Canvis

Història de l'electricitat (edita)

Revisió de 06:51 23 jun 2014

168 bytes eliminats , 06:51 23 jun 2014

sense resum d'edició

Llínea 56: Llínea 56:

=== Stephen Gray: els ''efluvis'' (1729) ===

−

El físic anglés [[Stephen Gray]] (1666-1736) estudià principalment la [[conductivitat elèctrica]] dels cossos i, després de molts experiments, fon el primer a transmetre l'electricitat a través d'un conductor, l'any 1729. En els seus experiments descobrí que perqué l'electricitat, o els "efluvis" o "virtut elèctrica", com ell li nomenà, pogué circular pel conductor, este havia d'estar aïllat de terra. Posteriorment estudià altres formes de transmissió i, juntament en el científics G. Wheler i J. Godfrey, classificà els materials en conductors i aïllants de l'electricitat. Inventà una [[~~làmpada~~]] elèctrica i ideà [[endoll]]s, [[interruptor]]s i sistemes d'[[instalació elèctrica|instalacions elèctriques]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gray.html Biografía de Stephen Gray] Inglés [15-4-2008]</ref>

+

El físic anglés [[Stephen Gray]] (1666-1736) estudià principalment la [[conductivitat elèctrica]] dels cossos i, després de molts experiments, fon el primer a transmetre l'electricitat a través d'un conductor, l'any 1729. En els seus experiments descobrí que perqué l'electricitat, o els "efluvis" o "virtut elèctrica", com ell li nomenà, pogué circular pel conductor, este havia d'estar aïllat de terra. Posteriorment estudià altres formes de transmissió i, juntament en el científics G. Wheler i J. Godfrey, classificà els materials en conductors i aïllants de l'electricitat. Inventà una [[llàntia]] elèctrica i ideà [[endoll]]s, [[interruptor]]s i sistemes d'[[instalació elèctrica|instalacions elèctriques]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gray.html Biografía de Stephen Gray] Inglés [15-4-2008]</ref>

=== Charles François de Cisternay du Fay: ''càrrega vítria'' i ''càrrega resinosa'' (1733) ===

Llínea 100: Llínea 100:

[[Archiu:Humphry Davy.jpeg|thumb|100px|[[Humphry Davy]] ]]

−

Sir [[Humphry Davy]] (1778-1829). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament en Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics per mig de l'[[electròlisis]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre el 1806 i el 1808 publicà el resultat de les seues investigacions sobre l'electròlisis, on conseguix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. El [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] en més de 2.000 plaques dobles en la que descobrix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li este nom a causa del seu color groc verdós. Juntament en [[W.T. Brande]] conseguí aïllar el [[liti]] de les seues sals per mig de electròlisis de l'òxit de liti (1818). Fon cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una ~~làmpada~~ de seguritat per les mines que duu el seu nom (1815) i fon pioner en el control de la [[corrosió]] per mig de la [[protecció catòdica]]. El [[1805]] li fon concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>

+

Sir [[Humphry Davy]] (1778-1829). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament en Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics per mig de l'[[electròlisis]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre el 1806 i el 1808 publicà el resultat de les seues investigacions sobre l'electròlisis, on conseguix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. El [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] en més de 2.000 plaques dobles en la que descobrix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li este nom a causa del seu color groc verdós. Juntament en [[W.T. Brande]] conseguí aïllar el [[liti]] de les seues sals per mig de electròlisis de l'òxit de liti (1818). Fon cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una llàntia de seguritat per les mines que duu el seu nom (1815) i fon pioner en el control de la [[corrosió]] per mig de la [[protecció catòdica]]. El [[1805]] li fon concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>

=== Hans Christian Ørsted: l'electromagnetisme (1819) ===

Llínea 148: Llínea 148:

[[Fitxer:Emil Lenz.jpg|thumb|100px|[[Heinrich Lenz]] ]]

−

El físic estonià [[Heinrich Friedrich Lenz]] (1804-1865) formulà el [[1834]] la llei de l'oposició dels corrents induïts, coneguda com a [[Llei de Lenz]], ~~amb~~ l'enunciat següent: ''El sentit dls corrents, o força electromotriu induïda, és tal que sempre s'oposa a la variació del flux que la produeix''. També realitzà investigacions significatives sobre la [[conductivitat elèctrica|conductividad]] dels cossos, en relació ~~amb~~ la seva temperatura, descobrint el 1843 la relació entre ambdues; cosa que després ~~fou~~ ampliat i ~~desenvolupat~~ per [[James Prescott Joule]], per la qual cosa passaria a dir-se [[Llei de Joule]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Heinrich Friederich Lenz] geocities.com [17-05-2008]</ref>

+

El físic estonià [[Heinrich Friedrich Lenz]] (1804-1865) formulà el [[1834]] la llei de l'oposició dels corrents induïts, coneguda com a [[Llei de Lenz]], en l'enunciat següent: ''El sentit dls corrents, o força electromotriu induïda, és tal que sempre s'oposa a la variació del flux que la produeix''. També realitzà investigacions significatives sobre la [[conductivitat elèctrica|conductividad]] dels cossos, en relació en la seva temperatura, descobrint el 1843 la relació entre ambdues; cosa que després fon ampliat i desenrollat per [[James Prescott Joule]], per la qual cosa passaria a dir-se [[Llei de Joule]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Heinrich Friederich Lenz] geocities.com [17-05-2008]</ref>

=== Jean Peltier: efecte Peltier (1834), inducció electrostàtica (1840) ===

−

El físic francès i ~~rellotger~~ de professió [[Jean Peltier]] (1785-1845) descobrí el [[1834]] que quan circula un corrent elèctric per un conductor format per dos ~~metalls~~ diferents, units per una soldadura, aquesta s'escalfa o refreda segons el sentit del corrent ([[efecte Peltier]]). ~~Aquest~~ efecte ha tingut gran importància en el ~~desenvolupament~~ recent de mecanismes de [[refrigeració]] no contaminants. A Peltier se li deu també la introducció del concepte d'[[inducció electrostàtica]] el [[1840]], referit a la modificació de la distribució de la càrrega elèctrica en un material, sota la influència d'un segon objecte pròxim a ell i que tingui una càrrega eléctrica.<ref>[http://www.monografias.com/treballs Mòdul termoelèctrics Peltier] Monografías.com [15-05-2008]</ref>

+

El físic francès i rellonger de professió [[Jean Peltier]] (1785-1845) descobrí el [[1834]] que quan circula un corrent elèctric per un conductor format per dos metals diferents, units per una soldadura, aquesta s'escalfa o refreda segons el sentit del corrent ([[efecte Peltier]]). Este efecte ha tingut gran importància en el desenroll recent de mecanismes de [[refrigeració]] no contaminants. A Peltier se li deu també la introducció del concepte d'[[inducció electrostàtica]] el [[1840]], referit a la modificació de la distribució de la càrrega elèctrica en un material, sota la influència d'un segon objecte pròxim a ell i que tingui una càrrega eléctrica.<ref>[http://www.monografias.com/treballs Mòdul termoelèctrics Peltier] Monografías.com [15-05-2008]</ref>

=== Samuel Morse: telègraf (1833-1837) ===

Llínea 162: Llínea 162:

[[Archiu:Ernst_Werner_von_Siemens.jpg|thumb|left|100px|Werner von Siemens]]

−

L'enginyer alemany [[Ernst Werner von Siemens]] (1816-1892) construí el 1847 un nou tipus de telègraf, posant així la primera pedra en la construcció de l'empresa [[Siemens AG]] juntament en Johann Georg Halske. El 1841 ~~desenvolupà~~ un procés de galvanització, el 1846 un telègraf d'agulla i pressió i un sistema d'aïllament de cables elèctrics mitjançant [[gutaperxa]], cosa que permeté, a la pràctica, la construcció i estesa de cables submarins. Fou un dels pioners de les grans línies telegràfiques transoceàniques, responsable de la línia Irlanda-EUA (començada el 1874 a bord del buc Faraday) i Gran Bretanya-Índia (1870). Tot i que probablement no fou l'inventor de la [[dinamo (generador elèctric)|dinamo]], la perfeccionà fins a fer-la fiable i la base de la generació del corrent altern a les primeres grans fàbriques. Fou pioner en altres invencions, com el telègraf ~~amb~~ punter/teclat per fer transparent a l'usuari el codi Morse o la primera [[locomotora elèctrica]], presentada per la seva empresa el 1879. Entre els seus molts invents i descobriments elèctrics destaquen la dinamo i l'ús de la gutaperxa, substància plàstica extreta del làtex, utilitzada com aïllant elèctric en el recobriment de cables conductors. En homenatge a les seves contribucions en el [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]] es denomina siemens (símbol S) la unitat de conductància elèctrica (inversa de la resistència), prèviament anomenada mho.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/siemens.htm Biografia d'Ernst Werner von Siemens] Biografíasyvidas.com [10-05-2008]</ref>

