Canvis

Els anys centrals del segle XIX havien presenciat extraordinaris avanços en l'aplicació de l'electricitat a les comunicacions i el [[1881]] s'organisà a [[París]] una ''[[Exposició Internacional]] d'electricitat'' i un ''Congrès international des électriciens'' (Congrés internacional d'electricistes).<ref>Entre l'1 d'agost i el 15 de novembre i el segon del 15 de setembre al 19 d'octubre. (en francés) [http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?4KY15.14/171/100/324/33/254 ''Exposition internationale d'électricité'']</ref> Tot i que per tot això el coneiximent científic de l'electricitat i el magnetisme havia sigut imprescindible, els tècnics o inventors adquiriren un sentiment de e, i fins i tot de reticència cap als científics ''purs''. Fins i tot la teoria de Maxwell era ignorada per la majoria d'ingeniers elèctrics, que a la seua pràctica tecnològica no la necessitaven. Això no pogué mantindre-se a partir de la demostració experimental de la radiació electromagnètica ([[Heinrich Hertz]], [[1888]]), i a la década dels noranta les noves generacions d'ingeniers incorporaren en més confiança les aportacions teòriques i estigueren millor preparats per les noves tecnologies elèctriques que aplicaven els efectes del camp electromagnètic, com el [[corrent altern]].<ref name=autogenerated1 />

Els anys centrals del segle XIX havien presenciat extraordinaris avanços en l'aplicació de l'electricitat a les comunicacions i el [[1881]] s'organisà a [[París]] una ''[[Exposició Internacional]] d'electricitat'' i un ''Congrès international des électriciens'' (Congrés internacional d'electricistes).<ref>Entre l'1 d'agost i el 15 de novembre i el segon del 15 de setembre al 19 d'octubre. (en francés) [http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?4KY15.14/171/100/324/33/254 ''Exposition internationale d'électricité'']</ref> Tot i que per tot això el coneiximent científic de l'electricitat i el magnetisme havia sigut imprescindible, els tècnics o inventors adquiriren un sentiment de e, i fins i tot de reticència cap als científics ''purs''. Fins i tot la teoria de Maxwell era ignorada per la majoria d'ingeniers elèctrics, que a la seua pràctica tecnològica no la necessitaven. Això no pogué mantindre-se a partir de la demostració experimental de la radiació electromagnètica ([[Heinrich Hertz]], [[1888]]), i a la década dels noranta les noves generacions d'ingeniers incorporaren en més confiança les aportacions teòriques i estigueren millor preparats per les noves tecnologies elèctriques que aplicaven els efectes del camp electromagnètic, com el [[corrent altern]].<ref name=autogenerated1 />

Dos invencions que aplicaven el [[motor elèctric]] a la tracció de vehículs revolucionaren particularment la vida urbana, permetent una movilitat a l'espai que es convertí en [[movilitat social]]: l'[[ascensor]] elèctric i el [[tramvia]] elèctric (abdós en participació de [[Frank J. Sprague]]). Fins aleshores era habitual que pobres i rics compartissin la mateixa casa als [[Eixample (urbanisme)|eixamples]] burguesos (uns a la planta principal i atres a les [[golfes]]), en alçades que no solien superar les cinc o sis plantes. L'urbanisme del segle XX permeté el creiximent de [[megaciutat]]s, en nítides diferències entre barris de rics i pobres, i en desplaçaments horitzontals quilomètrics i de desenes de plantes en vertical (els [[gratacels]]). El [[Metro de Londres]], que funcionava amb locomotores de vapor des del [[1863]], aplicà la tracció elèctrica per permetre llínies a més profunditat sense tants requisits de ventilació (anomenades '”deep-level'') des del [[1890]], i el sistema es difongué per atres ciutats europees i americanes ([[Metro de Budapest|Budapest]] i [[Glasgow]], [[1886]]; [[Boston]], [[1897]]; [[subte de Buenos Aires]], [[1913]]; [[metro de Madrit]], [[1919]]). L'electrificació dels ferrocarrils fon posterior (vegeu secció [[Història de l'electricitat#Electrificació dels ferrocarrils|Electrificació dels ferrocarrils]]'').

Dos invencions que aplicaven el [[motor elèctric]] a la tracció de vehículs revolucionaren particularment la vida urbana, permetent una movilitat a l'espai que es convertí en [[movilitat social]]: l'[[ascensor]] elèctric i el [[tramvia]] elèctric (abdós en participació de [[Frank J. Sprague]]). Fins aleshores era habitual que pobres i rics compartissin la mateixa casa als [[Eixample (urbanisme)|eixamples]] burguesos (uns a la planta principal i atres a les [[golfes]]), en alçades que no solien superar les cinc o sis plantes. L'urbanisme del segle XX permeté el creiximent de [[megaciutat]]s, en nítides diferències entre barris de rics i pobres, i en desplaçaments horitzontals quilomètrics i de decenes de plantes en vertical (els [[arrapacels]]). El [[Metro de Londres]], que funcionava en locomotores de vapor des del [[1863]], aplicà la tracció elèctrica per permetre llínies a més profunditat sense tants requisits de ventilació (nomenades '”deep-level'') des del [[1890]], i el sistema es difongué per atres ciutats europees i americanes ([[Metro de Budapest|Budapest]] i [[Glasgow]], [[1886]]; [[Boston]], [[1897]]; [[sobte de Buenos Aires]], [[1913]]; [[metro de Madrit]], [[1919]]). L'electrificació dels ferrocarrils fon posterior (vejau secció [[Història de l'electricitat#Electrificació dels ferrocarrils|Electrificació dels ferrocarrils]]'').

=== Alexander Graham Bell: el telèfon (1876) ===

=== Alexander Graham Bell: el teléfon (1876) ===

[[Fitxer:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]]

[[Archiu:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]]

{{principal|Telèfon}}

{{principal|Teléfon}}

L'escocés-estatunidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] (1847-1922), es disputà en atres investigadors la invenció del [[teléfon]] i en conseguí la patent oficial als Estats Units el [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independencia Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien sigut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] (1871), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent.

L'escocés-estatunidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] (1847-1922), es disputà en atres investigadors la invenció del [[teléfon]] i en conseguí la patent oficial als Estats Units el [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independencia Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien sigut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] (1871), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent.

Martínez Domínguez Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia d'Alexander Graham Bell] geocities.com [17-05-2008]</ref>

Martínez Domínguez Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia d'Alexander Graham Bell] geocities.com [17-05-2008]</ref>

=== Thomas Alva Edison: desenroll de la làmpada incandescent (1879), Menlo Park i comercialisació ===

=== Thomas Alva Edison: desenroll de la llàntia incandescent (1879), Menlo Park i comercialisació ===

[[Fitxer:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]

[[Fitxer:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]

{{principal|Làmpada incandescent}}

{{principal|Llàntia incandescent}}

L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] (1847-1931) ha sigut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Tot i que se li atribuïx la invenció de la [[làmpada incandescent]], la seua intervenció és més aviat el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellonger alemà, havia fabricat làmpades funcionals tres décades abans). Edison conseguí, després de molts intents, un [[filament]] que assolia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat. El [[21 d'octubre]] del 1879 conseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, en 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[làmpada incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, a la Primera Exposició d'Electricitat de París (1881) com una instalació completa d'iluminació elèctrica de corrent continu; sistema que immediatament fon adoptat tant a Europa com als Estats Units. El 1882 desenrollà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món a [[Nova York]]. Tanmateix, més tart, el seu us del corrent continu es veié desplaçat pel sistema de corrent altern desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] (1847-1931) ha sigut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Tot i que se li atribuïx la invenció de la [[llàntia incandescent]], la seua intervenció és més aviat el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellonger alemà, havia fabricat llànties funcionals tres décades abans). Edison conseguí, després de molts intents, un [[filament]] que assolia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat. El [[21 d'octubre]] del 1879 conseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, en 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[llàntia incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, a la Primera Exposició d'Electricitat de París (1881) com una instalació completa d'allumenació elèctrica de corrent continu; sistema que immediatament fon adoptat tant a Europa com als Estats Units. El 1882 desenrollà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món a [[Nova York]]. Tanmateix, més tart, el seu us del corrent continu es veié desplaçat pel sistema de corrent altern desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

La seua visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínia (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia sigut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. En sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí el 1913 la primera [[cine sonor|película sonora]].

La seua visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínia (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia sigut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. En sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí el 1913 la primera [[cine sonor|película sonora]].

L'ingenier i inventor d'orige croat [[Nikola Tesla]] (1856-1943) emigrà el 1884 als [[Estats Units]]. És reconegut com un dels investigadors més destacats en el camp de l'energia elèctrica. El Govern dels Estats Units el considerà una amenaça per les seues opinions [[pacifisme|pacifistes]] i patí el maltractament d'atres investigadors millor reconeguts com a Marconi o Edison.<ref>Gonzalo Ugidos [http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2008/452/1211381795.html ''Tesla, un genio tomado per loco''], El Mundo, 25 de maig del 2008.</ref>

L'ingenier i inventor d'orige croat [[Nikola Tesla]] (1856-1943) emigrà el 1884 als [[Estats Units]]. És reconegut com un dels investigadors més destacats en el camp de l'energia elèctrica. El Govern dels Estats Units el considerà una amenaça per les seues opinions [[pacifisme|pacifistes]] i patí el maltractament d'atres investigadors millor reconeguts com a Marconi o Edison.<ref>Gonzalo Ugidos [http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2008/452/1211381795.html ''Tesla, un genio tomado per loco''], El Mundo, 25 de maig del 2008.</ref>

Desenrollà la teoria de camps rotants, base dels [[generador]]s i motors polifàsics de corrent altern. El 1887 conseguix construir el motor d'inducció de corrent altern i treballa als laboratoris [[Westinghouse Electric Corporation|Westinghouse]], on concep el sistema polifàsic per traslladar l'electricitat a llargues distàncies. El 1893 conseguix transmetre energia electromagnètica sense cables, construint el primer [[radiotransmissor]] (avançant-se a [[Guglielmo Marconi]]). Aquell mateix any a [[Chicago]] feu una exhibició pública del corrent altern, demostrant la seua superioritat sobre el corrent continu d'Edison. Els drets d'estos invents li foren comprats per [[George Westinghouse]], que mostrà el sistema de generació i transmissió per primera vegada a la ''[[World's Columbian Exposition]]'' de [[Chicago]] del 1893. Dos anys més tart els generadors de corrent altern de Tesla s'instalaren a la central experimental d'energia elèctrica de les [[cascades del Niàgara]]. Entre els molts invents de Tesla es troben els circuits ressonants de condensador més inductància, els generadors d'alta freqüència i la nomenada [[bobina de Tesla]], utilisada en el camp de les comunicacions per ràdio.

Desenrollà la teoria de camps rotants, base dels [[generador]]s i motors polifàsics de corrent altern. El 1887 conseguix construir el motor d'inducció de corrent altern i treballa als laboratoris [[Westinghouse Electric Corporation|Westinghouse]], on concep el sistema polifàsic per traslladar l'electricitat a llargues distàncies. El 1893 conseguix transmetre energia electromagnètica sense cables, construint el primer [[radiotransmissor]] (avançant-se a [[Guglielmo Marconi]]). Aquell mateix any a [[Chicago]] feu una exhibició pública del corrent altern, demostrant la seua superioritat sobre el corrent continu d'Edison. Els drets d'estos invents li foren comprats per [[George Westinghouse]], que mostrà el sistema de generació i transmissió per primera vegada a la ''[[World's Columbian Exposition]]'' de [[Chicago]] del 1893. Dos anys més tart els generadors de corrent altern de Tesla s'instalaren a la central experimental d'energia elèctrica de les [[cascades del Niàgara]]. Entre els molts invents de Tesla es troben els circuits resonants de condensador més inductància, els generadors d'alta freqüència i la nomenada [[bobina de Tesla]], utilisada en el camp de les comunicacions per ràdio.

   

   

La unitat d'[[inducció magnètica]] del sistema MKS rep el nom de [[Tesla (unitat) |Tesla]] en honor seu.<ref>[http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/150-aniversario-nikola-tesla.html Biografia de Nicola Tesla] Microsiervos.com [18-05-2008]</ref>

La unitat d'[[inducció magnètica]] del sistema MKS rep el nom de [[Tesla (unitat) |Tesla]] en honor seu.<ref>[http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/150-aniversario-nikola-tesla.html Biografia de Nicola Tesla] Microsiervos.com [18-05-2008]</ref>

{{principal|Electró}}

{{principal|Electró}}

[[Archiu:Jj-thomson2.jpg|thumb|100px|[[Joseph John Thomson]] ]]

[[Archiu:Jj-thomson2.jpg|thumb|100px|[[Joseph John Thomson]] ]]

El físic anglés [[Joseph John Thomson]] (1856-1940) descobrí que els [[rajos catòdics]] podien desviar-se aplicant un camp magnètic perpendicular a la seua direcció de propagació i calculà les lleis d'esta desviació. Demostrà que estos rajos estaven constituïts per partícules atòmiques de càrrega negativa que nomenà ''corpuscles'' i hui en dia es coneixen com [[electrons]]. Demostrà que la nova partícula que havia descobert era aproximadament mil vegades més llaugera que l'[[hidrogen]]. Esta fon la primera identificació de partícules subatòmiques, en les grans conseqüències que això tingué en el consegüent desenroll de la ciència i la tècnica. Posteriorment, mesurant la desviació en camps magnètics, obtingué la relació entre la càrrega i la massa del electró. També examinà els rajos positius i, el 1912, descobrí la manera d'utilisar-los per separar [[àtoms]] de diferent massa. L'objectiu se conseguí desviant els rajos positius en camps electromagnètics ([[espectrometria de massa]]). Així descobrí que el [[neó]] té dos isòtops (el neó-20 i el neó-22). Tots estos treballs serviren a Thomson per propondre una estructura de l'àtom, que més tart es demostrà incorrecta, car suponia que les partícules positives estaven mesclades homogéneament en les negatives. Thomson també estudià i experimentà sobre les propietats elèctriques dels gasos i la conducció elèctrica a través d'ells, i fon justament per esta investigació que rebé el [[Premi Nobel de Física]] el 1906.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-bio.html Biografia de Joseph John Thomson] (en anglès) nobelprize.org [19-05-2008]</ref>

El físic anglés [[Joseph John Thomson]] (1856-1940) descobrí que els [[rajos catòdics]] podien desviar-se aplicant un camp magnètic perpendicular a la seua direcció de propagació i calculà les lleis d'esta desviació. Demostrà que estos rajos estaven constituïts per partícules atòmiques de càrrega negativa que nomenà ''corpúsculs'' i hui en dia es coneixen com [[electrons]]. Demostrà que la nova partícula que havia descobert era aproximadament mil vegades més llaugera que l'[[hidrogen]]. Esta fon la primera identificació de partícules subatòmiques, en les grans conseqüències que això tingué en el consegüent desenroll de la ciència i la tècnica. Posteriorment, mesurant la desviació en camps magnètics, obtingué la relació entre la càrrega i la massa del electró. També examinà els rajos positius i, el 1912, descobrí la manera d'utilisar-los per separar [[àtoms]] de diferent massa. L'objectiu se conseguí desviant els rajos positius en camps electromagnètics ([[espectrometria de massa]]). Així descobrí que el [[neó]] té dos isòtops (el neó-20 i el neó-22). Tots estos treballs serviren a Thomson per propondre una estructura de l'àtom, que més tart es demostrà incorrecta, car suponia que les partícules positives estaven mesclades homogéneament en les negatives. Thomson també estudià i experimentà sobre les propietats elèctriques dels gasos i la conducció elèctrica a través d'ells, i fon justament per esta investigació que rebé el [[Premi Nobel de Física]] el 1906.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-bio.html Biografia de Joseph John Thomson] (en anglès) nobelprize.org [19-05-2008]</ref>

=== Germans Lumière: l'inici del cinema (1895) ===

=== Germans Lumière: l'inici del cinema (1895) ===

Tot i que se li atribuí la invenció de la [[ràdio]], la patent tornà al veritable inventor, l'austrohongarès [[Nikola Tesla]], en [[1943]]. També inventà l'[[antena Marconi]]. El 1909 Marconi rebé, juntament amb el físic alemany [[Karl Ferdinand Braun]], el [[Premi Nobel de Física]] pel seu treball.<ref>[http://histel.com/z_histel/biografias.php?id_nombre=63 Biografia de Guglielmo Marconi] histel.com [21-05-2008]</ref>

Tot i que se li atribuí la invenció de la [[ràdio]], la patent tornà al veritable inventor, l'austrohongarès [[Nikola Tesla]], en [[1943]]. També inventà l'[[antena Marconi]]. El 1909 Marconi rebé, juntament amb el físic alemany [[Karl Ferdinand Braun]], el [[Premi Nobel de Física]] pel seu treball.<ref>[http://histel.com/z_histel/biografias.php?id_nombre=63 Biografia de Guglielmo Marconi] histel.com [21-05-2008]</ref>

