Canvis

[[Image:Sanvtemartir.jpg|right]]

[[Image:Sanvtemartir.jpg|right]]

''Vicent, el Victoriós'', fon u del tres grans diaques que van donar la seua vida per Crist. En Llorenç i Esteve—Corona, Llorer y Victòria—forma el més insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma immarcescible dels màrtirs invictes.

''Vicent, el Victoriós'', fon u del tres grans diaques que varen donar la seua vida per Crist. En Llorenç i Esteve—Corona, Llorer y Victòria—forma el més insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma immarcescible dels màrtirs invictes.

Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en [[Sant Agustí]], [[Sant Lleó Magne]] i [[Sant Ambrós]]. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic".

Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en [[Sant Agustí]], [[Sant Lleó Magne]] i [[Sant Ambrós]]. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic".

Vicent descendia d'una família consular d'[[Osca]], i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir [[Sant Llorenç]]. Va estudiar la carrera eclesiàstica a [[Saragossa]], al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a [[Saragossa]], la ciutat d'[[Espanya]] que va tindre més màrtirs. [[Sant Valero]], que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra.

Vicent descendia d'una família consular d'[[Osca]], i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir [[Sant Llorenç]]. Va estudiar la carrera eclesiàstica a [[Saragossa]], al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a [[Saragossa]], la ciutat d'[[Espanya]] que va tindre més màrtirs. [[Sant Valero]], que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra.

Estem a principis del [[sigle IV]], en la decena i més cruel persecució contra L'Iglésia, decretada per Diocleci i aplicada a [[Espanya]] per Dacià. Les presons, que estaven reservades abans per als delinqüents comuns, pronte es van omplir de bisbes, preveres i diaques, escriu Eusebi de Cesàrea. Era la tàctica seguida fidelment per Dacià.

Estem a principis del [[sigle IV]], en la decena i més cruel persecució contra L'Iglésia, decretada per Diocleci i aplicada a [[Espanya]] per Dacià. Les presons, que estaven reservades abans per als delinqüents comuns, pronte es varen omplir de bisbes, preveres i diaques, escriu Eusebi de Cesàrea. Era la tàctica seguida fidelment per Dacià.

En passar Dacià per [[Barcelona]], sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta [[Santa Eulàlia]]. Quan arriba a Saragossa, mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a [[Valéncia]]. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicent respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Dacià s'irrita, mana al desterro a Valeri, i Vicent és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques.

En passar Dacià per [[Barcelona]], sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta [[Santa Eulàlia]]. Quan arriba a Saragossa, mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a [[Valéncia]]. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicent respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Dacià s'irrita, mana al desterro a Valeri, i Vicent és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques.