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs van observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme català [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.

Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia|filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. A prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs van observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme valencià [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.

L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[segle XVIII]]. Es van registrar al llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, així com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]],<ref>{{citar ref|nom= Theodore H. |cognom= Bullock

L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[segle XVIII]]. Es van registrar al llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, així com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]],<ref>{{citar ref|nom= Theodore H. |cognom= Bullock