Espintariscopio

Archiu:Spinthariscope.jpg

Archiu:Spinthariscope2.jpg

El espintariscopio, descobert pel científic William Crookes en 1903, va anar el primer detector de escintilaciones (emissió molt breu de llum produïda per l'impacte de radiacions ionizantes o fotons sobre una substància luminescent) i va permetre, per primera volta, observar l'efecte del choc de partícules alfa en una pantalla fluorescent, lo que produïx tènues centelleigs/centellejos lluminosos, visibles a simple vista despuix d'un breu periodo d'adaptació a l'obscuritat.

Invenció

Segons pareix, Crookes va descobrir este efecte en bolcar per accident una chicoteta cantitat de bromur de ràdio damunt d'una pantalla fluorescent de sulfur de cinc. ya que en la seua época esta substància era extraordinàriament valiosa va procurar arreplegar, en l'ajuda d'una lupa, inclús la més minúscula cantitat i va observar que, a obscures, es podien vore chicotetes zones centelleantes (".. com una mar turbulento..") en aquells punts de la pantalla sobre els que hi havia traces de la sal radioactiva. A partir d'esta observació, va construir la seua espintariscopio: un tubo proveït d'una pantalla fluorescent, a una chicoteta distància de la qual es colocava una minúscula cantitat d'una sal de radi, en una lent a una distància ajustable per a observar les escintilaciones en nitidea.

Funcionament

Un espintaroscopio consistix en una chicoteta cantitat de material radiactiu que proyecta les seues partícules sobre una pantalla fluorescent. La pantalla es coloca en el fondo d'un tubo per a preservar-ho de la llum en una lent en l'atre extrem per a observar millor els centelleigs/centellejos. El choc de cada partícula alfa en una pantalla fluorescent produïx tènues centelleigs/centellejos lluminosos, visibles a simple vista despuix d'un breu periodo d'adaptació a l'obscuritat.