Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3:
− == Normes Ortogràfiques ==+
− +
− +
− +
−
− ===El nom de les lletres===
−
−
−
− '''L’ALFABET'''
−
−
− En [[Llengua Valenciana|Valencià]] [[Alfabet|l’alfabet]] consonàntic és el següent:
−
− b, be
−
− c, ce
−
− ch, che
−
− ç, cedeta
−
− d, de
−
− f , efe
−
− g, ge
−
− h, haig
−
− j, jota
−
− k, ca
−
− l, ele
−
− ll, elle
−
− m, eme
−
− n, ene
−
− ny, enye
−
− p, pe
−
− q, cu
−
− r, ere
−
− rr, erre
−
− s, esse
−
− t, te
−
− v, ve
−
− w, ve doble
−
− x, xe o equis
−
− y, i grega
−
− z, zeta
−
−
− En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent:
−
− a de "''[[Dacsa|dacsa]]''"
−
− ẹ tancada de "''[[Fe|fe]]''"
−
− ę oberta de "''[[Mel|mel]]''"
−
− i de "''[[Melic|melic]]''"
−
− ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]]''"
−
− ǫ oberta de "''[[Por|por]]''"
−
− u de "''[[Tramús|tramús]]''"
−
−
−
− '''S'escriu B (batre)'''
−
− 1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
−
− 2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte.
−
− 3. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
−
− 4. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
−
− :::- arap, no arab, pero arabisar
− :::- verp, no verb, pero verbal
− :::- mossarap, no mossarab, pero mossarabisme
−
−
− '''S'escriu C'''
−
− 1. En so de [k] (colp)
−
− ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
− ::1.2. En principi de silaba formant els grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
− ::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema.
− ::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
−
− :::- atac, no atag, pero ataca
− :::- prolec, no proleg, pero prologa
− :::- fanc, no fang, pero fangos
−
− 2. En so de [s] (cendra)
−
− ::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, provincia.
− ::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
− ::2.3. En posicio final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
−
− :::- capaç, capacitat
− :::- comerç, comerciar
−
− ::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia):
−
− :::- bonaç, malaltuç, pastiç.
−
− '''S'escriu Ç'''
−
− (Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)
−
−
− '''S'escriu CH'''
−
− 1. En so de [c] (chic)
−
− ::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
−
− :::- chufa, Chirivella, clochina, archiu.
−
− ::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
−
− 2. En so de [k] (March)
−
− ::2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
−
− :::- Albuixech, Albiach.
−
−
−
− '''S'escriu D (dit)'''
−
− 1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
−
− 2. En el grup consonantic DR: drago, moldre.
−
− 3. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
−
− :::- vert, no verd pero verdor.
− :::- reverent, no reverend pero reverenda.
−
−
−
− '''S'escriu F (farina)'''
−
− 1. Inicial, interior i fi de paraula:
−
− :::- fer, corfa, bufa, baf.
−
− 2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:
−
− :::- serf, no serv, pero servir.
− :::- tuf, no tuv, pero atufar.
−
−
−
− '''S'escriu G'''
−
− 1. En so de [g] (gat)
−
− ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
−
− :::- gabia, got, gust, regal, engolir, aigua.
−
− ::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
−
− :::- guerra, guisar, figuera, esguita.
−
− ::1.3. Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia:
−
− :::- aigües, llingüistic.
−
− ::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonantics GR, GL:
−
− :::- gracies, glop, agrana, regle.
−
− ::1.5. Davant de D, M, N:
−
− ::- Magdalena, fragmentar, insignificancia.
−
− ::Excepte en cultismes com:
−
− :::- acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota, sinecdoque i derivats.
−
− ::1.6. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
−
− :::- amic, no amig, pero amigar.
− :::- rec, no reg, pero regar.
− :::- amarc, no amarg, pero amargar.
− :::- sanc, no sang, pero sangonera.
−
− 2. En so de [g] (girar)
−
− ::2.1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E, I:
−
− :::- argila, gel, giner.
−
− ::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
−
− :::- objeccio, objectiu i algunes mes
−
− ::i en uns atres noms de procedencia grega o biblica:
−
− :::- Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific.
−
−
− ::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir):
−
− :::- afigga, rigga, frigga.
−
−
− ::2.3. En posicio final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
−
− :::- mig, pero miger.
− :::- oreig, pero orejar.
−
− ::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio:
−
− :::- viage, no viatge.
− :::- juge, no jutge.
− :::- llenguage, no llenguatge.
− :::- correja, no corretja.
−
− 3. En so de [c] (roig)
−
− ::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda:
−
− :::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.)
−
− ::3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica:
−
− :::- desig, frig.
−
− ::3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
−
− :::- trepig, trepigen.
− :::- mig, mija.
− :::- despaig, despachar.
−
−
−
− '''S'escriu H (heretar)'''
−
− No te cap de so.
−
− l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.
−
− 2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
−
−
−
− '''S'escriu J (jardi)'''
−
− 1. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
−
− :::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
−
− 2. Davant de -ecc-, -ect-:
−
− :::- objecte, objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
−
− 3. Davant de E (vore G, 2.1.)
−
− 4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:
−
− :::- plaja, no platja.
− :::- mija, no mitja.
−
− 5.- Darrere del prefix AD: adjacent.
−
−
−
− '''S'escriu K (York)'''
−
− 1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques:
−
− :::- Kant, kilo.
−
−
−
− '''S'escriu L (lenta)'''
−
− 1. En inicial de paraula:
−
− :::- local, liquit.
−
− 2. En interior i fi de paraula:
−
− :::- almagasen, dol.
−
− 3. En els grups consonantics BL, CL, FL, GL, PL:
−
− :::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
−
−
−
− '''S'escriu LL (llanda)'''
−
− 1. En inicial, interior i final de paraula:
−
− :::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla.
−
−
−
− '''S'escriu M (mana)'''
−
− 1. En inicial, interior i final de paraula:
−
− :::- mar, mestre, flama, cami, fum, estem.
−
− 2. Davant de P, B, M:
−
− :::- rompre, gamba, immortal.
−
− ::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial:
−
− :::- enmig, granment.
−
− 3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
−
− :::- circumstancia, circumnavegacio, circumferencia.
−
− 4. Mal davant de V ni F:
−
− :::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).
−
− 5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.
−
− :::- semana, no setmana.
− :::- sometre, no sotmetre.
−
− 6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:
−
− :::- atentar, no atemptar.
− :::- pronte, no prompte.
−
−
−
− '''S'escriu N (nas)'''
−
− 1. En inicial, interior i fi de paraula:
−
− :::- niu, lluna, mon.
−
− 2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN:
−
− :::- confiar, enfadar, inflamar.
−
− ::Excepte els cultismes:
−
− :::- emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora.
−
− 3. Davant de consonant, excepte B, M, P:
−
− :::- enveja, confit, planta, gandul.
−
− 4. Davant de M per excepcio, en paraules que ajunten N final a M inicial:
−
− :::- enmig, granment.
−
−
−
− '''S'escriu NY (pany)'''
−
− 1. En inicial, interior i fi de paraula:
−
− :::- nyespla, pinyo, riny.
−
−
−
− '''S'escriu P (posar)'''
−
− 1. En posicio inicial de paraula:
−
− :::- puny.
−
− 2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:
−
− :::- concepte, concepcio, capçal, hipnotic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
−
− 3. En posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:
−
− :::- cap, no cab, pero cabut.
− :::- llop, no llob, pero lloba.
− :::- colp, no colb, pero colpejar.
− :::- adop, no adob, pero adobar.
−
−
−
− '''S'escriu Q (quinze)'''
−
− 1. En inicial i interior de paraula, seguída de U muda, davant E, I:
−
− :::- queixa, quilat, alquería, sequía.
−
− ::Si la U se pronuncía, du dieresis, com se diu en el numero 3.
−
− 2. En inicial i interior de paraula, davant de U atona seguida de A, O, forrnant diftonc:
−
− :::- quatre, quocient.
−
− ::Excepte:
−
− :::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
−
− 3. En inicial i interior de paraula, quan una U atona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portará dieresis:
−
− :::- qüestio, obliqüitat.
