Canvis

El científic anglés [[William Gilbert]] (1544-1603) publicà el seu llibre ''[[De Magnete]]'', on utilisà la paraula llatina ''electricus'', derivada del grec ''elektron'', que significa àmbar, per a descriure els fenòmens descobert pels grecs.<ref>El primer us en anglés es deu a [[Sir Thomas Browne]], en ''Pseudodoxia Epidemica'', 1646.</ref>

El científic anglés [[William Gilbert]] (1544-1603) publicà el seu llibre ''[[De Magnete]]'', on utilisà la paraula llatina ''electricus'', derivada del grec ''elektron'', que significa àmbar, per a descriure els fenòmens descobert pels grecs.<ref>El primer us en anglés es deu a [[Sir Thomas Browne]], en ''Pseudodoxia Epidemica'', 1646.</ref>

[[Archiu:Guericke.png|thumb|right|150px|[[Otto von Guericke]]. ]]

[[Archiu:Guericke.png|thumb|right|150px|[[Otto von Guericke]]. ]]

Anteriorment, l'italià [[Gerolamo Cardano]]havia ja diferenciat, potser per primer cop, entre les forces magnètiques i les elèctriques (''De Subtilitate'' 1550). Gilbert establí les diferències entre ambdós fenòmens arran que la reina [[Elisabet I d'Anglaterra]] li ordenés estudiar els imants per a millorar l'exactitud de les [[brúixola|brúixoles]] utilitzades en la navegació, aconseguint amb aquest treball la base principal per a la definició dels fonaments de l'[[electrostàtica]] i del [[magnetisme]]. A través de les seues experiències classificà els materials en ''elèctrics'' ([[aïllant elèctric|aïllants]]) i ''anelèctrics'' ([[conductor]]s) i ideà el primer [[electroscopi]]. Descobrí la [[imantació]] per influència, i observà que la imantació del [[ferro]] es pert quan se calfa fins a ferro roent. Estudià la inclinació d'una agulla magnètica concloent que la [[Terra]] es comporta com un gran [[imant]]. El Gilbert és la unitat de mesura de la [[força magnetomotriu]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gilbert.html Biografia de William Gilbert] {{en}} [14-5-2008]</ref>

Anteriorment, l'italià [[Gerolamo Cardano]]havia ja diferenciat, potser per primer cop, entre les forces magnètiques i les elèctriques (''De Subtilitate'' 1550). Gilbert establí les diferències entre abdós fenòmens arran que la reina [[Elisabet I d'Anglaterra]] li ordenés estudiar els imants per a millorar l'exactitut de les [[brúixola|brúixoles]] utilisades en la navegació, conseguint en este treball la base principal per a la definició dels fonaments de l'[[electrostàtica]] i del [[magnetisme]]. A través de les seues experiències classificà els materials en ''elèctrics'' ([[aïllant elèctric|aïllants]]) i ''anelèctrics'' ([[conductor]]s) i ideà el primer [[electroscopi]]. Descobrí la [[imantació]] per influència, i observà que la imantació del [[ferro]] es pert quan se calfa fins a ferro roent. Estudià la inclinació d'una agulla magnètica concloent que la [[Terra]] es comporta com un gran [[imant]]. El Gilbert és la unitat de mesura de la [[força magnetomotriu]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gilbert.html Biografia de William Gilbert] {{en}} [14-5-2008]</ref>

=== Otto von Guericke: les càrregues elèctriques (1660) ===

=== Otto von Guericke: les càrregues elèctriques (1660) ===

El físic anglés [[Stephen Gray]] (1666-1736) estudià principalment la [[conductivitat elèctrica]] dels cossos i, després de molts experiments, fon el primer a transmetre l'electricitat a través d'un conductor, l'any 1729. En els seus experiments descobrí que perqué l'electricitat, o els "efluvis" o "virtut elèctrica", com ell li nomenà, pogué circular pel conductor, este havia d'estar aïllat de terra. Posteriorment estudià altres formes de transmissió i, juntament en el científics G. Wheler i J. Godfrey, classificà els materials en conductors i aïllants de l'electricitat. Inventà una [[llàntia]] elèctrica i ideà [[endoll]]s, [[interruptor]]s i sistemes d'[[instalació elèctrica|instalacions elèctriques]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gray.html Biografía de Stephen Gray] Inglés [15-4-2008]</ref>

El físic anglés [[Stephen Gray]] (1666-1736) estudià principalment la [[conductivitat elèctrica]] dels cossos i, després de molts experiments, fon el primer a transmetre l'electricitat a través d'un conductor, l'any 1729. En els seus experiments descobrí que perqué l'electricitat, o els "efluvis" o "virtut elèctrica", com ell li nomenà, pogué circular pel conductor, este havia d'estar aïllat de terra. Posteriorment estudià altres formes de transmissió i, juntament en el científics G. Wheler i J. Godfrey, classificà els materials en conductors i aïllants de l'electricitat. Inventà una [[llàntia]] elèctrica i ideà [[endoll]]s, [[interruptor]]s i sistemes d'[[instalació elèctrica|instalacions elèctriques]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gray.html Biografía de Stephen Gray] Inglés [15-4-2008]</ref>

=== Charles François de Cisternay du Fay: ''càrrega vítria'' i ''càrrega resinosa'' (1733) ===

=== Charles François de Cisternay du Fay: ''càrrega vítrea'' i ''càrrega resinosa'' (1733) ===

{{principal|Càrrega elèctrica}}

{{principal|Càrrega elèctrica}}

[[Archiu:Charles François de Cisternay du Fay.jpg|thumb|left|100px|[[Charles François de Cisternay du Fay]] ]]

[[Archiu:Charles François de Cisternay du Fay.jpg|thumb|left|100px|[[Charles François de Cisternay du Fay]] ]]

El científic francès [[Charles François de Cisternay du Fay]] (1698-1739) quan es va assabentar dels treballs de Stephen Gray, dedicà la seva vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics. Du Fay, entre molts altres experiments, observà que una làmina d'[[or]] sempre era repel·lida per una barra de [[vidre]] electrificada. Publicà els seus treballs el 1733 i fon el primer a identificar l'existència de dos tipo de [[càrrega elèctrica|càrregues elèctriques]] (denominades hui en dia positiva i negativa), que les nomenà càrrega vítria i càrrega resinosa, perquè ambdues es manifestaven d'una manera al fregar, en un mocador de seda, el vidre (càrrega positiva) i de manera diferent al fregar, amb una pell, algunes substàncies resinoses com l'[[àmbar]] o la goma (càrrega negativa).

