3555
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 57:
Llínea 57: + + − + + − + + − + + − + + Llínea 72:
Llínea 78: − + − + Llínea 80:
Llínea 86: − + Llínea 86:
Llínea 92: − + + + + + Llínea 106:
Llínea 116: − + + + − + + + + + − + Llínea 118:
Llínea 134: − + − +
→Indústria
== Història ==
== Història ==
{{AP|Història econòmica de la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Història econòmica de la Comunitat Valenciana}}
=== Edat Antiga ===
En l'[[Edat Antiga]], el territori que hui constituïx la Comunitat Valenciana formava part d'un actiu corredor comercial mediterràneu. Les colónies fenicies i gregues varen establir enclavaments costers que varen fomentar l'intercanvi de metals, ceràmica, saladures i productes agrícoles. Posteriorment, la romanisació va impulsar una profunda transformació econòmica: es varen crear infraestructures com a calçades i ports, es va intensificar el cultiu de l'[[olivera]], la [[vinya]] i el [[blat]], i es va integrar la regió en les rets de comerç de l'Imperi. Ciutats com Valentia actuaven com a centres administratius i econòmics, conectats tant en Hispània com en el restant del Mediterràneu.
=== Edat Antiga ===
=== Edat Mija i Edat Moderna ===
Durant l'[[Edat Mija]], l'economia valenciana se sustentava principalment en l'agricultura, en l'introducció de tècniques alvançades de rec pels musulmans que varen permetre el cultiu intensiu d'[[arròs]], cítrics i productes hortícoles. L'activitat comercial es va desenrollar en les ciutats portuàries com [[Valéncia]] i [[Alacant]], facilitada per l'exportació de [[seda]], [[Vi|vins]] i [[oli]], i per la participació en rutes mediterrànees. En l'Edat Moderna, el comerç i l'artesania varen alcançar un alt nivell, destacant la producció de textils i l'expansió de mercats locals i internacionals.
=== Edat Mija ===
=== Sigle XIX: industrialisació incipient ===
El [[sigle XIX]] va estar marcat per canvis polítics i socials que varen afectar l'economia valenciana. La desamortisació i la lliberalisació del comerç varen transformar la propietat de la terra i varen fomentar la modernisació agrícola. L'indústria textil i la producció de [[paper]] varen començar a consolidar-se, sobretot en els núcleus urbans de [[Valéncia]], [[Alcoy]] i [[Ontinyent]], iniciant un procés d'industrialisació que perduraria fins al [[sigle XX]].
=== Edat Moderna ===
=== Sigle XX: expansió industrial i turisme ===
Durant el sigle XX, l'economia valenciana es diversificà. L'indústria de la ceràmica, els productes químics i l'alimentació es va expandir, mentres que l'agricultura es va modernisar en l'us de fertilisants i noves tècniques de rec. A partir dels [[Anys 1960|anys 60]], el turisme es va convertir en un motor econòmic clau, especialment en la Costa Blanca i la Costa del Azahar, generant ocupació i promovent infraestructures modernes.
=== Edat Contemporànea ===
=== Sigle XXI: economia globalisada i sectors estratègics ===
En el [[sigle XXI]], la Comunitat Valenciana ha consolidat un model econòmic basat en l'indústria, l'agricultura especialisada, els servicis i el turisme. La regió participa activament en l'economia global, en exportacions de cítrics, vins, mobles, calcer i ceràmica. Al mateix temps, enfronta desafius relacionats en la sostenibilitat, l'innovació tecnològica i la competitivitat en un mercat internacional.
== Indicadors econòmics ==
== Indicadors econòmics ==
== Model empresarial ==
== Model empresarial ==
El model [[empresa|empresarial]] valencià està compost per uns quants centenars d'empreses [[multinacional]]s i decenes de milers de [[PIME]] locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les ''pimes'' són de caràcter familiar la qual cosa, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de [[globalisació]] econòmica.
El model [[empresa|empresarial]] valencià està compost per uns quants centenars d'empreses [[multinacional]]s i decenes de milers de [[PIME]] locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les ''pimes'' són de caràcter familiar lo que, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de [[globalisació]] econòmica.
Encara que la greu crisis econòmica entre [[1973]] i [[1985]] que afectà el sector industrial, i després d'haver entrat l'any [[1986]] a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a [[Grècia]] i s'acostava al de [[Portugal]].
Encara que la greu crisis econòmica entre [[1973]] i [[1985]] que afectà el sector industrial, i despuix d'haver entrat l'any [[1986]] a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a [[Grècia]] i s'acostava al de [[Portugal]].
Les empreses més importants en seu social en la Comunitat Valenciana són [[Ford Motor Company|Ford]], [[Mercadona]], [[Supermercats Consum]], [[ANECOOP]], [[Colebega]], [[BP Oil]], [[Porcelanosa]], [[Pamesa Ceràmica]], [[Taulell SA]], [[Air Nostrum]], o [[Ros Casares]], entre atres.
Les empreses més importants en seu social en la Comunitat Valenciana són [[Ford Motor Company|Ford]], [[Mercadona]], [[Supermercats Consum]], [[ANECOOP]], [[Colebega]], [[BP Oil]], [[Porcelanosa]], [[Pamesa Ceràmica]], [[Taulell SA]], [[Air Nostrum]], o [[Ros Casares]], entre atres.
== Sectors ==
== Sectors ==
=== Sector primari ===
=== Sector primari ===
{{AP|Sector primari en la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Sector primari de la Comunitat Valenciana}}
==== Agricultura ====
==== Agricultura ====
[[Archiu:OrangeBloss wb.jpg|190px|right]]
[[Archiu:OrangeBloss wb.jpg|190px|right]]
Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu:
Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu:
* En el [[secà]] l'[[armeler]] sobretot i també el [[garrofer]] i l'[[olivera]] són els conreus tradicionals, pero s'han anat introduint atres arbres de secà que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les [[pomera|pomeres]], els [[presseguers]], etc. La [[raïm|vinya]] és el paisage natural de moltes comarques i, d'un temps ençà, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu de la Comunitat Valenciana, especialment en la [[Plana d'Utiel]], [[Villar de l'Arquebisbe]] i les zona del [[Vinalopó]] ([[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]]). En les zones de l'interior de la [[Marina Alta]] i la [[Marina Baixa]], a causa del cultiu de la pansa, es fan bons [[moscatell|moscatells]] i [[Vi|vins]] dolços.
* En el [[secà]] l'[[armeler]] sobretot i també el [[garrofer]] i l'[[olivera]] són els conreus tradicionals, pero s'han anat introduint atres arbres de secà que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les [[pomera|pomeres]], els [[presseguers]], etc. La [[raïm|vinya]] és el païsage natural de moltes comarques i, d'un temps ençà, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu de la Comunitat Valenciana, especialment en la [[Plana d'Utiel]], [[Villar de l'Arquebisbe]] i les zona del [[Vinalopó]] ([[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]]). En les zones de l'interior de la [[Marina Alta]] i la [[Marina Baixa]], a causa del cultiu de la pansa, es fan bons [[moscatell|moscatells]] i [[Vi|vins]] dolços.
* El [[regadiu]] està dominat pels [[cítric|cítrics]], especialment la [[taronja]], que supon la major part de la [[citricultura]] de l'Estat i l'[[arròs]] que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals.
* El [[regadiu]] està dominat pels [[cítric|cítrics]], especialment la [[taronja]], que supon la major part de la [[citricultura]] de l'Estat i l'[[arròs]] que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals.
==== Ganaderia ====
==== Ganaderia ====
{{AP|Ganaderia en la Comunitat Valenciana}}
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.
==== Peixca ====
==== Peixca ====
{{AP|Peixca en la Comunitat Valenciana}}
Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.
Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.
=== Sector secundari ===
=== Sector secundari ===
{{AP|Sector secondari de la Comunitat Valenciana}}
==== Indústria ====
==== Indústria ====
{{AP|Indústria en la Comunitat Valenciana}}
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].
També s'hi conserven activitats tradicionals com ara la ceràmica de [[Manises]], [[Ribesalbes]] o [[L'Alcora]]; el [[torró]] i el gelat en [[Xixona]] i [[Alacant]]; la manufactura, de mobles i atifells, en vímen en [[Gata]], [[Moixent]], [[Vallada]], etc.
També s'hi conserven activitats tradicionals com ara la ceràmica de [[Manises]], [[Ribesalbes]] o [[L'Alcora]]; el [[torró]] i el gelat en [[Xixona]] i [[Alacant]]; la manufactura, de mobles i atifells, en vímen en [[Gata]], [[Moixent]], [[Vallada]], etc.
=== Turisme ===
=== Sector terciari ===
{{AP|Sector terciari de la Comunitat Valenciana}}
==== Turisme ====
{{VT|Turisme en la Comunitat Valenciana}}
{{VT|Turisme en la Comunitat Valenciana}}
Este sector s'ha convertit, des de la decada dels xixanta del passat segle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient.
Este sector s'ha convertit, des de la década dels xixanta del passat sigle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient.
=== Sector quaternari ===
{{AP|Sector quaternari de la Comunitat Valenciana}}
El sector quaternari ha anat cobrant rellevància en les últimes décades, centrat en activitats d'investigació, desenroll tecnològic, innovació i servicis alvançats d'informació. Universitats, parcs tecnològics i centres d'I+D promouen proyectes en biotecnologia, energies renovables, TIC i disseny industrial, conectant l'economia regional en mercats globals i fomentant la diversificació més allà de l'indústria tradicional i el turisme.
== Referencies ==
== Referències ==
<references/>
<references/>
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Anex:Empreses de la Comunitat Valenciana]]
* [[Anex:Empreses de la Comunitat Valenciana]]
* [[Uiquillibres:Bibliografia de dades econòmics de la Comunitat Valenciana]]
* [[Uiquillibres:Bibliografia de senyes econòmics de la Comunitat Valenciana]]
== Vínculs externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.indi.gva.es/va/inicio Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació]
* [http://www.indi.gva.es/va/inicio Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació]