Estípula

Es denomina estípula a una estructura, usualment laminar, que es forma a cada costat de la base foliar d'una planta vascular. Sol trobar-se una a cada costat de la base de la full, a voltes més. Usualment són asimètriques i, en cert modo, són imàgens especulares una d'una atra. Les estípulas poden ser:

• lliures o laterals: no s'adherixen al pecíol, queden unides solament al talle;
• adnatas, peciolares o vaginals: es sueldan al pecíol en un trecho més o menys llarc;
• interpeciolares o caulinares: dos estípulas de fulls oposts es sueldan en el seu punt de contacte;
• intrapeciolares o axilars: dos estípulas del mateix full es sueldan per damunt del pecíol;
• opositifolias o opostes: dos estípulas del mateix full es sueldan donant el regrés pel costat opost al pecíol;
• ambigües: es sueldan al talle i al pecíol (terme poc usat);
• envainadoras: és lo mateix que ócrea (vore).

Les estípulas poden aparéixer com a òrguens foliáceos, espines, glàndules, pèls, escamas. La seua presència està relacionada en l'anatomia del nuc que soporta la full.

Els adjectius que s'utilisen per a referir-se a les estípulas són:

• estipuláceo: orgue que s'assembla o recorda a les estípulas;
• estipulat: que presenta estípulas;
• estipular: propi d'o relatiu a les estípulas, p. eix., espina estipular;
• estipulífero: que té estípulas.

Les estructures que remedan estípulas en les bases dels folíols reben el nom de estipelas (p. eix. en el gènero Thalictrum o en algunes Fabaceae. En obres clàssiques han rebut el nom de estipulilla o estipulita, actualment en desús.

Terminologia sensu Simpson (2005)

Les estípulas tenen vàries funcions pero més usualment poden funcionar per a protegir al jove primordio foliar en desenroll. Poden tindre forma de full, de escama, de zarcillo, d'espina, poden ser glandulares, poden estar molt reduïdes, o poden faltar completament. Si tenen forma de full, poden ser simples com en Gossypium hirsutum, el cotó, o compostes (pinadas en Delonix regio, chivato i Peltophorum dubium, ivira-pita), chicotetes o en dimensions comparables a les del llim com succeïx en l'arveja, Pisum sativum. A voltes estan unides entre sí abraçant el talle (opositifolias), o unides sense abraçar el talle (axilars o intrapeciolares, entre el full i el talle); o abraçant el talle en forma de ócrea (un tubo) com en algunes Polygonaceae; i fins a poden unir-se les ócreas de fulls diferents del mateix nuc (interpeciolares) com en moltes Rubiaceae. Moltes voltes són chicotetes i caduques (cauen pronte despuix de la maduració del full). Poden estar unflades i funcionar com "domatia" (casita d'insectes chicotets) com en algunes acacias africanes. En les Rubiaceae la superfície interna de les estípulas conadas duen coléteres, estructures que secretan mucílac (que ajuda a protegir als refillols jóvens en desenroll).

• Estípulas
• 
  Estípulas adnatas al pecíol (fusionades a ell) en el full de Rosa (el talle ha segut tallat).
• 
  Estípulas interpeciolares, de diferents fulls soldadas entre sí en el mateix nuc, en la família Rubiaceae.
• 
  Estípulas opositifolias (unides entre sí abraçant al talle) i foliosas, en Alchemilla mollis.
• 
  Espines d'orige estipular en Robinia.

• Estípula glandular en Euphorbia pteroneura.
  Estípula glandular en Euphorbia pteroneura.
• 
  En vert clar l'ócrea, en vert obscur el full (de base envainadora), en marró el talle.
• 
  Ócrea en Polygonum polystachyum.

Referències

• Font Quer, P. (1982). Diccionari de botànica, Barcelona: Editorial Llabor, SA, pp. 1244.
• UCLA - Estípulas i estipelas (en anglés)