+

L'enginyer alemany [[Ernst Werner von Siemens]] (1816-1892) construí el 1847 un nou tipus de telègraf, posant així la primera pedra en la construcció de l'empresa [[Siemens AG]] juntament en Johann Georg Halske. El 1841 desenrollà un procés de galvanització, el 1846 un telègraf d'agulla i pressió i un sistema d'aïllament de cables elèctrics mitjançant [[gutaperxa]], cosa que permeté, a la pràctica, la construcció i estesa de cables submarins. Fou un dels pioners de les grans línies telegràfiques transoceàniques, responsable de la línia Irlanda-EUA (començada el 1874 a bord del buc Faraday) i Gran Bretanya-Índia (1870). Tot i que probablement no fou l'inventor de la [[dinamo (generador elèctric)|dinamo]], la perfeccionà fins a fer-la fiable i la base de la generació del corrent altern a les primeres grans fàbriques. Fou pioner en altres invencions, com el telègraf en punter/teclat per fer transparent a l'usuari el codi Morse o la primera [[locomotora elèctrica]], presentada per la seva empresa el 1879. Entre els seus molts invents i descobriments elèctrics destaquen la dinamo i l'ús de la gutaperxa, substància plàstica extreta del làtex, utilitzada com aïllant elèctric en el recobriment de cables conductors. En homenatge a les seves contribucions en el [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]] es denomina siemens (símbol S) la unitat de conductància elèctrica (inversa de la resistència), prèviament anomenada mho.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/siemens.htm Biografia d'Ernst Werner von Siemens] Biografíasyvidas.com [10-05-2008]</ref>

=== Charles Wheatstone: pont de Wheatstone (1843) ===

Llínea 290: Llínea 290:

[[Fitxer:Marconi.jpg|thumb|100px|[[Guglielmo Marconi]] ]]

−

L'enginyer i físic italià [[Guglielmo Marconi]] (1874-1937), és conegut, principalment, com l'inventor del primer sistema pràctic de senyals telegràfics sense fils, que donà origen a la [[ràdio]] actual. El [[1899]] aconseguí establir comunicació telegràfica sense fils a través del [[canal de la Mànega]] entre [[Anglaterra]] i [[França]], i el 1903 a través de l'[[oceà Atlàntic]] entre [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], i [[Saint John's (Terranova i Labrador)]], [[Canadà]]. El [[1903]] establí als [[Estats Units]] l'estació [[WCC]]. A la seva inauguració, es creuaren missatges de salutació el president [[Theodore Roosevelt]] i el rei [[Eduard VIII d'Anglaterra]]. El [[1904]] arribà a un ~~acord amb~~ el servei de Correus britànic per la transmissió comercial de ~~missatges~~ per ràdio. Les marines italiana i britànica aviat adoptaren el seu sistema i cap al [[1907]] havia assolit tal perfeccionament que s'establí un servei transatlàntic de telegrafia sense fils per ús públic. Per la [[telegrafia]] fon un gran impuls el poder utilisar el [[codi Morse]] sense necessitat de cables conductors.

+

L'enginyer i físic italià [[Guglielmo Marconi]] (1874-1937), és conegut, principalment, com l'inventor del primer sistema pràctic de senyals telegràfics sense fils, que donà origen a la [[ràdio]] actual. El [[1899]] aconseguí establir comunicació telegràfica sense fils a través del [[canal de la Mànega]] entre [[Anglaterra]] i [[França]], i el 1903 a través de l'[[oceà Atlàntic]] entre [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], i [[Saint John's (Terranova i Labrador)]], [[Canadà]]. El [[1903]] establí als [[Estats Units]] l'estació [[WCC]]. A la seva inauguració, es creuaren missatges de salutació el president [[Theodore Roosevelt]] i el rei [[Eduard VIII d'Anglaterra]]. El [[1904]] arribà a un acort en el servei de Correus britànic per la transmissió comercial de mensages per ràdio. Les marines italiana i britànica aviat adoptaren el seu sistema i cap al [[1907]] havia assolit tal perfeccionament que s'establí un servei transatlàntic de telegrafia sense fils per ús públic. Per la [[telegrafia]] fon un gran impuls el poder utilisar el [[codi Morse]] sense necessitat de cables conductors.

−

Tot i que se li atribuí la invenció de la [[ràdio]], la patent tornà al veritable inventor, l'austrohongarès [[Nikola Tesla]], en [[1943]]. També inventà l'[[antena Marconi]]. El 1909 Marconi rebé, juntament ~~amb~~ el físic ~~alemany~~ [[Karl Ferdinand Braun]], el [[Premi Nobel de Física]] pel seu treball.<ref>[http://histel.com/z_histel/biografias.php?id_nombre=63 Biografia de Guglielmo Marconi] histel.com [21-05-2008]</ref>

+

Tot i que se li atribuí la invenció de la [[ràdio]], la patent tornà al veritable inventor, l'austrohongarès [[Nikola Tesla]], en [[1943]]. També inventà l'[[antena Marconi]]. El 1909 Marconi rebé, juntament en el físic alemà [[Karl Ferdinand Braun]], el [[Premi Nobel de Física]] pel seu treball.<ref>[http://histel.com/z_histel/biografias.php?id_nombre=63 Biografia de Guglielmo Marconi] histel.com [21-05-2008]</ref>

=== Peter Cooper Hewitt: la llàntia de vapor de mercuri (1901-1912) ===

Llínea 321: Llínea 321:

−

El físic holandés [[Hendrik Antoon Lorentz]] (1853-1928) realisà un gran número d'investigacions en els camps de la [[termodinàmica]], la [[radiació]], el [[magnetisme]], l'[[electricitat]] i la [[refracció de la llum]], entre les quals destaca l'estudi de l'expressió de les [[equacions de Maxwell]] en [[sistema inercial|sistemes inercials]] i les seues conseqüències sobre la propagació de les [[ones electromagnètiques]]. Formulà, conjuntament en [[George Francis FitzGerald]], una explicació de l'[[experiment de Michelson i Morley]] sobre la constància de la velocitat de la llum, atribuint-la a la contracció dels cossos en la direcció del seu moviment. Este efecte, conegut com a [[contracció de Lorentz-FitzGerald]], seria després expressat com les [[transformació de Lorentz|transformacions de Lorentz]], les que deixen invariants les [[equacions de Maxwell]], posterior base del ~~desenvolupament~~ de la [[teoria de la relativitat]]. Nomenà [[Pieter Zeeman]] el seu assistent personal, estimulant-lo a investigar l'efecte dels [[camp magnètic|camps magnètics]] sobre les transicions d'[[espín]], cosa que el dugué a descobrir el que hui en dia es coneix en el nom d'[[efecte Zeeman]], base de la [[image per ressonància magnètica|tomografia per resonància magnètica nuclear]]. Per este descobriment i la seva explicació, Lorentz compartí el 1902 el [[Premi Nobel de Física]] en [[Pieter Zeeman]]<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-h_lorentz.htm Biografia de Hendrik Antoon Lorentz] astrocosmo.cl [20-05-2008]</ref>

+

El físic holandés [[Hendrik Antoon Lorentz]] (1853-1928) realisà un gran número d'investigacions en els camps de la [[termodinàmica]], la [[radiació]], el [[magnetisme]], l'[[electricitat]] i la [[refracció de la llum]], entre les quals destaca l'estudi de l'expressió de les [[equacions de Maxwell]] en [[sistema inercial|sistemes inercials]] i les seues conseqüències sobre la propagació de les [[ones electromagnètiques]]. Formulà, conjuntament en [[George Francis FitzGerald]], una explicació de l'[[experiment de Michelson i Morley]] sobre la constància de la velocitat de la llum, atribuint-la a la contracció dels cossos en la direcció del seu moviment. Este efecte, conegut com a [[contracció de Lorentz-FitzGerald]], seria després expressat com les [[transformació de Lorentz|transformacions de Lorentz]], les que deixen invariants les [[equacions de Maxwell]], posterior base del desenroll de la [[teoria de la relativitat]]. Nomenà [[Pieter Zeeman]] el seu assistent personal, estimulant-lo a investigar l'efecte dels [[camp magnètic|camps magnètics]] sobre les transicions d'[[espín]], cosa que el dugué a descobrir el que hui en dia es coneix en el nom d'[[efecte Zeeman]], base de la [[image per ressonància magnètica|tomografia per resonància magnètica nuclear]]. Per este descobriment i la seva explicació, Lorentz compartí el 1902 el [[Premi Nobel de Física]] en [[Pieter Zeeman]]<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-h_lorentz.htm Biografia de Hendrik Antoon Lorentz] astrocosmo.cl [20-05-2008]</ref>

=== Albert Einstein: L'efecte fotoelèctric (1905) ===

Llínea 340: Llínea 340:

[[Archiu:Heike Kamerlingh Onnes, 1878.jpg|thumb|100px|[[Heike Kamerlingh Onnes]] ]]

−

El físic holandès [[Heike Kamerlingh Onnes]] (1853-1926) es dedicà principalment a l'estudi de la física a baixes temperatures, realitzant importants descobriments en el camp de la [[superconductivitat]] elèctrica, fenomen que es produeix quan alguns materials estan a temperatures properes al [[zero absolut]]. Ja al segle XIX es dugueren a terme diversos experiments per mesurar la resistència elèctrica a baixes temperatures, sent [[James Dewar]] el primer pioner en aquest camp. Tanmateix, la superconductivitat com tal no es descobriria fins al [[1911]], any en què Onnes observà que la resistència elèctrica del [[mercuri (element)|mercurio]] desapareixia bruscament en refredar-se a 4K (-518,89 °F), quan el que s'esperava era que disminuís gradualment. El [[1913]] ~~fou~~ guardonat ~~amb~~ el [[Premi Nobel de Física]] per, en paraules del comitè, "les ~~seves~~ investigacions en les característiques de la matèria a baixes temperatures que permeteren la producció de l'[[heli]] líquid".<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1913/onnes-bio.html Biografia de Heike Kamerlingh Oanes] (en anglès) nobelprize.org [20-05-2008]</ref>

+

El físic holandès [[Heike Kamerlingh Onnes]] (1853-1926) es dedicà principalment a l'estudi de la física a baixes temperatures, realitzant importants descobriments en el camp de la [[superconductivitat]] elèctrica, fenomen que es produeix quan alguns materials estan a temperatures properes al [[zero absolut]]. Ja al segle XIX es dugueren a terme diversos experiments per mesurar la resistència elèctrica a baixes temperatures, sent [[James Dewar]] el primer pioner en aquest camp. Tanmateix, la superconductivitat com tal no es descobriria fins al [[1911]], any en què Onnes observà que la resistència elèctrica del [[mercuri (element)|mercurio]] desapareixia bruscament en refredar-se a 4K (-518,89 °F), quan el que s'esperava era que disminuís gradualment. El [[1913]] ffon ou guardonat en el [[Premi Nobel de Física]] per, en paraules del comitè, "les seues investigacions en les característiques de la matèria a baixes temperatures que permeteren la producció de l'[[heli]] líquid".<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1913/onnes-bio.html Biografia de Heike Kamerlingh Oanes] (en anglès) nobelprize.org [20-05-2008]</ref>

=== Vladímir Zworikin: La televisió (1923) ===

−

L'ingenier rus [[Vladímir Zworikin]] (1889-1982) dedicà la ~~seva~~ vida al ~~desenvolupament~~ de la [[televisió]], l'[[electrònica]] i l'[[òptica]]. Des de molt jove estava convençut que la solució pràctica de la televisió no seria aportada per un sistema mecànic, ~~sinó~~ per la posada a punt d'un procediment que utilitats els tubos de [[rajos catòdics]]. Emigrà als [[Estats Units]] i començà a treballar als laboratoris de la Westinghouse Electric and Manufacturing Company, a [[Pittsburgh]]. A la Westinghouse tingué llibertat per continuar ~~amb~~ els seus ~~projectes~~ personals, és a dir, els seus treballs sobre la televisió, especialment sobre l'[[iconoscopi]] (1923), un dispositiu que convertia ~~imatges~~ òptiques en senyals elèctrics. Un atre dels seus invents, que possibilità una televisió totalment electrònica, ~~fou~~ el [[cinescopi]] que transformava els senyals elèctrics de l'iconoscopi en ~~imatges~~ visibles, tot i que de baixa resolució. Els treballs d'investigació de Zworikin i del seu grup de ~~col·laboradors~~ no es ~~limitaren~~ només a la televisió, abastaren molts ~~altres~~ aspectes de l'electrònica, sobretot els relacionats ~~amb~~ l'òptica. La seva activitat en aquest camp permeté el ~~desenvolupament~~ de dispositius tan importants com els tubs d'imatges i multiplicadors secundaris d'emissió de diferents ~~tipus~~. Un gran nombre d'aparells electrònics militars utilitzats a la segona guerra mundial són resultat directe de les investigacions de Zworikin i dels seus col·laboradors, que també participà en la invenció del [[microscopi electrònic]].<ref>[http://j.orellana.free.fr/textos Biografia de Vladímir Zworikin] Orellana.free.fr. [10-06-2008]</ref>

+

L'ingenier rus [[Vladímir Zworikin]] (1889-1982) dedicà la seua vida al desenroll de la [[televisió]], l'[[electrònica]] i l'[[òptica]]. Des de molt jove estava convençut que la solució pràctica de la televisió no seria aportada per un sistema mecànic, sino per la posada a punt d'un procediment que utilitats els tubos de [[rajos catòdics]]. Emigrà als [[Estats Units]] i començà a treballar als laboratoris de la Westinghouse Electric and Manufacturing Company, a [[Pittsburgh]]. A la Westinghouse tingué llibertat per continuar en els seus proyectes personals, és a dir, els seus treballs sobre la televisió, especialment sobre l'[[iconoscopi]] (1923), un dispositiu que convertia imàgens òptiques en senyals elèctrics. Un atre dels seus invents, que possibilità una televisió totalment electrònica, fon el [[cinescopi]] que transformava els senyals elèctrics de l'iconoscopi en imàgens visibles, tot i que de baixa resolució. Els treballs d'investigació de Zworikin i del seu grup de colaboradors no es llimitaren només a la televisió, abastaren molts atres aspectes de l'electrònica, sobretot els relacionats en l'òptica. La seva activitat en aquest camp permeté el desenroll de dispositius tan importants com els tubs d'imatges i multiplicadors secundaris d'emissió de diferents tipos. Un gran nombre d'aparells electrònics militars utilitzats a la segona guerra mundial són resultat directe de les investigacions de Zworikin i dels seus col·laboradors, que també participà en la invenció del [[microscopi electrònic]].<ref>[http://j.orellana.free.fr/textos Biografia de Vladímir Zworikin] Orellana.free.fr. [10-06-2008]</ref>

=== Edwin Howard Armstrong: Freqüència modulada (FM) (1935) ===

[[Archiu:EdwinHowardArmstrong.jpg|thumb|100px|right|[[Edwin Howard Armstrong]] ]]

−

L'ingenier elèctric estatunidenc [[Edwin Howard Armstrong]] (1890-1954) ~~fou~~ un dels inventors més prolífics de l'era de la [[ràdio]], en ~~desenvolupar~~ una ~~sèrie~~ de circuits i sistemes fonamentals per l'~~avenç~~ d'~~aquest~~ sistema de comunicacions. El 1912 ~~desenvolupà~~ el [[circuit regeneratiu]], que permetia l'[[amplificació]] dels ~~febles~~ senyals de ràdio ~~amb~~ poca [[distorsió]], millorant molt l'eficiència dels circuits emprats fins al moment. El 1918 ~~desenvolupà~~ el circuit [[superheterodí]], que donà un gran impuls als receptors d'[[amplitud modulada]] (AM). El 1920 ~~desenvolupà~~ el circuit superregenerador, molt important en les comunicacions ~~amb~~ dos canals. El 1935 ~~desenvolupà~~ el sistema de radiodifusió de [[freqüència modulada]] (FM) que, a més de millorar la qualitat de so, disminuí l'efecte de les [[Interferència electromagnètica|interferències]] externes sobre les emissions de ràdio, fent-lo molt inferior al del sistema d'amplitud modulada (AM). El sistema de freqüència modulada (FM), que és avui el més emprat en ràdio i televisió, no es començà a emprar comercialment fins després de la ~~seva~~ mort. Moltes invencions d'Armstrong foren reclamades per altres en litigis de patent.<ref>Donna Halper[http://translate.google.com/translate?hl=es&langpair=en es&u=http://www.oldradio.com/archives/people/armstrong.htm&prev=/translate_s%3Fhl%3Des%26q%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiograf%25C3%25ADa%2B%26tq%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiography%26sl%3Des%26tl%3Den Biografia d'Edwin Howard Armstrong] olradio.com[21-05-2008]</ref>

+

L'ingenier elèctric estatunidenc [[Edwin Howard Armstrong]] (1890-1954) fon un dels inventors més prolífics de l'era de la [[ràdio]], en desenrollar una serie de circuits i sistemes fonamentals per l'avanç d'este sistema de comunicacions. El 1912 desenrollà el [[circuit regeneratiu]], que permetia l'[[amplificació]] dels dèbils senyals de ràdio en poca [[distorsió]], millorant molt l'eficiència dels circuits emprats fins al moment. El 1918 desenrollà el circuit [[superheterodí]], que donà un gran impuls als receptors d'[[amplitud modulada]] (AM). El 1920 desenrollà el circuit superregenerador, molt important en les comunicacions en dos canals. El 1935 desenrollà el sistema de radiodifusió de [[freqüència modulada]] (FM) que, a més de millorar la qualitat de so, disminuí l'efecte de les [[Interferència electromagnètica|interferències]] externes sobre les emissions de ràdio, fent-lo molt inferior al del sistema d'amplitud modulada (AM). El sistema de freqüència modulada (FM), que és avui el més emprat en ràdio i televisió, no es començà a emprar comercialment fins després de la seua mort. Moltes invencions d'Armstrong foren reclamades per altres en litigis de patent.<ref>Donna Halper[http://translate.google.com/translate?hl=es&langpair=en es&u=http://www.oldradio.com/archives/people/armstrong.htm&prev=/translate_s%3Fhl%3Des%26q%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiograf%25C3%25ADa%2B%26tq%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiography%26sl%3Des%26tl%3Den Biografia d'Edwin Howard Armstrong] olradio.com[21-05-2008]</ref>

=== Robert Watson-Watt: El radar (1935) ===

[[Archiu:Robert Watson-Watt.JPG|thumb|esquerra|[[Robert Watson-Watt]] ]]

−

El radar (acrònim de ''radio detection and ranging'', detecció i mesurament de distàncies per ràdio) ~~fou~~ creat el 1935 i ~~desenvolupat~~ principalment a Anglaterra durant la [[Segona Guerra Mundial]]. El seu principal impulsor ~~fou~~ el físic [[Robert Watson-Watt]] (1892-1973), director del Laboratori d'Investigació de Ràdio. Ja el 1932, l'Oficina Postal Britànica publicà un informe en el qual els seus científics documentaren fenòmens naturals que afectaven la intensitat del senyal electromagnètic rebut: tempestes elèctriques, vents, pluja i el pas d'un avió a prop del laboratori. [http://en.wikipedia.org/wiki/Arnold_Frederic_Wilkins Arnold Wilkins] (1907-1985), físic ajudant de Watson-Watts, conegué ~~aquest~~ informe de manera accidental, conversant ~~amb~~ la gent de l'Oficina Postal, que es queixava per la interferència. Quan Wilkins suggerí la possibilitat de utilitzar el fenomen d'interferència d'ones de ràdio per detectar avions enemics, Watson-Watt el comissionà immediatament per treballar en el càlcul dels aspectes quantitatius.

+

El radar (acrònim de ''radio detection and ranging'', detecció i mesurament de distàncies per ràdio) fon creat el 1935 i desenrollat principalment en Anglaterra durant la [[Segona Guerra Mundial]]. El seu principal impulsor fon el físic [[Robert Watson-Watt]] (1892-1973), director del Laboratori d'Investigació de Ràdio. Ya en el 1932, l'Oficina Postal Britànica publicà un informe en el qual els seus científics documentaren fenòmens naturals que afectaven la intensitat del senyal electromagnètic rebut: tempestes elèctriques, vents, pluja i el pas d'un avió a prop del laboratori. [http://en.wikipedia.org/wiki/Arnold_Frederic_Wilkins Arnold Wilkins] (1907-1985), físic ajudant de Watson-Watts, conegué este informe de manera accidental, conversant en la gent de l'Oficina Postal, que es queixava per la interferència. Quan Wilkins suggerí la possibilitat de utilitzar el fenomen d'interferència d'ones de ràdio per detectar avions enemics, Watson-Watt el comissionà immediatament per treballar en el càlcul dels aspectes quantitatius.

−

El radar donà a l'aviació britànica un notable ~~avantatge~~ tàctic sobre l'alemanya durant la [[Batalla d'Anglaterra]], quan encara era denominat RDF (''Radio Direction Finding''). Actualment és una de les principals ajudes a la navegació ~~amb què~~ compta el control de trànsit aeri de tot tipus, militar i civil.<ref>Bill Penley (2002):[http://www.purbeckradar.org.uk/penleyradararchives/history/introduction.htm ''Early Radar History - an Introduction''].</ref>

+

El radar donà a l'aviació britànica una notable ventaja tàctic sobre l'alemanya durant la [[Batalla d'Anglaterra]], quan encara era denominat RDF (''Radio Direction Finding''). Actualment és una de les principals ajudes a la navegació en qué compta el control de trànsit aeri de tot tipus, militar i civil.<ref>Bill Penley (2002):[http://www.purbeckradar.org.uk/penleyradararchives/history/introduction.htm ''Early Radar History - an Introduction''].</ref>

==Segona mitat del segle XX: Era Espacial o Edat de l'electricitat ==

Llínea 371: Llínea 371:

[[Archiu:Zworykin1931iconoscope.png|thumb|410px|Disseny de la patent de l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]]. ]]

−

1923: El [[tubo de rajos catòdics]] era conegut des de finals del segle XIX, pero el seu us hagué d'esperar al disseny d'un emissor eficaç, que se conseguí en l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]], un enginyer rus que venia dissenyant tubs perfeccionats des del [[1923]]. Es basava en milers de petites [[~~cèl·lules~~ fotoelèctriques]] independents cadascuna ~~amb~~ tres capes: una intermèdia molt fina de [[mica]], una ~~altra~~ d'una substància conductora (grafit en pols impalpable o plata) i una altra [[fotosensible]] composta de milers de petits globulets de plata i òxid de cesi. Aquest mosaic, conegut ~~amb~~ el nom de ''mosaic electrònic de Zworikin'', es colocava dins d'un [[tub de buit]] i sobre el mateix es projectava, mitjançant un sistema de lents, la imatge a captar. La part relativa a la recepció i reproducció foren tubos catòdics derivats del [[dissector d'imatge]] de [[Philo Farnsworth]] ([[1927]]).

+

1923: El [[tubo de rajos catòdics]] era conegut des de finals del segle XIX, pero el seu us hagué d'esperar al disseny d'un emissor eficaç, que se conseguí en l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]], un enginyer rus que venia dissenyant tubs perfeccionats des del [[1923]]. Es basava en milers de petites [[cèlules fotoelèctriques]] independents cadascuna en tres capes: una intermèdia molt fina de [[mica]], una atra d'una substància conductora (grafit en pols impalpable o plata) i una altra [[fotosensible]] composta de milers de petits globulets de plata i òxid de cesi. Aquest mosaic, conegut en el nom de ''mosaic electrònic de Zworikin'', es colocava dins d'un [[tub de buit]] i sobre el mateix es projectava, mitjançant un sistema de lents, la imatge a captar. La part relativa a la recepció i reproducció foren tubos catòdics derivats del [[dissector d'imatge]] de [[Philo Farnsworth]] ([[1927]]).

−

La primera image sobre un tubo de rajos catòdics s'havia format el [[1911]] a l'Institut Tecnològic de [[Sant Petersburc]] i consistí en unes ratlles blanques sobre fons negre, obtingudes per [[Boris Rosing]] en colaboració en Zworikin. La captació es realisà per mig de dos tambors de espills (sistema Weiller) i generava una exploració entrellaçada de 30 línies i 12,5 quadres per segon. Els senyals de sincronisme eren generats per [[potenciòmetre]]s units als tambors de espills que s'aplicaven a les bobines deflexores del TRC, ~~amb~~ una intensitat de feix proporcional a la il·luminació que rebia la cèlula fotoelèctrica.

+

La primera image sobre un tubo de rajos catòdics s'havia format el [[1911]] a l'Institut Tecnològic de [[Sant Petersburc]] i consistí en unes ratlles blanques sobre fons negre, obtingudes per [[Boris Rosing]] en colaboració en Zworikin. La captació es realisà per mig de dos tambors de espills (sistema Weiller) i generava una exploració entrellaçada de 30 línies i 12,5 quadres per segon. Els senyals de sincronisme eren generats per [[potenciòmetre]]s units als tambors de espills que s'aplicaven a les bobines deflexores del TRC, en una intensitat de feix proporcional a la il·luminació que rebia la cèlula fotoelèctrica.

−

Hi ha molts països (Alemanya, Anglaterra, França, Estats Units) que es disputen la primacia en les primeres emissions públiques de televisió, en un procediment o un atre. Des de finals dels anys vint es feren per procediments mecànics anteriors al iconoscopi, a càrrec d'empreses públiques ([[BBC]] a Anglaterra) o privades ([[CBS]] o [[NBC]] als Estats Units). A principis de la década de 1930 ya utilisaven l'iconoscopi, com les que tingueren lloc a París el [[1932]] en una definició de 60 llínies. La precarietat de les ~~cèl·lules emprades~~ per la captació fea que ~~calgués il·luminar~~ molt intensament les escenes, produint tanta calor que només era possible el ~~desenvolupament~~ del treball als platons per temps breus. Tres anys després s'emetia ~~amb~~ 180 ~~línies~~.

+

Hi ha molts països (Alemanya, Anglaterra, França, Estats Units) que es disputen la primacia en les primeres emissions públiques de televisió, en un procediment o un atre. Des de finals dels anys vint es feren per procediments mecànics anteriors al iconoscopi, a càrrec d'empreses públiques ([[BBC]] a Anglaterra) o privades ([[CBS]] o [[NBC]] als Estats Units). A principis de la década de 1930 ya utilisaven l'iconoscopi, com les que tingueren lloc a París el [[1932]] en una definició de 60 llínies. La precarietat de les cèlules amprades per la captació fea que calgué allumenar molt intensament les escenes, produint tanta calor que només era possible el desenroll del treball als platons per temps breus. Tres anys després s'emetia en 180 llínies .

−

Des de finals de la dècada del 1930, culminant a l'[[Exposició General de segona categoria de Nova York (1939)|Fira Mundial de Nova York del 1939]], s'emetien programacions regulars de televisió que foren interrompudes durant la segona guerra mundial. El 1948, la naturalesa futura del invent encara permetia imaginacions [[ucronia|ucròniques]] com la de [[George Orwell]] ([[1984 (~~novel·la~~)]]), en què apareix encarnant l'omnipresència totalitària del «[[Gran Germà]]».

+

Des de finals de la dècada del 1930, culminant a l'[[Exposició General de segona categoria de Nova York (1939)|Fira Mundial de Nova York del 1939]], s'emetien programacions regulars de televisió que foren interrompudes durant la segona guerra mundial. El 1948, la naturalesa futura del invent encara permetia imaginacions [[ucronia|ucròniques]] com la de [[George Orwell]] ([[1984 (novela)]]), en què apareix encarnant l'omnipresència totalitària del «[[Gran Germà]]».

−

A finals de la ~~dècada~~ del 1950 es ~~desenvoluparen~~ els primers [[magnetoscopi]]s i les ~~càmeres amb~~ òptiques intercanviables que giraven en una torreta davant del ~~tub~~ d'~~imatge~~. ~~Aquests avenços~~, juntament ~~amb~~ els ~~desenvolupaments~~ de les màquines necessàries per la mescla i generació electrònica d'atres fonts, permeteren un ~~desenvolupament~~ molt alt de la producció. A la ~~dècada~~ del 1970 s'implementaren les òptiques [[Zoom]] i es començaren a ~~desenvolupar~~ magnetoscopis més ~~petits~~ que permetien la gravació de les notícies en el lloc on es produïen, el ~~naixement~~ del periodisme electrònic o [[ENG]]. La implantació de successives millores com la [[televisió en color]] i la [[televisió digital]] es veu frenada no tant pel ~~desenvolupament~~ cientificotècnic, sinó per factors comercials i per la dispersió i el cost de substitució dels equips.<ref>Albert Abramson, The History of Television, 1942 to 2000, Jefferson, NC, i Londres, McFarland, 2003, ISBN 0-7864-1220-8; Albert Abramson: "Zworikin, Pioneer of Television", University of Illinois Press, Champaign, 1995; [http://www.lablaa.org/blaavirtual/ayudadetareas/periodismo/per77.htm Biblioteca Luis Arango].</ref>

+

A finals de la década del 1950 es desenrollaren els primers [[magnetoscopi]]s i les càmares en òptiques intercanviables que giraven en una torreta davant del tubo d'image. Estos avanços, juntament en els desenrolls de les màquines necessàries per la mescla i generació electrònica d'atres fonts, permeteren un desenroll molt alt de la producció. A la década del 1970 s'implementaren les òptiques [[Zoom]] i es començaren a desenrollar magnetoscopis més chicotets que permetien la gravació de les notícies en el lloc on es produïen, el naiximent del periodisme electrònic o [[ENG]]. La implantació de successives millores com la [[televisió en color]] i la [[televisió digital]] es veu frenada no tant pel desenroll cientificotècnic, sinó per factors comercials i per la dispersió i el cost de substitució dels equips.<ref>Albert Abramson, The History of Television, 1942 to 2000, Jefferson, NC, i Londres, McFarland, 2003, ISBN 0-7864-1220-8; Albert Abramson: "Zworikin, Pioneer of Television", University of Illinois Press, Champaign, 1995; [http://www.lablaa.org/blaavirtual/ayudadetareas/periodismo/per77.htm Biblioteca Luis Arango].</ref>

=== Ordinadors ===

Llínea 396: Llínea 396:

IBM anuncià el [[1953]] la primera producció a gran escala d'un ordenador, l'[[IBM 650]]: 2000 unitats des del [[1954]] fins al [[1962]]. Era un disseny orientat cap als usuaris de màquines contables anteriors, com les [[màquina tabuladora|tabuladores]] electromecàniques (en [[targeta perforada|targetes perforades]]) o el model [[IBM 604]]. Pesava al voltant de 900 kg, i la seua unitat d'alimentació uns 1350. Cada unitat estava en un armari separat, d'1,5 x 0,9 x 1,8 mitres. Costava 500.000 dólars, pero podia llogar-se per 3.500 al mes.

−

La tercera generació d'este tipo de màquines s'inicià en l'[[IBM 360]], la primera en la història en ser atacada en un [[virus informàtic]]. Comercialisada a partir del [[1964]], ~~fou~~ la primera que utilisava el terme [[byte]] per referir-se a 8 [[bit]]s (~~amb~~ quatre bytes creava una paraula de 32-bits). La seua [[arquitectura d'ordinadors|arquitectura de computació]] fou la que a partir d'este model seguiren tots els ordinadors d'IBM. El sistema també féu popular la computación remota, amb terminals connectats a un servidor, per mitjà d'una línia telefònica. Fou un dels primers ordinadors comercials que utilitzaven circuits integrats, i podia realitzar tant anàlisis numèriques com administració o processament de fitxers.

+

La tercera generació d'este tipo de màquines s'inicià en l'[[IBM 360]], la primera en la història en ser atacada en un [[virus informàtic]]. Comercialisada a partir del [[1964]], fon la primera que utilisava el terme [[byte]] per referir-se a 8 [[bit]]s (en quatre bytes creava una paraula de 32-bits). La seua [[arquitectura d'ordinadors|arquitectura de computació]] fou la que a partir d'este model seguiren tots els ordinadors d'IBM. El sistema també féu popular la computación remota, amb terminals connectats a un servidor, per mitjà d'una línia telefònica. Fou un dels primers ordinadors comercials que utilitzaven circuits integrats, i podia realitzar tant anàlisis numèriques com administració o processament de fitxers.

L'[[Intel 4004]] (''i4004'', primer d'[[Intel]]), un [[CPU]] de 4[[bit]]s, fou llançat en un paquet de 16 pins [[Dual in-line package|CERDIP]] el [[1971]], sent el primer [[microprocessador]] en un simple [[Circuit integrat |chip]], així com el primer disponible comercialment. Donaria pas a la construcció dels [[ordinadors personals]]. El circuit 4004 fou construït en 2.300 [[transistor]]s, i fou seguit l'any següent pel primer microprocessador de 8 [[bit]]s, el [[Intel 8008|8008]], que contenia 3.300 transistors, i el [[Intel 4040|4040]], versió revisada del 4004. El CPU que començà la revolució del [[Microordenador|microcomputador]], seria el [[Intel 8080|8080]], utilisat en l'[[Altair 880]]. El microprocessador és un [[circuit integrat]] que conté tots els elements necessaris per conformar una "[[Unitat Central de Procés]]" (CPU, ''Central Process Unit''). Actualment este tipo de component electrònic es compon de millons de [[transistor]]s, integrats en una mateixa placa de silici.

Llínea 435: Llínea 435:

==== Combustibles fòssils i fonts renovables ====

−

El primer ús industrial de l'energia hidràulica per la generació d'electricitat alimentava mitjançant una [[turbina]] setze ~~làmpades~~ d'arc de la fàbrica Wolverine a [[Grand Rapids]] ([[Estats Units]], [[1880]]).<ref>[http://inventors.about.com/library/inventor Lester els Allan Pelton - Water Turbines and the Beginnings of Hydroelectricity] inventors,about.com [05-06-2008]</ref> La primera central hidroelèctrica entrà en funcionament aquell mateix any a [[Northumberland]], Gran Bretanya,<ref>Rafael Alejo García-Mauricio [http://thales.cica.es/rd/recurs ''Centrals hidroelèctriques''].thales.coca.es [05-06-2008]</ref> i la primera ciutat a tenir un subministrament elèctric fou [[Godalming]], a [[Surrey]] (Anglaterra), aquell mateix any, a corrent altern amb un alternador Siemens i una dinamo connectada a una roda hidràulica, que funcionà només tres anys.<ref>[http://www.exploringsurreyspast.org.uk/themes/places/surrey/waverley/godalming/godalming_electricity Godalming - Electricity] Transcripció de documents del museu de Goldaming. [05-06-2008]</ref>

+

El primer ús industrial de l'energia hidràulica per la generació d'electricitat alimentava mitjançant una [[turbina]] setze llànties d'arc de la fàbrica Wolverine a [[Grand Rapids]] ([[Estats Units]], [[1880]]).<ref>[http://inventors.about.com/library/inventor Lester els Allan Pelton - Water Turbines and the Beginnings of Hydroelectricity] inventors,about.com [05-06-2008]</ref> La primera central hidroelèctrica entrà en funcionament aquell mateix any a [[Northumberland]], Gran Bretanya,<ref>Rafael Alejo García-Mauricio [http://thales.cica.es/rd/recurs ''Centrals hidroelèctriques''].thales.coca.es [05-06-2008]</ref> i la primera ciutat a tenir un subministrament elèctric fou [[Godalming]], a [[Surrey]] (Anglaterra), aquell mateix any, a corrent altern amb un alternador Siemens i una dinamo connectada a una roda hidràulica, que funcionà només tres anys.<ref>[http://www.exploringsurreyspast.org.uk/themes/places/surrey/waverley/godalming/godalming_electricity Godalming - Electricity] Transcripció de documents del museu de Goldaming. [05-06-2008]</ref>

−

Dos anys més ~~tard~~ s'obrí la primera central hidràulica estatunidenca ([[riu Fox]], [[Appleton, Wisconsin]]). El mateix any ([[1882]]), Edison obria la primera central elèctrica urbana comercial. No ~~utilitzava~~ fonts renovables, sinó la [[central termoelèctrica|generació tèrmica]] a [[petroli]] (amb tres vegades major eficiència que els models anteriors, no comercials), a Pearl Street ([[Nova York]]), de 30 kW de potència a 220-110 V de corrent continu. El [[1895]], el seu competidor, Westinghouse, obre la primera central de corrent altern al [[Riu Niàgara|Niàgara]].<ref>[http://www.acenor.cl/acenor/pag.gral/documentos/Historia_Electricidad.htm ''Història de l'electricitat. pioners] a acenor.cl [05-06-2008]</ref> La desconfiança d'Edison envers el corrent altern es mantingué fins al 1892 i fins a finals del segle XIX s'~~utilitzava~~ principalment corrent continu per la il·luminació.<ref>[http://www.lowermanhattan.info/about/history/did_you_know/did_you_know_92960.aspx Edison's Power Plant] lowermanhattan,info [05-06-2008]</ref> El ~~desenvolupament~~ del [[generador elèctric]] i el perfeccionament de la [[turbina hidràulica]] respongueren a l'augment de la demanda d'electricitat del segle XX, de manera que des del 1920 el percentatge de la hidroelectricitat en la producció total d'electricitat era ja molt significatiu. Des d'aleshores la tecnologia de les principals instal·lacions no ha variat substancialment. Una [[central hidroelèctrica]] és aquella que s'utilitza per la generació d'energia elèctrica mitjançant l'aprofitament de l'[[energia potencial]] de l'aigua embassada en una [[presa (hidràulica)|presa]] situada a més alt nivell que la central. L'aigua es porta per una canonada de descàrrega a la sala de màquines de la central, on mitjançant enormes [[turbina hidràulica|turbines hidràuliques]] es produeix la generació d'[[energia elèctrica]] en [[alternador]]s.

+

Dos anys més tart s'obrí la primera central hidràulica estatunidenca ([[riu Fox]], [[Appleton, Wisconsin]]). El mateix any ([[1882]]), Edison obria la primera central elèctrica urbana comercial. No utilisava fonts renovables, sinó la [[central termoelèctrica|generació tèrmica]] a [[petroli]] (amb tres vegades major eficiència que els models anteriors, no comercials), a Pearl Street ([[Nova York]]), de 30 kW de potència a 220-110 V de corrent continu. El [[1895]], el seu competidor, Westinghouse, obre la primera central de corrent altern al [[Riu Niàgara|Niàgara]].<ref>[http://www.acenor.cl/acenor/pag.gral/documentos/Historia_Electricidad.htm ''Història de l'electricitat. pioners] a acenor.cl [05-06-2008]</ref> La desconfiança d'Edison envers el corrent altern es mantingué fins al 1892 i fins a finals del segle XIX s'utilisava principalment corrent continu per la il·luminació.<ref>[http://www.lowermanhattan.info/about/history/did_you_know/did_you_know_92960.aspx Edison's Power Plant] lowermanhattan,info [05-06-2008]</ref> El desenroll del [[generador elèctric]] i el perfeccionament de la [[turbina hidràulica]] respongueren a l'augment de la demanda d'electricitat del segle XX, de manera que des del 1920 el percentatge de la hidroelectricitat en la producció total d'electricitat era ja molt significatiu. Des d'aleshores la tecnologia de les principals instal·lacions no ha variat substancialment. Una [[central hidroelèctrica]] és aquella que s'utilitza per la generació d'energia elèctrica mitjançant l'aprofitament de l'[[energia potencial]] de l'aigua embassada en una [[presa (hidràulica)|presa]] situada a més alt nivell que la central. L'aigua es porta per una canonada de descàrrega a la sala de màquines de la central, on mitjançant enormes [[turbina hidràulica|turbines hidràuliques]] es produeix la generació d'[[energia elèctrica]] en [[alternador]]s.

Les dues característiques principals d'una central hidroeléctrica, des del punt de vista de la seva capacitat de generació d'electricitat són:

Llínea 447: Llínea 447:

[[Archiu:Wind_2006andprediction_en.png|thumb|320px|Capacitat eòlica mundial total instal·lada i previsions 1997-2010.<ref>[http://www.wwindea.org/ WWEA e.V.]</ref> ]]

−

Actualment es troba en ~~desenvolupament~~ l'explotació comercial de la conversió en electricitat del potencial energètic que té el onatge del mar, en les anomenades [[Energia mareomotriu|centralus mareomotrius]]. Aquestes utilitzen el flux i reflux de les [[marea|marees]]. En general poden ser útils en zones costaneres on l'amplitud de la marea sigui àmplia, i les condicions morfològiques de la costa permetin la construcció d'una presa que talli l'entrada i sortida de la mar en una [[badia]]. Es genera energia tant en el moment de l'ompliment com en el moment del buidatge de la badia.

+

Actualment es troba en desenroll l'explotació comercial de la conversió en electricitat del potencial energètic que té el onatge del mar, en les anomenades [[Energia mareomotriu|centralus mareomotrius]]. Aquestes utilitzen el flux i reflux de les [[marea|marees]]. En general poden ser útils en zones costaneres on l'amplitud de la marea sigui àmplia, i les condicions morfològiques de la costa permetin la construcció d'una presa que talli l'entrada i sortida de la mar en una [[badia]]. Es genera energia tant en el moment de l'ompliment com en el moment del buidatge de la badia.

−

~~Altres~~ energies renovables, com l'[[energia solar]];<ref>[http://www1.ceit.es/Asignaturas/Ecologia/Trabajos/esolar/historiafv.htm ''Història de la tecnologia fotovoltaica] ceit.es [05-06-2008]</ref> tenen una història molt anterior a la ~~seva utilització~~ com generadores d'electricitat, i fins i tot en aquest camp sorgiren tecnologies ja al segle XIX: solar ~~amb~~ [[Edmund Becquerel]] el [[1839]] i [[Augustin Mouchet]] el [[1861]]; eòlica des del 1881, tot i que el ~~desenvolupament~~ de rotors verticals eficaços arribà amb Klemin, Savoius i Darrieus, dissenyats el [[1925]], [[1929]] i [[1931]]).

+

Atres energies renovables, com l'[[energia solar]];<ref>[http://www1.ceit.es/Asignaturas/Ecologia/Trabajos/esolar/historiafv.htm ''Història de la tecnologia fotovoltaica] ceit.es [05-06-2008]</ref> tenen una història molt anterior a la seua utilisació com generadores d'electricitat, i fins i tot en aquest camp sorgiren tecnologies ya al segle XIX: solar en [[Edmund Becquerel]] el [[1839]] i [[Augustin Mouchet]] el [[1861]]; eòlica des del 1881, tot i que el desenroll de rotors verticals eficaços arribà amb Klemin, Savoius i Darrieus, dissenyats el [[1925]], [[1929]] i [[1931]]).

−

L'impuls actual de les energies renovables prové de les necessitats energètiques de la [[crisi del petroli del 1973]] i, més recentement, del fet que no emetin gasos causants d'[[efecte hivernacle]], al contrari que els [[combustibles fòssils]] ([[carbó]], [[petroli]] o [[gas natural]]). La producció d'electricitat solar i, sobretot, eòlica està en fort creixement tot i que encara no ha ~~desenvolupat~~ tot el seu potencial.

+

L'impuls actual de les energies renovables prové de les necessitats energètiques de la [[crisi del petroli del 1973]] i, més recentement, del fet que no emetin gasos causants d'[[efecte hivernacle]], al contrari que els [[combustibles fòssils]] ([[carbó]], [[petroli]] o [[gas natural]]). La producció d'electricitat solar i, sobretot, eòlica està en fort creixement tot i que encara no ha desenrollat tot el seu potencial.

Les tecnologies utilitzades en les [[central termoelèctrica|centrals termoelèctriques]] que utilitzen combustibles fòssils s'han perfeccionat, tant per obtenir una major eficiència energètica ([[cicle combinat]]) per reduir-ne l'impacte contaminant ([[pluja àcida]]), cosa que inclou les emissions de [[gasos d'efecte hivernacle]] ([[captura i emmagatzematge de carboni]]).

Llínea 459: Llínea 459:

=== Robòtica i màquines CNC ===

−

[[1952]] Una de les innovacions més importants i transcendentals en la producció de tota mena d'objectes a la segona meitat del segle XX ha sigut la incorporació de [[robot]]s, [[autòmat programable|autòmats programables]]<ref>[http://www.automatas.org/ Informació general sobre autòmats programables] Automátas.org [30-05-2008]</ref> i màquines guiades per [[control numèric amb ordinador]] (CNC) en les cadenes i màquines de producció, principalment en tasques relacionades amb la manipulació, trasbals d'objectes, processos de [[mecanització]] i [[soldadura]]. Aquestes innovacions tecnològiques han sigut viables entre altres coses pel disseny i construcció de noves generacions de [[motor elèctric|motors elèctrics]] de [[corrent continu]] controlats ~~mitjançant~~ senyals electrònics d'entrada i sortida, i el gir que poden tenir en ~~ambdós~~ sentits, així com la variació de la ~~seva~~ velocitat d'~~acord amb~~ les instruccions contingudes en el programa d'~~ordinador~~ que els controla. En ~~aquestes~~ màquines s'~~utilitzen~~ tres ~~tipus~~ de motors elèctrics: [[Motor pas a pas|motors pas a pas]], [[Servomotor|servomotors]] o [[Motor encoder|motors encoder]] i [[Motor ~~lineal~~|motors ~~lineals~~]]. El primer ~~desenvolupament~~ en l'àrea del control numèric ~~amb~~ ordinador (CNC) el ~~realitzà~~ l'inventor ~~nord~~-americà [[Jonh Parsons|John T. Parsons]] ([[Detroit]] [[1913]]-[[2007]])<ref>National Inventors Hall of Fame Foundation (2007), [http://www.invent.org/hall_of_fame/118.html John T. Parsons] (en anglès), a ''invent.org''. [19-04-2008]</ref> juntament en el seu empleat [[Frank L. Stulen]], a la dècada del 1940, ~~realitzant~~ la primera demostració pràctica d'eina en moviment programat el 1952.

+

[[1952]] Una de les innovacions més importants i transcendentals en la producció de tota mena d'objectes a la segona meitat del segle XX ha sigut la incorporació de [[robot]]s, [[autòmat programable|autòmats programables]]<ref>[http://www.automatas.org/ Informació general sobre autòmats programables] Automátas.org [30-05-2008]</ref> i màquines guiades per [[control numèric amb ordinador]] (CNC) en les cadenes i màquines de producció, principalment en tasques relacionades amb la manipulació, trasbals d'objectes, processos de [[mecanització]] i [[soldadura]]. Aquestes innovacions tecnològiques han sigut viables entre altres coses pel disseny i construcció de noves generacions de [[motor elèctric|motors elèctrics]] de [[corrent continu]] controlats per mig de senyals electrònics d'entrada i sortida, i el gir que poden tenir en abdós sentits, així com la variació de la seua velocitat d'acort en les instruccions contingudes en el programa d'ordenador que els controla. En estes màquines s'utilisen tres tipos de motors elèctrics: [[Motor pas a pas|motors pas a pas]], [[Servomotor|servomotors]] o [[Motor encoder|motors encoder]] i [[Motor llineal|motors llineals]]. El primer desenroll en l'àrea del control numèric en ordinador (CNC) el realisà l'inventor nort-americà [[Jonh Parsons|John T. Parsons]] ([[Detroit]] [[1913]]-[[2007]])<ref>National Inventors Hall of Fame Foundation (2007), [http://www.invent.org/hall_of_fame/118.html John T. Parsons] (en anglès), a ''invent.org''. [19-04-2008]</ref> juntament en el seu empleat [[Frank L. Stulen]], a la dècada del 1940, realisant la primera demostració pràctica d'eina en moviment programat el 1952.

−

La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable|autòmats programables]], les [[màquina d'estats|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i la [[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d'acomplir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses per l'ésser humà o tasques no realitzables sense intervenció d'una màquina. Aquestes màquines, els ''robots'' mantenen la connexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa sota el control d'un [[ordinador]] prèviament programat en les tasques que ha de realitzar. Les accions d'aquest tipus de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap al 1942, [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanitzada a través de la seva coneguda sèrie de relats, en els quals ~~introdueix~~ per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. A més, aquest autor planteja que les accions que ~~desenvolupa~~ un robot han de ser dirigides per una sèrie de regles morals, anomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].

+

La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable|autòmats programables]], les [[màquina d'estats|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i la [[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d'acomplir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses per l'ésser humà o tasques no realitzables sense intervenció d'una màquina. Aquestes màquines, els ''robots'' mantenen la connexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa sota el control d'un [[ordinador]] prèviament programat en les tasques que ha de realitzar. Les accions d'aquest tipus de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap al 1942, [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanitzada a través de la seva coneguda sèrie de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. A més, aquest autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una sèrie de regles morals, anomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].

Els robots són utilitzats avui en dia (2008) per dur a terme tasques brutes, perilloses, difícils, repetitives o esmussades pels humans. Això usualment pren la forma d'un [[robot industrial]] utilitzat en les línies de producció. Altres aplicacions inclouen la neteja de [[residus tòxics]], [[exploració espacial]], [[mineria]], cerca i rescat de persones i localització de mines terrestres. La [[manufactura]] continua sent el principal mercat on els robots són utilitzats. En particular, robots articulats (similars en capacitat de moviment a un braç humà) són els més utilitzats comunament. Les aplicacions inclouen soldadura, pintat i càrrega de maquinària. La [[indústria automotriu]] ha aprofitat aquesta nova tecnologia on els robots han sigut programats per reemplaçar el treball dels humans en moltes tasques repetitives. Recentement, s'ha aconseguit un gran avenç en els robots dedicat a la [[medicina]] que utilitza robots d'última generació en procediments de [[cirurgia invasiva]] mínima. L'automatització de laboratoris també és una àrea en creixement. Els robots semblen estar abaratint-se i empetitint-se en mida, tot relacionat en la miniaturització dels components electrònics que s'utilitzen per controlar-los. També, molts robots són dissenyats en [[simulador]]s molt abans que siguin construïts i interaccionin en ambients físics reals.<ref>Pérez Cordero, Víctor Hugo[http://web.archive.org/20020209203455/www.geocities.com/Eureka/Office/4595/robotica.html La robòtica] Geocities.com [26-05-2008]</ref>

Llínea 467: Llínea 467:

=== Làser ===

−

El [[1960]] el físic nord-americà [[Charles Townes]] (1915 -) realitzà a la [[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu salt a la fama científica: fou descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Tanmateix ~~fou~~ el físic nord-americà [[Gordon Gould]] (1920-2005) qui patentà els primers làsers per usos industrials i militars, malgrat que hi hagué molts litigis perquè diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories ~~desenvolupades~~ per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fou així perquè Gould fou el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. ~~Article~~ tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Tanmateix, ~~fou~~ Charles Townes a qui li fou concedit el [[premi Nobel de Física]] el [[1964]].

+

El [[1960]] el físic nord-americà [[Charles Townes]] (1915 -) realitzà a la [[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu salt a la fama científica: fou descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Tanmateix fon el físic nord-americà [[Gordon Gould]] (1920-2005) qui patentà els primers làsers per usos industrials i militars, malgrat que hi hagué molts litigis perquè diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fou així perquè Gould fou el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Tanmateix, fon Charles Townes a qui li fou concedit el [[premi Nobel de Física]] el [[1964]].

Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un medi adequat i en la mida, la forma i la puresa controlats. La mida dels làsers varia àmpliament, des de [[díode]]s làser microscòpics en nombroses aplicacions, al làser de cristales dopats en [[neodimi]] en una mida similar al d'un camp de futbol, utilitzat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o altres experiments físics en els que es presentin altes densitats d'energia. Des de la seva invenció el 1960 s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de la informació (sistemes de lectura digital dels [[disc dur|discos durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[codi de barres]]), fins a anàlisis científiques i mètodes de diagnòstic en medicina, així com la mecanització, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>

Llínea 477: Llínea 477:

Una de les aplicacions més significatives de l'electricitat fou la gairebé total electrificació dels [[ferrocarril]]s en els països més industrialitzats. La primera fase d'aquest procés, més generalitzada que la segona, fou la substitució de les [[Locomotora|locomotores]] que utilitzaven [[carbó]], per les locomotores anomenades dièsel que utilitzen combustible obtingut del [[petroli]]. Les locomotores dièsel-elèctriques consisteixen bàsicament en dos components: un [[motor dièsel]] que mou un [[generador elèctric]] i diversos [[motor elèctric|motors elèctrics]] (coneguts com a motors de tracció) que comuniquen a les roda (parelles) la força de tracció que mou la locomotora. Generalment hi ha un motor de tracció per cada eix, sent generalment 4 o 6 en una locomotora típica. Els motors de tracció s'alimenten en corrent elèctric i després, per mitjà d'[[engranatge]]s, mouen les [[roda|rodes]]. En el cas de les locomotores dièsel no cal que les vies estiguin electrificades, i ja s'utilitzen a gairebé totes les vies del món estiguin les vies electrificades o no.