=== Peter Cooper Hewitt: la làmpada de vapor de mercuri (1901-1912) ===

=== Peter Cooper Hewitt: la llàntia de vapor de mercuri (1901-1912) ===

{{principal|Làmpada de vapor de mercuri}}

{{principal|Llàntia de vapor de mercuri}}

L'ingenier elèctric i inventor estatunidenc [[Peter Cooper Hewitt]] (1861-1921) es feu célebre per la introducció de la [[làmpada de vapor de mercuri]], un dels més importants avanços en [[iluminació física|iluminació elèctrica]]. A la dècada de [[1890]] treballà sobre les experimentacions realisades pels alemanys [[Julius Plücker]] i [[Heinrich Geissler]] sobre el fenomen [[fluorescent]], és a dir, les radiacions visibles produïdes per un corrent elèctric que passa a través d'un tubo de vidre ple de gas. Els esforços de Hewitt s'encaminaren cap a trobar el gas que resultés més apropiat per la producció de llum, i el trobà en el [[mercuri (element)|mercuri]]. La llum obtinguda, per este mètode, no era apta per us domèstic, pero trobà aplicació en atres camps de la indústria, com en medicina, en l'esterilisació d'[[aigua potable]] i en el revelatge de películes. El [[1901]] inventà el primer model de làmpada de mercuri (tot i que no en registrà la patent fins al [[1912]]). El [[1903]] fabricà un model millorat que emetia una llum de millor qualitat i que trobà major utilitat al mercat. El desenvolupament de les [[làmpada incandescent|làmpades incandescent]] de filament de [[tungstè]], a partir de la década del 1910, suposà una dura competència per la làmpada de Hewitt, car, tot i ser huit vegades menys eficient que esta, tenien una [[lluminositat]] molt més atractiva.<ref>[http://www.ringwoodmanor.com/peo/ch/pch/pch.htm Biografia de Peter Cooper Hewitt] (en anglès) ringwoodmanor.com [20-05-2008]</ref>

L'ingenier elèctric i inventor estatunidenc [[Peter Cooper Hewitt]] (1861-1921) es feu célebre per la introducció de la [[llàntia de vapor de mercuri]], un dels més importants avanços en [[iluminació física|iluminació elèctrica]]. A la dècada de [[1890]] treballà sobre les experimentacions realisades pels alemanys [[Julius Plücker]] i [[Heinrich Geissler]] sobre el fenomen [[fluorescent]], és a dir, les radiacions visibles produïdes per un corrent elèctric que passa a través d'un tubo de vidre ple de gas. Els esforços de Hewitt s'encaminaren cap a trobar el gas que resultés més apropiat per la producció de llum, i el trobà en el [[mercuri (element)|mercuri]]. La llum obtinguda, per este mètodo, no era apta per us domèstic, pero trobà aplicació en atres camps de la indústria, com en medicina, en l'esterilisació d'[[aigua potable]] i en el revelatge de películes. El [[1901]] inventà el primer model de llàntia de mercuri (tot i que no en registrà la patent fins al [[1912]]). El [[1903]] fabricà un model millorat que emetia una llum de millor qualitat i que trobà major utilitat al mercat. El desenroll de les [[llàntia incandescent|llànties incandescent]] de filament de [[tungstè]], a partir de la década del 1910, suposà una dura competència per la llàntia de Hewitt, car, tot i ser huit vegades menys eficient que esta, tenien una [[lluminositat]] molt més atractiva.<ref>[http://www.ringwoodmanor.com/peo/ch/pch/pch.htm Biografia de Peter Cooper Hewitt] (en anglès) ringwoodmanor.com [20-05-2008]</ref>

=== Gottlob Honold: la magneto d'alta tensió, la bugia (1902) i els fars parabòlics (1913) ===

=== Gottlob Honold: la magneto d'alta tensió, la bugia (1902) i els fars parabòlics (1913) ===

L'ingenier alemany [[Gottlob Honold]] (1876-1923), que treballava a l'empresa [[Robert Bosch]], fon el primer que fabricà una [[bugia d'encesa|bugia]] econòmicament viable que, conectada a una [[imant|magneto]] d'alta tensió, feu possible el desenroll dels [[motor de combustió interna|motors de combustió interna]] de [[cicle Otto]] en [[velocitat angular|velocitats de gir]] de diversos milers de [[revolucions per minut]] i [[potència específica|potències específiques]]. Una bugia és l'element on es produïx una espurna provocant l'encesa de la mescla de combustible i aire als [[cilindre (motor)|cilindres]] d'un motor de cicle Otto. Les primeres patents per la bugia daten de [[Nikola Tesla]] ({{US patent|609,250|Electrical Igniter for Gas-Engines}} en el que es dissenya un sistema temporisat d'ignició repetida, l'any [[1898]]), quasi alhora que [[Frederik Richard Simms]] (GB 24859/1898, [[1898]]) i [[Robert Bosch]] (GB 26907/[[1898]]). [[Karl Benz]] també inventaren la seua pròpia versió de bugia. Tanmateix, la bugia de Honold de 1902 era comercialment viable, d'alta tensió i podia realisar un major número d'espurnes per minut, motiu pel qual [[Gottlieb Daimler|Daimler]]. La bugia té dos funcions primàries: produir la ignició de la mescla d'aire i combustible i dissipar part de la calor de la cambra de combustió cap al bloc motor per [[conducció tèrmica]]. Les bugies es classifiquen pel que es coneix com ranc tèrmic en funció de la seua [[conductància tèrmica]]. Les bugies transmeten energia elèctrica que convertixen el combustible en un sistema d'energia. Cal proporcionar una quantitat suficient de voltage al sistema d'ignició perqué puga generar l'espurna a través del calibratge de la bugia.<ref>[http://www.bosch.com/content/language1/downloads/Brief_History_of_Bosch_en.pdf Biografia de Gottlob Honold] (en anglès) Breu història de Bosch. bosch.com [20-05-2008]</ref>

L'ingenier alemany [[Gottlob Honold]] (1876-1923), que treballava a l'empresa [[Robert Bosch]], fon el primer que fabricà una [[bugia d'encesa|bugia]] econòmicament viable que, conectada a una [[imant|magneto]] d'alta tensió, feu possible el desenroll dels [[motor de combustió interna|motors de combustió interna]] de [[cicle Otto]] en [[velocitat angular|velocitats de gir]] de diversos milers de [[revolucions per minut]] i [[potència específica|potències específiques]]. Una bugia és l'element on es produïx una espurna provocant l'encesa de la mescla de combustible i aire als [[cilindre (motor)|cilindres]] d'un motor de cicle Otto. Les primeres patents per la bugia daten de [[Nikola Tesla]] ({{US patent|609,250|Electrical Igniter for Gas-Engines}} en el que es dissenya un sistema temporisat d'ignició repetida, l'any [[1898]]), quasi alhora que [[Frederik Richard Simms]] (GB 24859/1898, [[1898]]) i [[Robert Bosch]] (GB 26907/[[1898]]). [[Karl Benz]] també inventaren la seua pròpia versió de bugia. Tanmateix, la bugia de Honold de 1902 era comercialment viable, d'alta tensió i podia realisar un major número d'espurnes per minut, motiu pel qual [[Gottlieb Daimler|Daimler]]. La bugia té dos funcions primàries: produir la ignició de la mescla d'aire i combustible i dissipar part de la calor de la cambra de combustió cap al bloc motor per [[conducció tèrmica]]. Les bugies es classifiquen pel que es coneix com ranc tèrmic en funció de la seua [[conductància tèrmica]]. Les bugies transmeten energia elèctrica que convertixen el combustible en un sistema d'energia. Cal proporcionar una quantitat suficient de voltage al sistema d'ignició perqué puga generar l'espurna a través del calibratge de la bugia.<ref>[http://www.bosch.com/content/language1/downloads/Brief_History_of_Bosch_en.pdf Biografia de Gottlob Honold] (en anglès) Breu història de Bosch. bosch.com [20-05-2008]</ref>

El [[1913]], Honold participà en el desenroll dels fars [[Paraboloide|parabòlics]]. Tot i que s'havia utilisat anteriorment alguns sistemes d'enllumenat per la conducció nocturna, els primers fars en prou feines donaven llum i servien poc més que com sistema de senyalisació. Honold concebé la idea de colocar miralls parabòlics darrere de les làmpades per concentrar el feix lluminós, cosa que millorava la il·luminació del camí sense necessitat d'utilisar un sistema elèctric més potent.

El [[1913]], Honold participà en el desenroll dels fars [[Paraboloide|parabòlics]]. Tot i que s'havia utilisat anteriorment alguns sistemes d'enllumenat per la conducció nocturna, els primers fars en prou feines donaven llum i servien poc més que com sistema de senyalisació. Honold concebé la idea de colocar miralls parabòlics darrere de les llànties per concentrar el feix lluminós, cosa que millorava la il·luminació del camí sense necessitat d'utilisar un sistema elèctric més potent.

==Canvis de paradigma del segle XX ==

==Canvis de paradigma del segle XX ==