Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes eliminats ,  18:48 19 feb 2016
m
Text reemplaça - 'església' a 'iglésia'
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG|300px|thumbnail|La Mangrana, Misteri d'Elig.]]
 
[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG|300px|thumbnail|La Mangrana, Misteri d'Elig.]]
   −
El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assunció]] i Coronació de la [[;are de Deu|Mare de Déu]] que se celebra en [[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de l'humanitat des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>  
+
El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assunció]] i Coronació de la [[;are de Deu|Mare de Déu]] que se celebra en [[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una iglésia, i declarat patrimoni de l'humanitat des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>  
    
L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquesta de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]].
 
L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquesta de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]].
Llínea 15: Llínea 15:     
===Jornada Primera===
 
===Jornada Primera===
També nomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença en Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'església. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Després puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].
+
També nomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença en Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'iglésia. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Després puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].
    
Una volta en el cadafal, s'enfila dalt del llit i s'agenolla mentres les dos Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se en el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per on devalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en huit gallons en el seu descens, en l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria entregant-la una [[palma]]. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyen en el moment de la mort. L'àngel torna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare.
 
Una volta en el cadafal, s'enfila dalt del llit i s'agenolla mentres les dos Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se en el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per on devalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en huit gallons en el seu descens, en l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria entregant-la una [[palma]]. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyen en el moment de la mort. L'àngel torna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare.
Llínea 39: Llínea 39:  
Els discipuls, 1.complanyint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la [[virginitat]] de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser [[Batisme|batejats]], cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joyosos i escomencen a cantar donant gràcies a la Mare de Déu. Un d'ells, en una creu alçada, inicia la processó que culminarà en el soterrament de Maria.
 
Els discipuls, 1.complanyint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la [[virginitat]] de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser [[Batisme|batejats]], cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joyosos i escomencen a cantar donant gràcies a la Mare de Déu. Un d'ells, en una creu alçada, inicia la processó que culminarà en el soterrament de Maria.
   −
L'orgue de l'església sona en este moment i les portes del cel s'obren. L'''araceli'' torna a baixar, portant l'ànima de la Mare de Déu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes ixen fins a la porta de l'església per a recollir l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'[[Índia]], a on havia segut enviat a predicar). Este, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, escomença a entonar un cant implorant perdó a l'Assunta.
+
L'orgue de l'iglésia sona en este moment i les portes del cel s'obren. L'''araceli'' torna a baixar, portant l'ànima de la Mare de Déu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes ixen fins a la porta de l'iglésia per a recollir l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'[[Índia]], a on havia segut enviat a predicar). Este, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, escomença a entonar un cant implorant perdó a l'Assunta.
    
El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la [[Santíssima Trinitat]], escomença a baixar. Porta a les mans una corona dorada, la deixa caure en una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació cridant "¡Vixca la Mare de Déu!".
 
El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la [[Santíssima Trinitat]], escomença a baixar. Porta a les mans una corona dorada, la deixa caure en una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació cridant "¡Vixca la Mare de Déu!".
111 182

edicions

Menú de navegació