El científic francès [[Charles François de Cisternay du Fay]] (1698-1739) quan es va informar dels treballs de Stephen Gray, dedicà la seua vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics. Du Fay, entre molts atres experiments, observà que una làmina d'[[or]] sempre era repelida per una barra de [[vidre]] electrificada. Publicà els seus treballs el 1733 i fon el primer a identificar l'existència de dos tipo de [[càrrega elèctrica|càrregues elèctriques]] (denominades hui en dia positiva i negativa), que les nomenà càrrega vítrea i càrrega resinosa, perqué abdós es manifestaven d'una manera al fregar, en un mocador de seda, el vidre (càrrega positiva) i de manera diferent al fregar, en una pell, algunes substàncies resinoses com l'[[àmbar]] o la goma (càrrega negativa).

=== Pieter van Musschenbroek: l'ampolla de Leiyden (1745) ===

=== Pieter van Musschenbroek: l'ampolla de Leiyden (1745) ===

{{Principal|Llei de Coulomb}}

{{Principal|Llei de Coulomb}}

[[Archiu:Coulomb.jpg|thumb|esquerra|[[Charles-Augustin de Coulomb]] ]]

[[Archiu:Coulomb.jpg|thumb|esquerra|[[Charles-Augustin de Coulomb]] ]]

El físic i enginyer francès [[Charles-Augustin de Coulomb]] (1736 - 1806) va ser el primer a establir les lleis quantitatives de l'electrostàtica, a més de realitzar moltes investigacions sobre el magnetisme, fregament i electricitat. Les seves investigacions científiques estan recollides en set memòries, en les què s'exposa teòricament els fonaments del magnetisme i de l'electrostàtica. El 1777 inventà la [[balança de torsió]] per a mesurar la força d'atracció o repulsió que exerceixen entre si dues càrregues elèctriques i va establir la funció que uneix aquesta força amb la distància, Amb aquest invent, culminat l'any 1785, Coulomb va poder establir l'expressió de la força entre dos càrregues elèctriques ''q'' i ''Q'' en funció de la distància d que les separa, actualment coneguda com a [[Llei de Coulomb]]: ''F'' = k (''q'' ''Q'') / ''d''². Coulomb també va estudiar l'electrificació per fregament i la [[Polarització electromagnètica|polarització]] i va introduir el concepte de [[moment magnètic]]. El [[Coulomb]] (símbol C) és la [[Sistema Internacional d'Unitats|unitat del SI]] per a la mesura de quantitat de [[càrrega elèctrica]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografía de Charles-Augustin de Coulomb].www.geocities.com [14-5-2008]</ref>

El físic i ingenier francés [[Charles-Augustin de Coulomb]] (1736 - 1806) va ser el primer a establir les lleis quantitatives de l'electrostàtica, a més de realisar moltes investigacions sobre el magnetisme, fregament i electricitat. Les seues investigacions científiques estan recollides en set memòries, en les qué s'expon teòricament els fonaments del magnetisme i de l'electrostàtica. El 1777 inventà la [[balança de torsió]] per a mesurar la força d'atracció o repulsió que eixercixen entre si dos càrregues elèctriques i va establir la funció que unix esta força en la distància. En aquest invent, culminat l'any 1785, Coulomb va poder establir l'expressió de la força entre dos càrregues elèctriques ''q'' i ''Q'' en funció de la distància d que les separa, actualment coneguda com a [[Llei de Coulomb]]: ''F'' = k (''q'' ''Q'') / ''d''². Coulomb també va estudiar l'electrificació per fregament i la [[Polarització electromagnètica|polarització]] i va introduir el concepte de [[moment magnètic]]. El [[Coulomb]] (símbol C) és la [[Sistema Internacional d'Unitats|unitat del SI]] per a la mesura de quantitat de [[càrrega elèctrica]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografía de Charles-Augustin de Coulomb].www.geocities.com [14-5-2008]</ref>

=== Luigi Galvani: l'impuls nerviós (1780) ===

=== Luigi Galvani: l'impuls nerviós (1780) ===

{{principal|Alessandro Volta|Luigi Galvani|Pila de Volta}}

{{principal|Alessandro Volta|Luigi Galvani|Pila de Volta}}

[[Archiu:Alessandro Volta.jpg|thumb|100px|[[Alessandro Volta]] ]]

[[Archiu:Alessandro Volta.jpg|thumb|100px|[[Alessandro Volta]] ]]

El físic italià [[Alessandro Volta]] (1745-1827) [[invent]]à la [[pila voltaica|pila]], precursora de la [[bateria elèctrica]]. Amb un apilament de discos de [[zinc]] i [[coure]], separats per discs de [[cartó]] humitejats amb un [[electròlit]], i units als seus extrems per un [[Circuit elèctric|circuit]] exterior. Volta aconseguí, per primera vegada, produir [[corrent elèctric|corrent elèctric continu]] a voluntat.<ref name="volta">[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_volta.htm Biografia d'Alessandro Volta] Astrocosmo Chile. [15-5-2008]</ref> Dedicà la majoria de la seva vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics, inventà l'[[electròmetre]] i l'[[eudiòmetre]] i escrigué nombrosos tractats científics. Pel seu treball en el camp de l'electricitat, [[Napoleó]] el nomenà comte el 1801. La unitat de [[tensió elèctrica]] o [[força electromotriu]], el [[volt]] (símbol V), rebé aquest nom en honor seu.<ref name="volta" />

El físic italià [[Alessandro Volta]] (1745-1827) [[invent]]à la [[pila voltaica|pila]], precursora de la [[bateria elèctrica]]. En un apilament de discs de [[zinc]] i [[coure]], separats per discs de [[cartó]] humitats en un [[electròlit]], i units als seus extrems per un [[Circuit elèctric|circuit]] exterior. Volta aconseguí, per primera vegada, produir [[corrent elèctric|corrent elèctric continu]] a voluntat.<ref name="volta">[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_volta.htm Biografia d'Alessandro Volta] Astrocosmo Chile. [15-5-2008]</ref> Dedicà la majoria de la seva vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics, inventà l'[[electròmetre]] i l'[[eudiòmetre]] i escrigué nombrosos tractats científics. Pel seu treball en el camp de l'electricitat, [[Napoleó]] el nomenà comte el 1801. La unitat de [[tensió elèctrica]] o [[força electromotriu]], el [[volt]] (símbol V), rebé aquest nom en honor seu.<ref name="volta" />

== Principis del segle XIX: el temps dels teòrics ==

== Principis del segle XIX: el temps dels teòrics ==

{{principal|Llei d'Ohm}}

{{principal|Llei d'Ohm}}

[[Archiu:Georg Simon Ohm3.jpg|thumb|100px|[[Georg Simon Ohm]] ]]

[[Archiu:Georg Simon Ohm3.jpg|thumb|100px|[[Georg Simon Ohm]] ]]

[[Georg Simon Ohm]] (1789-1854) fou un físic i matemàtic alemany que estudià la relació entre el [[voltage]] ''V'' aplicat a una [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència]] ''R'' i la [[intensitat de corrent]] ''I'' que circula per ella. El 1827 formulà la llei que duu el seu nom (la [[llei d'Ohm]]), amb l'expressió matemàtica ''V'' = ''I'' · ''R''. També s'interessà per l'acústica, la polarització de les piles i les interfències lluminoses. En honor seu s'ha batejat a la unitat de resistència elèctrica amb el nom d'Ohm (símbol Ω).<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/ohm/ohm.htm Biografia de Georg Simon Ohm] Asifunciona.com [15-05-2008]</ref>

[[Georg Simon Ohm]] (1789-1854) fon un físic i matemàtic alemà que estudià la relació entre el [[voltage]] ''V'' aplicat a una [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència]] ''R'' i la [[intensitat de corrent]] ''I'' que circula per ella. El 1827 formulà la llei que deu el seu nom (la [[llei d'Ohm]]), en l'expressió matemàtica ''V'' = ''I'' · ''R''. També s'interessà per l'acústica, la polarisació de les piles i les interferències lluminoses. En honor seu s'ha batejat a la unitat de resistència elèctrica en el nom d'Ohm (símbol Ω).<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/ohm/ohm.htm Biografia de Georg Simon Ohm] Asifunciona.com [15-05-2008]</ref>

=== Joseph Henry: inducció electromagnètica (1830)===

=== Joseph Henry: inducció electromagnètica (1830)===

{{principal|Telègraf}}

{{principal|Telègraf}}

[[Fitxer:SamuelMorse.jpg|thumb|100px|[[Samuel Morse|Morse]] en un prototip de la seva invenció]]

[[Fitxer:SamuelMorse.jpg|thumb|100px|[[Samuel Morse|Morse]] en un prototip de la seva invenció]]

L'inventor estatunidenc [[Samuel Finley Breese Morse]] (1791-1872) és principalment conegut per la invenció del [[telègraf]] elèctric i la invenció del [[codi Morse]]. El seu interès pels assumptes de l'electricitat es concretà durant la tornada d'un viage per [[Europa]]. Quan estudiava a [[Yale]] aprengué que si s'interrompia un circuit es veia una fulgor i se li acudí que aquelles interrupcions podien arribar a ser utilitzades com un mitjà de comunicació. En desembarcar d'aquell viatge el [[1832]], ja havia dissenyat un incipient telègraf i començava a desenrollar la idea d'un sistema telegràfic de fils amb un electroimant incorporat. El 6 de gener de [[1833]], Morse realitzà la seua primera demostració pública amb el seu telègraf mecànic òptic i efectuà en èxit les primeres proves al febrer del [[1837]] en un concurs convocat pel [[Congrés dels Estats Units]]. També inventà un alfabet, que representa les lletres i números per una sèrie de punts i ratlles, conegut actualment com a codi Morse, per poder utilisar el seu telègraf. L'any [[1843]], el Congrés dels Estats Units li assignà 30.000 dòlars perquè construís la primera línia de telègraf entre [[Washington DC]] i [[Baltimore]], en col·laboració amb [[Joseph Henry]]. El 24 de maig del [[1844]] Morse envià el seu famós primer missatge: «Què ens ha dut Déu?». Fou objecte de molts honors i en als seus últims anys es dedicà a experimentar amb la telegrafia submarina per cable.<ref>[http://foro.yv5huj.org/templates/BlueSilver/SamuelMorse.html Biografia de Samuel Finley Breese Morse] Bluesilver.rog [16-05-2008]</ref>

L'inventor estatunidenc [[Samuel Finley Breese Morse]] (1791-1872) és principalment conegut per la invenció del [[telégraf]] elèctric i la invenció del [[còdic Morse]]. El seu interés pels assunts de l'electricitat es concretà durant la tornada d'un viage per [[Europa]]. Quan estudiava a [[Yale]] aprengué que si s'interrompia un circuit es vea una fulgor i se li acodí que aquelles interrupcions podien arribar a ser utilisades com un mig de comunicació. En desembarcar d'aquell viage en [[1832]], ya havia dissenyat un incipient telégraf i començava a desenrollar la idea d'un sistema telegràfic de fils en un electroimant incorporat. El 6 de giner de [[1833]], Morse realisà la seua primera demostració pública en el seu telégraf mecànic òptic i efectuà en èxit les primeres proves al febrer del [[1837]] en un concurs convocat pel [[Congrés dels Estats Units]]. També inventà un alfabet, que representa les lletres i números per una série de punts i ralles, conegut actualment com a còdic Morse, per poder utilisar el seu telégraf. L'any [[1843]], el Congrés dels Estats Units li assignà 30.000 dólars perqué construïxca la primera llínia de telégraf entre [[Washington DC]] i [[Baltimore]], en colaboració en [[Joseph Henry]]. El 24 de maig del [[1844]] Morse envià el seu famós primer mensage: «Qué nos ha dut Déu?». Fon objecte de molts honors i en als seus últims anys es dedicà a experimentar en la telegrafia submarina per cable.<ref>[http://foro.yv5huj.org/templates/BlueSilver/SamuelMorse.html Biografia de Samuel Finley Breese Morse] Bluesilver.rog [16-05-2008]</ref>

=== Ernst Werner M. von Siemens: Locomotora elèctrica (1879) ===

=== Ernst Werner M. von Siemens: Locomotora elèctrica (1879) ===

IBM anuncià el [[1953]] la primera producció a gran escala d'un ordenador, l'[[IBM 650]]: 2000 unitats des del [[1954]] fins al [[1962]]. Era un disseny orientat cap als usuaris de màquines contables anteriors, com les [[màquina tabuladora|tabuladores]] electromecàniques (en [[targeta perforada|targetes perforades]]) o el model [[IBM 604]]. Pesava al voltant de 900 kg, i la seua unitat d'alimentació uns 1350. Cada unitat estava en un armari separat, d'1,5 x 0,9 x 1,8 mitres. Costava 500.000 dólars, pero podia llogar-se per 3.500 al mes.

IBM anuncià el [[1953]] la primera producció a gran escala d'un ordenador, l'[[IBM 650]]: 2000 unitats des del [[1954]] fins al [[1962]]. Era un disseny orientat cap als usuaris de màquines contables anteriors, com les [[màquina tabuladora|tabuladores]] electromecàniques (en [[targeta perforada|targetes perforades]]) o el model [[IBM 604]]. Pesava al voltant de 900 kg, i la seua unitat d'alimentació uns 1350. Cada unitat estava en un armari separat, d'1,5 x 0,9 x 1,8 mitres. Costava 500.000 dólars, pero podia llogar-se per 3.500 al mes.

La tercera generació d'este tipo de màquines s'inicià en l'[[IBM 360]], la primera en la història en ser atacada en un [[virus informàtic]]. Comercialisada a partir del [[1964]], fon la primera que utilisava el terme [[byte]] per referir-se a 8 [[bit]]s (en quatre bytes creava una paraula de 32-bits). La seua [[arquitectura d'ordinadors|arquitectura de computació]] fou la que a partir d'este model seguiren tots els ordinadors d'IBM. El sistema també féu popular la computación remota, amb terminals connectats a un servidor, per mitjà d'una línia telefònica. Fou un dels primers ordinadors comercials que utilitzaven circuits integrats, i podia realitzar tant anàlisis numèriques com administració o processament de fitxers.

La tercera generació d'este tipo de màquines s'inicià en l'[[IBM 360]], la primera en la història en ser atacada en un [[virus informàtic]]. Comercialisada a partir del [[1964]], fon la primera que utilisava el terme [[byte]] per referir-se a 8 [[bit]]s (en quatre bytes creava una paraula de 32-bits). La seua [[arquitectura d'ordenadors|arquitectura de computació]] fon la que a partir d'este model seguiren tots els ordenadors d'IBM. El sistema també feu popular la computació remota, en terminals connectats a un servidor, per mitjà d'una línia telefònica. Fou un dels primers ordinadors comercials que utilitzaven circuits integrats, i podia realitzar tant anàlisis numèriques com administració o processament de fitxers.

L'[[Intel 4004]] (''i4004'', primer d'[[Intel]]), un [[CPU]] de 4[[bit]]s, fou llançat en un paquet de 16 pins [[Dual in-line package|CERDIP]] el [[1971]], sent el primer [[microprocessador]] en un simple [[Circuit integrat |chip]], així com el primer disponible comercialment. Donaria pas a la construcció dels [[ordinadors personals]]. El circuit 4004 fou construït en 2.300 [[transistor]]s, i fou seguit l'any següent pel primer microprocessador de 8 [[bit]]s, el [[Intel 8008|8008]], que contenia 3.300 transistors, i el [[Intel 4040|4040]], versió revisada del 4004. El CPU que començà la revolució del [[Microordenador|microcomputador]], seria el [[Intel 8080|8080]], utilisat en l'[[Altair 880]]. El microprocessador és un [[circuit integrat]] que conté tots els elements necessaris per conformar una "[[Unitat Central de Procés]]" (CPU, ''Central Process Unit''). Actualment este tipo de component electrònic es compon de millons de [[transistor]]s, integrats en una mateixa placa de silici.

L'[[Intel 4004]] (''i4004'', primer d'[[Intel]]), un [[CPU]] de 4[[bit]]s, fou llançat en un paquet de 16 pins [[Dual in-line package|CERDIP]] el [[1971]], sent el primer [[microprocessador]] en un simple [[Circuit integrat |chip]], així com el primer disponible comercialment. Donaria pas a la construcció dels [[ordinadors personals]]. El circuit 4004 fou construït en 2.300 [[transistor]]s, i fou seguit l'any següent pel primer microprocessador de 8 [[bit]]s, el [[Intel 8008|8008]], que contenia 3.300 transistors, i el [[Intel 4040|4040]], versió revisada del 4004. El CPU que començà la revolució del [[Microordenador|microcomputador]], seria el [[Intel 8080|8080]], utilisat en l'[[Altair 880]]. El microprocessador és un [[circuit integrat]] que conté tots els elements necessaris per conformar una "[[Unitat Central de Procés]]" (CPU, ''Central Process Unit''). Actualment este tipo de component electrònic es compon de millons de [[transistor]]s, integrats en una mateixa placa de silici.

{{principal|Transistor|Circuit integrat}}

{{principal|Transistor|Circuit integrat}}

[[Archiu:InternalIntegratedCircuit2.JPG|310px|thumb|Detall d'un [[circuit integrat]] ]]

[[Archiu:InternalIntegratedCircuit2.JPG|310px|thumb|Detall d'un [[circuit integrat]] ]]

L'[[electrònica]], que estudia i ampre sistemes el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del fluix microscòpic dels [[electrons]] o atres partícules carregades elèctricament, començà en el [[diodo]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] el [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. En el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent atres tipos i [[miniaturisació|miniaturisant-se]]. El pas essencial el donà el físic estatunidenc [[Walter Houser Brattain]] (1902-1987), incorporat en 1929 als [[laboratoris Bell]], on fou partícip juntament amb [[John Bardeen]] (1908-1991) -incorporat el 1945- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un chicotet dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscil·lador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]]. La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres electrodos o [[triodo]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà al decembre del [[1947]]; s'anuncià per primera vegada el 1948 pero no s'acabà de fabricar fins al [[1952]], després de conseguir construir un dispositiu en [[germani]] el [[4 de juliol]] del [[1951]], culminant així el seu desenroll. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué una mica més tart, el [[1949]], i és el dispositiu utilisat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Els seus aventages respecte a les vàlvules són entre atres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sino en un estat sòlit semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar.  

L'[[electrònica]], que estudia i ampre sistemes el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del fluix microscòpic dels [[electrons]] o atres partícules carregades elèctricament, començà en el [[diodo]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] el [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. En el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent atres tipos i [[miniaturisació|miniaturisant-se]]. El pas essencial el donà el físic estatunidenc [[Walter Houser Brattain]] (1902-1987), incorporat en 1929 als [[laboratoris Bell]], on fon partícip juntament en [[John Bardeen]] (1908-1991) -incorporat el 1945- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un chicotet dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscil·lador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]]. La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres electrodos o [[triodo]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà al decembre del [[1947]]; s'anuncià per primera vegada el 1948 pero no s'acabà de fabricar fins al [[1952]], després de conseguir construir un dispositiu en [[germani]] el [[4 de juliol]] del [[1951]], culminant així el seu desenroll. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué una mica més tart, el [[1949]], i és el dispositiu utilisat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Els seus aventages respecte a les vàlvules són entre atres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sino en un estat sòlit semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar.  

El transistor ha contribuït, com cap atra invenció, al gran desenroll actual de l'[[electrònica]] i la [[informàtica]], sent utilisat comercialment en tot tipo d'aparells electrònics, tant domèstics com industrials. La primera aplicació d'estos dispositius es féu en els [[audiòfon]]s. Pel seu treball en els semiconductors i pel descobriment del transistor, Walter Houser Brattain compartí en Shockley i Bardeen el [[1956]] el [[Premi Nobel de Física]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1956/brattain-bio.html Biografia de Walter Houser Brattain] (en inglés).nobelprize.org [21-05-2008]</ref>

El transistor ha contribuït, com cap atra invenció, al gran desenroll actual de l'[[electrònica]] i la [[informàtica]], sent utilisat comercialment en tot tipo d'aparells electrònics, tant domèstics com industrials. La primera aplicació d'estos dispositius es féu en els [[audiòfon]]s. Pel seu treball en els semiconductors i pel descobriment del transistor, Walter Houser Brattain compartí en Shockley i Bardeen el [[1956]] el [[Premi Nobel de Física]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1956/brattain-bio.html Biografia de Walter Houser Brattain] (en inglés).nobelprize.org [21-05-2008]</ref>

Actualment, els camps de desenroll de l'electrònica són tan bastos que s'ha dividit en diverses ciències especialisades, partint de la distinció entre [[electrònica analògica]] i [[electrònica digital]]; i en els camps de l'[[ingenieria electrònica]], l'[[electromecànica]], la [[informàtica]] (disseny de [[programari]] pel seu control), l'[[electrònica de control]], les [[telecomunicacions]] i l'[[electrònica de potència]].<ref> González Gómez, Juan [http://www.iearobotics.com/personal/juan/docencia/apuntes-ssdd-0.3.7.pdf Circuits i sistemes digitals] Universitat Pontifícia de Salamanca Madrid. [24-05-2008]</ref>

Actualment, els camps de desenroll de l'electrònica són tan bastos que s'ha dividit en diverses ciències especialisades, partint de la distinció entre [[electrònica analògica]] i [[electrònica digital]]; i en els camps de l'[[ingenieria electrònica]], l'[[electromecànica]], la [[informàtica]] (disseny de [[programari]] pel seu control), l'[[electrònica de control]], les [[telecomunicacions]] i l'[[electrònica de potència]].<ref> González Gómez, Juan [http://www.iearobotics.com/personal/juan/docencia/apuntes-ssdd-0.3.7.pdf Circuits i sistemes digitals] Universitat Pontifícia de Salamanca Madrid. [24-05-2008]</ref>

El [[1951]] Bardeen, un dels dissenyadors del transistor, ingressà en la [[Universitat d'Illinois]], nomenant assistent personal el físic [[Nick Holonyak]], el qual posteriorment dissenyaria el primer [[diodo LED]] el [[1962]]. Treballà juntament en [[Leon N. Cooper]] i [[John Robert Schrieffer]] per crear la teoria estàndart de la [[superconductivitat]], és a dir, la desaparició de la resistència elèctrica en certs metals i aliatges a temperatures propenques al [[zero absolut]]. Per estos treballs compartí de nou, el [[1972]], el [[Premi Nobel de Física]] amb els físics estatunidencs [[Leon N. Cooper]] i [[John R. Schrieffer]]. Això feu que ell fos el primer científic que guanyà dos premis Nobel en la mateixa disciplina.<ref>Martinez Domínguez. Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Jonh Bardeen] Història de l'electricitat. [21-”5-2008]</ref> Les aplicacions de la superconductivitat estan encara en les primeres fases del seu desenroll, pero ya han permès els [[electroimants]] més poderosos (que s'utilitzen en el [[tren Maglev]], [[ressonància magnètica nuclear]] i [[acceleradors de partícules]]); [[circuit digital|circuits digitals]] i filtres de [[radiofreqüència]] i [[microones]] per estacions base de [[telefonia mòbil]]; o els [[magnetòmetre]]s més sensibles ([[efecte Josephson|unions Josephson]], dels [[SQUID]]s -dispositius superconductors d'interferència quàntica-).

El [[1951]] Bardeen, un dels dissenyadors del transistor, ingressà en la [[Universitat d'Illinois]], nomenant assistent personal el físic [[Nick Holonyak]], el qual posteriorment dissenyaria el primer [[diodo LED]] el [[1962]]. Treballà juntament en [[Leon N. Cooper]] i [[John Robert Schrieffer]] per crear la teoria estàndart de la [[superconductivitat]], és a dir, la desaparició de la resistència elèctrica en certs metals i aliatges a temperatures propenques al [[zero absolut]]. Per estos treballs compartí de nou, el [[1972]], el [[Premi Nobel de Física]] en els físics estatunidencs [[Leon N. Cooper]] i [[John R. Schrieffer]]. Això feu que ell fos el primer científic que guanyà dos premis Nobel en la mateixa disciplina.<ref>Martinez Domínguez. Fernando[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Jonh Bardeen] Història de l'electricitat. [21-”5-2008]</ref> Les aplicacions de la superconductivitat estan encara en les primeres fases del seu desenroll, pero ya han permès els [[electroimants]] més poderosos (que s'utilitzen en el [[tren Maglev]], [[ressonància magnètica nuclear]] i [[acceleradors de partícules]]); [[circuit digital|circuits digitals]] i filtres de [[radiofreqüència]] i [[microones]] per estacions base de [[telefonia mòbil]]; o els [[magnetòmetre]]s més sensibles ([[efecte Josephson|unions Josephson]], dels [[SQUID]]s -dispositius superconductors d'interferència quàntica-).

=== El repte de la generació d'electricitat ===

=== El repte de la generació d'electricitat ===

==== Combustibles fòssils i fonts renovables ====

==== Combustibles fòssils i fonts renovables ====

El primer ús industrial de l'energia hidràulica per la generació d'electricitat alimentava mitjançant una [[turbina]] setze llànties d'arc de la fàbrica Wolverine a [[Grand Rapids]] ([[Estats Units]], [[1880]]).<ref>[http://inventors.about.com/library/inventor Lester els Allan Pelton - Water Turbines and the Beginnings of Hydroelectricity] inventors,about.com [05-06-2008]</ref> La primera central hidroelèctrica entrà en funcionament aquell mateix any a [[Northumberland]], Gran Bretanya,<ref>Rafael Alejo García-Mauricio [http://thales.cica.es/rd/recurs ''Centrals hidroelèctriques''].thales.coca.es [05-06-2008]</ref> i la primera ciutat a tenir un subministrament elèctric fou [[Godalming]], a [[Surrey]] (Anglaterra), aquell mateix any, a corrent altern amb un alternador Siemens i una dinamo connectada a una roda hidràulica, que funcionà només tres anys.<ref>[http://www.exploringsurreyspast.org.uk/themes/places/surrey/waverley/godalming/godalming_electricity Godalming - Electricity] Transcripció de documents del museu de Goldaming. [05-06-2008]</ref>  

El primer ús industrial de l'energia hidràulica per la generació d'electricitat alimentava mitjançant una [[turbina]] setze llànties d'arc de la fàbrica Wolverine a [[Grand Rapids]] ([[Estats Units]], [[1880]]).<ref>[http://inventors.about.com/library/inventor Lester els Allan Pelton - Water Turbines and the Beginnings of Hydroelectricity] inventors,about.com [05-06-2008]</ref> La primera central hidroelèctrica entrà en funcionament aquell mateix any a [[Northumberland]], Gran Bretanya,<ref>Rafael Alejo García-Mauricio [http://thales.cica.es/rd/recurs ''Centrals hidroelèctriques''].thales.coca.es [05-06-2008]</ref> i la primera ciutat a tenir un suministrament elèctric fon [[Godalming]], a [[Surrey]] (Anglaterra), aquell mateix any, a corrent altern en un alternador Siemens i una dinamo conectada a una roda hidràulica, que funcionà només tres anys.<ref>[http://www.exploringsurreyspast.org.uk/themes/places/surrey/waverley/godalming/godalming_electricity Godalming - Electricity] Transcripció de documents del museu de Goldaming. [05-06-2008]</ref>  

Dos anys més tart s'obrí la primera central hidràulica estatunidenca ([[riu Fox]], [[Appleton, Wisconsin]]). El mateix any ([[1882]]), Edison obria la primera central elèctrica urbana comercial. No utilisava fonts renovables, sinó la [[central termoelèctrica|generació tèrmica]] a [[petroli]] (amb tres vegades major eficiència que els models anteriors, no comercials), a Pearl Street ([[Nova York]]), de 30 kW de potència a 220-110 V de corrent continu. El [[1895]], el seu competidor, Westinghouse, obre la primera central de corrent altern al [[Riu Niàgara|Niàgara]].<ref>[http://www.acenor.cl/acenor/pag.gral/documentos/Historia_Electricidad.htm ''Història de l'electricitat. pioners] a acenor.cl [05-06-2008]</ref> La desconfiança d'Edison envers el corrent altern es mantingué fins al 1892 i fins a finals del segle XIX s'utilisava principalment corrent continu per la il·luminació.<ref>[http://www.lowermanhattan.info/about/history/did_you_know/did_you_know_92960.aspx Edison's Power Plant] lowermanhattan,info [05-06-2008]</ref> El desenroll del [[generador elèctric]] i el perfeccionament de la [[turbina hidràulica]] respongueren a l'augment de la demanda d'electricitat del segle XX, de manera que des del 1920 el percentatge de la hidroelectricitat en la producció total d'electricitat era ja molt significatiu. Des d'aleshores la tecnologia de les principals instal·lacions no ha variat substancialment. Una [[central hidroelèctrica]] és aquella que s'utilitza per la generació d'energia elèctrica mitjançant l'aprofitament de l'[[energia potencial]] de l'aigua embassada en una [[presa (hidràulica)|presa]] situada a més alt nivell que la central. L'aigua es porta per una canonada de descàrrega a la sala de màquines de la central, on mitjançant enormes [[turbina hidràulica|turbines hidràuliques]] es produeix la generació d'[[energia elèctrica]] en [[alternador]]s.  

Dos anys més tart s'obrí la primera central hidràulica estatunidenca ([[riu Fox]], [[Appleton, Wisconsin]]). El mateix any ([[1882]]), Edison obria la primera central elèctrica urbana comercial. No utilisava fonts renovables, sino la [[central termoelèctrica|generació tèrmica]] a [[petròleu]] (en tres vegades major eficiència que els models anteriors, no comercials), a Pearl Street ([[Nova York]]), de 30 kW de potència a 220-110 V de corrent continu. El [[1895]], el seu competidor, Westinghouse, obre la primera central de corrent altern al [[Riu Niàgara|Niàgara]].<ref>[http://www.acenor.cl/acenor/pag.gral/documentos/Historia_Electricidad.htm ''Història de l'electricitat. pioners] a acenor.cl [05-06-2008]</ref> La desconfiança d'Edison envers el corrent altern es mantingué fins al 1892 i fins a finals del segle XIX s'utilisava principalment corrent continu per la il·luminació.<ref>[http://www.lowermanhattan.info/about/history/did_you_know/did_you_know_92960.aspx Edison's Power Plant] lowermanhattan,info [05-06-2008]</ref> El desenroll del [[generador elèctric]] i el perfeccionament de la [[turbina hidràulica]] respongueren a l'augment de la demanda d'electricitat del segle XX, de manera que des del 1920 el percentatge de la hidroelectricitat en la producció total d'electricitat era ja molt significatiu. Des d'aleshores la tecnologia de les principals instal·lacions no ha variat substancialment. Una [[central hidroelèctrica]] és aquella que s'utilitza per la generació d'energia elèctrica mitjançant l'aprofitament de l'[[energia potencial]] de l'aigua embassada en una [[presa (hidràulica)|presa]] situada a més alt nivell que la central. L'aigua es porta per una canonada de descàrrega a la sala de màquines de la central, on mitjançant enormes [[turbina hidràulica|turbines hidràuliques]] es produeix la generació d'[[energia elèctrica]] en [[alternador]]s.  

Les dues característiques principals d'una central hidroeléctrica, des del punt de vista de la seva capacitat de generació d'electricitat són:

Les dues característiques principals d'una central hidroeléctrica, des del punt de vista de la seva capacitat de generació d'electricitat són:

Actualment es troba en desenroll l'explotació comercial de la conversió en electricitat del potencial energètic que té el onatge del mar, en les anomenades [[Energia mareomotriu|centralus mareomotrius]]. Aquestes utilitzen el flux i reflux de les [[marea|marees]]. En general poden ser útils en zones costaneres on l'amplitud de la marea sigui àmplia, i les condicions morfològiques de la costa permetin la construcció d'una presa que talli l'entrada i sortida de la mar en una [[badia]]. Es genera energia tant en el moment de l'ompliment com en el moment del buidatge de la badia.

Actualment es troba en desenroll l'explotació comercial de la conversió en electricitat del potencial energètic que té el onatge del mar, en les anomenades [[Energia mareomotriu|centralus mareomotrius]]. Aquestes utilitzen el flux i reflux de les [[marea|marees]]. En general poden ser útils en zones costaneres on l'amplitud de la marea sigui àmplia, i les condicions morfològiques de la costa permetin la construcció d'una presa que talli l'entrada i sortida de la mar en una [[badia]]. Es genera energia tant en el moment de l'ompliment com en el moment del buidatge de la badia.

Atres energies renovables, com l'[[energia solar]];<ref>[http://www1.ceit.es/Asignaturas/Ecologia/Trabajos/esolar/historiafv.htm ''Història de la tecnologia fotovoltaica] ceit.es [05-06-2008]</ref> tenen una història molt anterior a la seua utilisació com generadores d'electricitat, i fins i tot en aquest camp sorgiren tecnologies ya al segle XIX: solar en [[Edmund Becquerel]] el [[1839]] i [[Augustin Mouchet]] el [[1861]]; eòlica des del 1881, tot i que el desenroll de rotors verticals eficaços arribà amb Klemin, Savoius i Darrieus, dissenyats el [[1925]], [[1929]] i [[1931]]).

Atres energies renovables, com l'[[energia solar]];<ref>[http://www1.ceit.es/Asignaturas/Ecologia/Trabajos/esolar/historiafv.htm ''Història de la tecnologia fotovoltaica] ceit.es [05-06-2008]</ref> tenen una història molt anterior a la seua utilisació com generadores d'electricitat, i fins i tot en este camp sorgiren tecnologies ya al segle XIX: solar en [[Edmund Becquerel]] el [[1839]] i [[Augustin Mouchet]] el [[1861]]; eòlica des del 1881, tot i que el desenroll de rotors verticals eficaços arribà en Klemin, Savoius i Darrieus, dissenyats el [[1925]], [[1929]] i [[1931]]).

L'impuls actual de les energies renovables prové de les necessitats energètiques de la [[crisi del petroli del 1973]] i, més recentement, del fet que no emetin gasos causants d'[[efecte hivernacle]], al contrari que els [[combustibles fòssils]] ([[carbó]], [[petroli]] o [[gas natural]]). La producció d'electricitat solar i, sobretot, eòlica està en fort creixement tot i que encara no ha desenrollat tot el seu potencial.

L'impuls actual de les energies renovables prové de les necessitats energètiques de la [[crisi del petroli del 1973]] i, més recentement, del fet que no emetin gasos causants d'[[efecte hivernacle]], al contrari que els [[combustibles fòssils]] ([[carbó]], [[petroli]] o [[gas natural]]). La producció d'electricitat solar i, sobretot, eòlica està en fort creixement tot i que encara no ha desenrollat tot el seu potencial.

=== Robòtica i màquines CNC ===

=== Robòtica i màquines CNC ===

{{principal|Robot}}  

{{principal|Robot}}  

[[1952]] Una de les innovacions més importants i transcendentals en la producció de tota mena d'objectes a la segona meitat del segle XX ha sigut la incorporació de [[robot]]s, [[autòmat programable|autòmats programables]]<ref>[http://www.automatas.org/ Informació general sobre autòmats programables] Automátas.org [30-05-2008]</ref> i màquines guiades per [[control numèric amb ordinador]] (CNC) en les cadenes i màquines de producció, principalment en tasques relacionades amb la manipulació, trasbals d'objectes, processos de [[mecanització]] i [[soldadura]]. Aquestes innovacions tecnològiques han sigut viables entre altres coses pel disseny i construcció de noves generacions de [[motor elèctric|motors elèctrics]] de [[corrent continu]] controlats per mig de senyals electrònics d'entrada i sortida, i el gir que poden tenir en abdós sentits, així com la variació de la seua velocitat d'acort en les instruccions contingudes en el programa d'ordenador que els controla. En estes màquines s'utilisen tres tipos de motors elèctrics: [[Motor pas a pas|motors pas a pas]], [[Servomotor|servomotors]] o [[Motor encoder|motors encoder]] i [[Motor llineal|motors llineals]]. El primer desenroll en l'àrea del control numèric en ordinador (CNC) el realisà l'inventor nort-americà [[Jonh Parsons|John T. Parsons]] ([[Detroit]] [[1913]]-[[2007]])<ref>National Inventors Hall of Fame Foundation (2007), [http://www.invent.org/hall_of_fame/118.html John T. Parsons] (en anglès), a ''invent.org''. [19-04-2008]</ref> juntament en el seu empleat [[Frank L. Stulen]], a la dècada del 1940, realisant la primera demostració pràctica d'eina en moviment programat el 1952.

[[1952]] Una de les innovacions més importants i transcendentals en la producció de tota mena d'objectes a la segona meitat del segle XX ha sigut la incorporació de [[robot]]s, [[autòmat programable|autòmats programables]]<ref>[http://www.automatas.org/ Informació general sobre autòmats programables] Automátas.org [30-05-2008]</ref> i màquines guiades per [[control numèric en ordenador]] (CNC) en les cadenes i màquines de producció, principalment en tasques relacionades en la manipulació, trasbals d'objectes, processos de [[mecanització]] i [[soldadura]]. Aquestes innovacions tecnològiques han sigut viables entre altres coses pel disseny i construcció de noves generacions de [[motor elèctric|motors elèctrics]] de [[corrent continu]] controlats per mig de senyals electrònics d'entrada i sortida, i el gir que poden tenir en abdós sentits, així com la variació de la seua velocitat d'acort en les instruccions contingudes en el programa d'ordenador que els controla. En estes màquines s'utilisen tres tipos de motors elèctrics: [[Motor pas a pas|motors pas a pas]], [[Servomotor|servomotors]] o [[Motor encoder|motors encoder]] i [[Motor llineal|motors llineals]]. El primer desenroll en l'àrea del control numèric en ordinador (CNC) el realisà l'inventor nort-americà [[Jonh Parsons|John T. Parsons]] ([[Detroit]] [[1913]]-[[2007]])<ref>National Inventors Hall of Fame Foundation (2007), [http://www.invent.org/hall_of_fame/118.html John T. Parsons] (en anglès), a ''invent.org''. [19-04-2008]</ref> juntament en el seu empleat [[Frank L. Stulen]], a la dècada del 1940, realisant la primera demostració pràctica d'eina en moviment programat el 1952.

La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable|autòmats programables]], les [[màquina d'estats|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i la [[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d'acomplir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses per l'ésser humà o tasques no realitzables sense intervenció d'una màquina. Aquestes màquines, els ''robots'' mantenen la connexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa sota el control d'un [[ordinador]] prèviament programat en les tasques que ha de realitzar. Les accions d'aquest tipus de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap al 1942, [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanitzada a través de la seva coneguda sèrie de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. A més, aquest autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una sèrie de regles morals, anomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].

La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable|autòmats programables]], les [[màquina d'estats|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i la [[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d'acomplir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses per l'ésser humà o tasques no realitzables sense intervenció d'una màquina. Aquestes màquines, els ''robots'' mantenen la connexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa sota el control d'un [[ordinador]] prèviament programat en les tasques que ha de realitzar. Les accions d'aquest tipus de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap al 1942, [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanitzada a través de la seva coneguda sèrie de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. A més, aquest autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una sèrie de regles morals, anomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].