−

El següent avenç tecnològic fou la posada en servei de locomotores elèctriques directes, les que utilitzen com font d'energia l'[[energia elèctrica]] provinent d'una font externa, per aplicar-la directament a motors de tracció elèctrics. Les locomotores elèctriques requereixen la instal·lació de cables elèctrics d'alimentació al llarc de tot el recorregut, que se situen a una alçada per sobre dels trens per tal d'evitar accidents. Aquesta instal·lació es coneix com [[Catenària (ferrocarril)|catenària]]. Les locomotores prenen l'electricitat per un tròlei, que la majoria de les vegades té forma de [[pantògraf]] i se'l coneix com a tal. El cost de la ~~instal·lació~~ d'alimentació fa que la tracció elèctrica tan sols ~~sigui rendible~~ en ~~línies~~ de gran trànsit, o bé en vies en gran part del recorregut en [[túnel]] sota muntanyes o per sota del mar, en dificultats per la presa d'aire per la combustió dels ~~altres tipus~~ de motor. A la [[~~dècada~~ del 1980]] s'integraren com propulsors de ~~vehicles~~ elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'~~aquest tipus~~ de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en ~~aquests~~ casos, se ~~segueixi utilitzant~~ la tracció dièsel, car la neu intensa i la ~~seva~~ filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles ~~aquestes~~ locomotores ~~mentre duri~~ el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que ~~perd~~ la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el ~~constitueixen~~ els ~~anomenats~~ trens d'alta velocitat en el ~~desenvolupament~~ següent:

+

El següent avenç tecnològic fou la posada en servei de locomotores elèctriques directes, les que utilitzen com font d'energia l'[[energia elèctrica]] provinent d'una font externa, per aplicar-la directament a motors de tracció elèctrics. Les locomotores elèctriques requereixen la instal·lació de cables elèctrics d'alimentació al llarc de tot el recorregut, que se situen a una alçada per sobre dels trens per tal d'evitar accidents. Aquesta instal·lació es coneix com [[Catenària (ferrocarril)|catenària]]. Les locomotores prenen l'electricitat per un tròlei, que la majoria de les vegades té forma de [[pantògraf]] i se'l coneix com a tal. El cost de la instalació d'alimentació fa que la tracció elèctrica tan sols siga rendable en llínies de gran trànsit, o be en vies en gran part del recorregut en [[túnel]] sota muntanyes o per sota del mar, en dificultats per la presa d'aire per la combustió dels atres tipos de motor. A la [[década del 1980]] s'integraren com propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, car la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent:

−

[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala ~~japonès fou~~ el primer tren d'alta velocitat en utilitzar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de Tòquio 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'~~instal·là~~ per primera vegada a [[Hamburg (estat)|Hamburg]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), ~~desenvolupant~~ patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars a [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment línies al Japó i la ~~Xina~~. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en ~~francès~~: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipus de tren elèctric d'alta velocitat ~~desenvolupat~~ per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el ~~rècord~~ de major velocitat mitjana en un servei de passatgers i el de major velocitat en condicions especials de prova. El 1990 assolí la velocitat de 515,3 km/h, i el 2007 superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h a la línia París-Estrasburg.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>

+

[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala japonés fon el primer tren d'alta velocitat en utilitzar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de Tòquio 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'instalà per primera vegada a [[Hamburg (estat)|Hamburg]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), desenrollant patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars a [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment línies al Japó i la China. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en francés: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipus de tren elèctric d'alta velocitat desenrollat per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el récort de major velocitat mitjana en un servei de passatgers i el de major velocitat en condicions especials de prova. El 1990 assolí la velocitat de 515,3 km/h, i el 2007 superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h a la línia París-Estrasburg.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>

=== Electromedicina ===

Llínea 486: Llínea 486:

Els [[rajos X]] foren descoberts el [[1895]] pel físic alemany [[Wilhelm Röntgen]], que descobrí que el bombardeig d'àtoms metàlics en [[electrons]] d'alta velocitat produeix l'emissió de radiacions de gran energia. Combinats en les tecnologies de la [[fotografia]], els rajos X permeteren obtenir imatges de parts interiors del cos humà abans inaccessibles sense [[cirurgia]]. A partir d'aquell moment es convertiren en imprescindibles mitjans de [[diagnòstic]], formant part essencial del camp denominat [[electromedicina]].

−

El seu ús principal en diagnòstic mèdic, per ser les més fàcils de ~~visualitzar~~, ~~fou~~ l'observació de les [[os|estructures òssies]]. A partir de la generalització d'aquesta pràctica es ~~desenvolupà~~ la [[radiologia]] com especialitat mèdica que empra la [[radiologia]] com ~~mitjà~~ de diagnòstic, que continua sent l'ús més estès dels rajos X. En ~~desenvolupaments~~ posteriors s'hi afegiren la [[tomografia axial computada]] (TAC, el 1967, per un equip dirigit pels ~~enginyers~~ [[Godfrey Newbold Hounsfield]] i [[Allan M. Cormack]], premis Nobel de medicina el [[1979]]), la [[ressonància magnètica]] (descoberta com principi el [[1938]] i aplicada a la imatge de diagnòstic per [[Paul Lauterbur]] i [[Peter Mansfield]], premis Nobel del 2003) i l'[[angiografia]] (~~utilitzada~~ des del [[1927]] pel portuguès [[Egas Moniz]], guanyador del premi Nobel el 1949, i ~~desenvolupada~~ de forma més segura per la ''tècnica Seldinger'' des del [[1953]]); així com la ~~utilització~~ terapèutica de la [[radioteràpia]].

+

El seu ús principal en diagnòstic mèdic, per ser les més fàcils de visualisar, fon l'observació de les [[os|estructures òssies]]. A partir de la generalització d'aquesta pràctica es desenrollà la [[radiologia]] com especialitat mèdica que empra la [[radiologia]] com mig de diagnòstic, que continua sent l'ús més estès dels rajos X. En desenrolls posteriors s'hi afegiren la [[tomografia axial computada]] (TAC, el 1967, per un equip dirigit pels ingeniers [[Godfrey Newbold Hounsfield]] i [[Allan M. Cormack]], premis Nobel de medicina el [[1979]]), la [[ressonància magnètica]] (descoberta com principi el [[1938]] i aplicada a la imatge de diagnòstic per [[Paul Lauterbur]] i [[Peter Mansfield]], premis Nobel del 2003) i l'[[angiografia]] (utilisada des del [[1927]] pel portuguès [[Egas Moniz]], guanyador del premi Nobel el 1949, i desenrollada de forma més segura per la ''tècnica Seldinger'' des del [[1953]]); així com la utilisació terapèutica de la [[radioteràpia]].

−

Els [[ultrasons]]s foren utilitzats per primera vegada en medicina per l'estatunidenc [[George Ludwig]], a finals de la dècada del 1940, mentre que l'[[ecografia]] fou ~~desenvolupada a~~ Suècia pels cardiòlegs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot nét dels famosos físics), i al Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]].

+

Els [[ultrasons]]s foren utilitzats per primera vegada en medicina per l'estatunidenc [[George Ludwig]], a finals de la dècada del 1940, mentre que l'[[ecografia]] fou desenrollada en Suècia pels cardiòlegs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot nét dels famosos físics), i al Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]].

S'apliquen altres tecnologies electromèdiques en la [[cardiologia]], tant en diagnòstic ([[electrocardiograma]], utilitzat des del [[1911]], que li valgué el premi Nobel del 1924 a [[Augustus Waller]]) com en tractament ([[desfibril·lador]]) i [[pròtesis]]: (els [[marcapassos]] i el [[cor artificial]]). També en àrees com els problemes d'audició (mitjançant els [[audiòfon]]s) o el diagnòstic i tractament de problemes [[neurologia|neurològics]] i [[neurofisiologia|neurofisiològics]].

−

S'han equipat les [[sala d'operacions|sales d'operacions]] i [[unitat de cures intensives|unitats de rehabilitació i cures intensives]] (UVI) o (UCI) en equips electrònics i informàtics d'alta tecnologia. S'han millorat els equipaments que realitzen [[anàlisis clíniques]] i s'han ~~desenvolupat~~ [[microscopi electrònic|microscopis electrònics]] de gran resolució.

+

S'han equipat les [[sala d'operacions|sales d'operacions]] i [[unitat de cures intensives|unitats de rehabilitació i cures intensives]] (UVI) o (UCI) en equips electrònics i informàtics d'alta tecnologia. S'han millorat els equipaments que realitzen [[anàlisis clíniques]] i s'han desenrollat [[microscopi electrònic|microscopis electrònics]] de gran resolució.

=== Telecomunicacions i Internet ===

Chabi

Administradors

6408

edicions

Canvis

Història de l'electricitat (edita)

Revisió de 06:51 23 jun 2014

Menú de navegació

Buscar