32 111
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «Joaquím Martí i Gadea (Balones, 1837 - Mislata, 1920). Llingüíste, religiós i investigador de la Llengua Valenciana. Fon retor en diversos pobles fin...»
Joaquím Martí i Gadea (Balones, 1837 - Mislata, 1920). Llingüíste, religiós i investigador de la [[Llengua Valenciana]].
Fon retor en diversos pobles fins que fon destinat a la parròquia de Nostra Senyora dels Àngels, on escrigué la seua importantíssima obra lexicogràfica i narrativa. En 1881 edità el [[Diccionari General Valencià-Castellà]], que pretengué ser el diccionari valencià més complet fins al moment.
Ademés, Martí Gadea és autor de ''L'encisam de totes herbes'', ''Caps i centeners'', ''Burrimàquia alacantina'', ''Trossos i mossos'', ''Retalls de la nostra terra'', entre atres obres.
''Parlar dels 'dichos', modismes o frases en valencià es el 'cuento' de mai acabar, lo que manifesta la riquea de la nostra llengua, encara que no pocs dels nostres paisans la rebaixen al donar-li el sobrenom de 'dialecte', que es el major insult que li puguen dirigir i el mes gran despreci que es puga fer d'ella; puix dialecte no es propiament llengua o idioma sino la mateixa llengua pero trabucada o mal parlada del poble ignorant (...)''
Joaquím Martí i Gadea en ''La terra del Che(I)'' (1906).
Fon retor en diversos pobles fins que fon destinat a la parròquia de Nostra Senyora dels Àngels, on escrigué la seua importantíssima obra lexicogràfica i narrativa. En 1881 edità el [[Diccionari General Valencià-Castellà]], que pretengué ser el diccionari valencià més complet fins al moment.
Ademés, Martí Gadea és autor de ''L'encisam de totes herbes'', ''Caps i centeners'', ''Burrimàquia alacantina'', ''Trossos i mossos'', ''Retalls de la nostra terra'', entre atres obres.
''Parlar dels 'dichos', modismes o frases en valencià es el 'cuento' de mai acabar, lo que manifesta la riquea de la nostra llengua, encara que no pocs dels nostres paisans la rebaixen al donar-li el sobrenom de 'dialecte', que es el major insult que li puguen dirigir i el mes gran despreci que es puga fer d'ella; puix dialecte no es propiament llengua o idioma sino la mateixa llengua pero trabucada o mal parlada del poble ignorant (...)''
Joaquím Martí i Gadea en ''La terra del Che(I)'' (1906).