−
−
−
− '''S'escriu R'''
−
− 1. En so de [r] (carreter)
−
− ::1.1. En inicial de paraula:
−
− :::- roda, rajola.
−
− ::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:
−
− :::- somris, enriquir, israeli.
−
− 2. En so de [r] (cara)
−
− ::2.1. En interior i final de paraula:
−
− :::- mira, cura, cor, dolor.
−
− ::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR:
−
− :::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
−
−
−
− '''S'escriu RR (guerra)'''
−
− 1. En posicio intervocalica:
−
− :::- carro, errar.
−
−
−
− '''S'escriu S'''
−
− 1. En so de [s] (sap)
−
− ::1.1. En inicial de paraula:
−
− :::- solt, sabut.
−
− ::1.2. Darrere de consonant:
−
− :::- ansa, dacsa.
−
− ::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs:
−
− :::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc.
−
− ::i de la A- en valor negatiu:
−
− :::- asilabic.
−
− ::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transforrnar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
−
− :::- mes, mesos.
− :::- nas, nassos.
−
− 2. En so de [z] (cosa)
−
− ::2.1. En posicio intervocalica:
−
− :::- casa, promesa.
−
− ::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora:
−
− :::- desaiguar, desheretar, desviure.
−
− ::2.3. En els participis:
−
− :::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.
−
− ::2.4. En derivats de gentilicis:
−
− :::- andalus, andalusos.
− :::- frances, francesos.
−
− ::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.
−
− :::- abat, abadesa.
− :::- duc, duquesa.
− :::- princip, princesa.
− :::- mestre, mestresa.
−
−
−
− '''S'escriu SS (passar)'''
−
− 1. En posicio intervocalica:
−
− :::- posseir, massa.
−
− 2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal:
−
− :::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil
−
− ::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía S sorda):
−
− :::- asimetric.
−
− 3. En els sufixos -issim, -issima:
−
− :::- bonissim, cregudissima.
−
− 4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.
−
− :::- fracas, fracassos.
− :::- castis, castissos.
− :::- gos, gossos.
− :::- tramus, tramussos.
− :::- espes, espessos.
−
− 5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S:
−
− :::- dessecat, dissoldre.
−
−
−
− '''S'escriu T (tornar)'''
−
− 1. Inicial i interior de paraula:
−
− :::- toca, costella, setze.
−
− 2. En el grup consonantic TR:
−
− :::- truc, atraure.
−
− 3. En el prefix grec AT- :
−
− :::- atmosfera (vore D, 1).
−
− 4. Davant de Z:
−
− :::- dotze.
−
− 5. En posicio final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:
−
− :::- fort, fortalea.
− :::- cert, certea.
− :::- calit, no calid pero caliditat.
− :::- abat, no abad pero abadia.
−
−
−
− '''S'escriu V (vindre)'''
−
− 1. En inicial i interior de paraula:
−
− :::- velocitat, cavall.
−
− 2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu:
−
− ::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN
−
− ::De tots els verps acabats en -AR.
−
− 3. Mai en posicio final de paraula encara que en derivar s'escriga V:
−
− :::- serf, no serv, pero servir.
−
−
−
− '''S'escriu X'''
−
− 1. En so de [s](eixida)
−
− ::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI:
−
− :::- caixa, creixer, coixo, afluixar.
−
− ::1.2. Darrere de I:
−
− :::- pixar, seguixen, vixca.
− ::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugacio (-ixc, -ixqu-):
−
− :::- oferixca, servixques.
−
− ::1.4. En final de paraula:
−
− :::- exigix, ix.
−
− 2. En so de [ks] (text)
−
− ::2.1. Entre vocals:
−
− :::- reflexio, axial.
−
− ::2.2. En posicio final, en algunes paraules:
−
− :::- perplex, prefix.
−
− 3. En so de [gz] (exacte)
−
− ::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora:
−
− :::- examinar, exhortar, exlibris.
−
−
−
− '''S'escriu Y (yo)'''
−
− 1. En posicio inicial de paraula davant de vocal:
−
− :::- yuxtaposar.
−
− 2. Entre vocals:
−
− :::- epopeya, apoyar.
−
− 3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i :
−
− :::- pinya, puny.
−
− 4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions):
−
− :::- inyeccio, abyeccio, proyecte.
−
− 5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
−
− :::- Alcoy, Montroy, Gay.
−
−
−
− '''S'escriu Z (zero)'''
−
− 1. En inicial i interior de paraula:
−
− :::- zona, atzucac.
−
− 2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-:
−
− :::- zoologia.
−
− 3. En les terminacions -zoari, -zoic:
−
− :::- protozoari, benzoic.
−
−
−
−
−
− '''Apostrof'''
−
− Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:
−
− 1. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS, LOS, NE.
−
− ::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:
−
− :::- porta'm, penja'n
−
− ::1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig:
−
− :::- s'enten, s'haguera.
−
− ::1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms:
−
− :::- se'n va, se'ls hi menja.
−
− 2. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig:
−
− :::- l'home, l'industrial, l'espiritista.
−
− ::Excepte:
−
− :::a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant.
− :::b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora).
− :::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.
− :::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.
−
− :::Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.
−
− 3. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig:
−
− :::- d'estar, d'ahir, d'haver.
−
− ::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant:
−
− ::- de hui.
−
−
−
−
− '''Dieresi'''
−
− Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage.
−
− Colocacio:
−
− 1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:
−
− :::- veïnat, raïmer, aürtar.
−
− 2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I:
−
− :::- següent, llingüistica.
−
− No la posarém en els següents casos.
−
− 1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc:
−
− :::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
− :::- beneixca (be-ne-ix-ca)
− :::- conduirem (con-du-i-rem)
−
− 2. Quan va darrere dels prefixos:
−
− :::- coincidix (co-in-ci-dix)
− :::- reimprimir (re-im-pri-mir)
− :::- contraindicar (con-tra-in-di-car)
−
− 3. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica:
−
− :::- egoisme (e-go-is-me).
− :::- altruista (al-tru-is-ta).
− :::- altruiste (al-tru-is-te).
− :::- conduible (con-du-i-ble).
−
− 4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat:
−
− :::- europeisar (eu-ro-pe-i-sar).
− :::- europeisant (eu-ro-pe-i-sant).
− :::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).
−
− 5. Quan la U forme part de la terminacio llatina -um:
−
− :::- simposium (sim-po-si-um).
− :::- harmonium (har-mo-ni-um).
−
−
−
−
−
− '''Accents'''
−
− 1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.
−
− Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria.
−
− 2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:
−
− ::2.1. S'elimina l'accentuacio grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).
−
− ::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).
−
− :::Atres eixemples:
−
− :::a) pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio).
− :::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
−
− :::b) passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
− :::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacio).
−
− :::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
− :::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio).
−
− :::c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio).
− :::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio).
−
− :::d) está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio).
− :::(é)sta (adjectiu pronominal)
−
− 3. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts:
−
− :::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir?
− :::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols?
− :::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?
− :::Dis-me de qué he parlat
− :::Tu saps en qué penses.
−
−
−
−
−
− '''Guió'''
−
− El guio es el signe ortografic (-) que es coloca entre dos o mes elements d'una paraula per a distinguir-los.
−
− Usarém el guio:
−
− 1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.
−
− 2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp.
−
− ::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom:
−
− ::: mireu-les, penjar-se'n.
−
− ::2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant:
−
− ::: menja-te'l, prengau-ne.
−
− ::2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI:
−
− ::: mira-ho, porta-hi.
−
− 3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats:
−
− ::: critic-bibliografic, historic-cientific.
−
−
−
−
−
−
− '''Interrogació i admiració'''
−
− Els signes ortografics d'entrada en l'interrogacio i en l'admiracio no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressio du, en la majoria dels casos, a la confusio sobre a on comença l'interrogacio o l'admiracio.
−
− El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.
−
− La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonacio de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.
→Normes Ortogràfiques
Colla de xenòfobs!
NO AL RACISME NI A LA XENOFÒBIA!
VALÈNCIA LLIURE DE FEIXISTES!
VISCA EL PAÍS VALENCIÀ!
==Referències==
==Referències==