Anar al contingut

Espoleta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Рисунок к статье «Взрыватель». Военная энциклопедия Сытина (Санкт-Петербург, 1911-1915).jpg
Espoleta
Archiu:Caps block 0 Shells. caps block 1
Espoletas en proyectils de 155mm.

En la terminologia militar, i en sentit estricte, es denomina espoleta al dispositiu integrat en un proyectil que inicia la detonació de la seua càrrega despuix de ser disparat. Més genèricament s'utilisa per a designar a qualsevol aparat que servixca de detonador.

Les espoletas estan presents en molts tipos de proyectils, com granades, eixidas, missilés o torpedos; existint varis tipos en funció de l'objectiu: de percussió, proximitat, retardadas o per control remot. Per lo general, i per raons de seguritat, les espoletas permaneixen almagasenades separades del proyectil i solament es ensamblan moments abans del seu us.

Història

[editar | editar còdic]

Antigament, la espoleta era un cañoncito o tubo de fusta d'hi haja o de fresno d'un diàmetro més ample per un dels seus extrems, que es dia cap, carregat en mixts combustibles, que s'introduïa a mall en la filtre o trepe de les bombes i granades, per a fer que estos proyectils esclataren en els parages a a on es llançaven. El mixt s'encenia en el fòc del dispar del morter o obús i era llent en la seua combustió, per a que aquells no rebentaren en l'aire ni fòra de temps.[1]


Referències

[editar | editar còdic]