Anar al contingut

Estació enológica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una estació enológica és un centre d'investigació, ensaig i divulgació de tècniques d'elaboració de vi.

Archiu:Estación Enológica de Haro.jpg
Edifici principal de l'Estació Enológica d'Haro
Archiu:162 Estació Enològica, al passeig de Sunyer.jpg
Estació Enológica de Reus
Archiu:Felanitx - Passeig de Ramon Llull - Estacion Enologica 01 ies.jpg
Estació Enológica de Felanich

Història

[editar | editar còdic]

Les estacions enológicas es varen crear en Espanya a finals de el XIX en l'objecte de modernisar el sistema productiu del vi com a única eixida a la crisis que sofria el sector des de l'any 1880.

Va precedir un proyecte fallanc de creació de quatre escoles d'enologia en les províncies d'Alacant, Ciutat Real, Logronyo i Zamora i una estació central en Madrit, que no es varen aplegar a instalar per escassea de personal facultatiu i per la deficiència dels crèdits consignats pel Ministeri de Foment.[1]

El Real Decret de 15 de giner de 1892 va crear l'Estació Enológica Central de Madrit i va dispondre, sense concretar, la creació de les estacions que anaren necessàries en les comarques vitícoles de major importància. Estes estacions enológicas es concebien com a centres més modests, senzills i pràctics que les escoles d'enologia.

L'objectiu final era produir vins de calitat i tipos de caràcters constants. Fins a llavors, els esmeros dels viticultores, amparats en uns preus ben remunerats que es conseguien per exigències passageres del comerç d'exportació, s'havia empenyorat en l'aument de la producció, sacrificant la calitat a la cantitat.

D'acort en el citat Real Decret, els seus objectius varen ser:

  • Estudiar i classificar les varietats de raïm de la seua comarca
  • Practicar els anàlisis i estudis necessaris per a conéixer les condicions i elements constitutius del frut produït per cada varietat de vinya aixina com dels mosts i vins resultants de les mateixes.
  • Combinar els most i vins de la regió per a formar tipos determinats dels que més acceptació tinguen en el mercat.
  • Elaborar en el frut que es recolecte en la regió, vins de les condicions que exigixca el consum.
  • Ensajar la fabricació i conservació del vi, aguardientes i vinagres per a obtindre tipos de fàcil venda en els mercats nacionals i estrangers.
  • Verificar els tipos biològics per a apreciar i remediar les malalties que afecten als vins, aguardientes i vinagres.
  • Analisar els most i vins que remeten els cosecheros, per mig d'una mòdica tarifa i aconsellar les correccions convenients per a que puguen obtindre productes ben elaborats.
  • Formar aprenents i capataços bodegueros.

La Real Orde de 25 de giner de 1892, de la Direcció general d'Agricultura, Indústria i Comerç, va designar a la ciutat d'Haro[2] com el lloc elegit per a instalar l'estació enológica prevista en la província de Logronyo. Més vesprada, per Real Decret de l'any 1902, es va crear la corresponent a Villafranca del Panadés, de la que no es conserva l'edifici original. Atres estacions enológicas es varen implantar, en l'any 1910, en les ciutats de Requena i Reus.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Real Decret de 13 de setembre de 1988
  2. Heralt de Madrit, edició de 5/2/1892 (consultable en Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional Espanyola)“La ciutat d'Haro ha rebut en immens goig la notícia d'haver-se-li concedit l'establiment d'una Estació Enológica. La Restaurada, Societat important de la població, va solemnisar tan fausto acontenyiment en un esplèndit convit, al que varen assistir l'Alcalde i la majoria dels regidors de l'Ajuntament, el Diputat Provincial Sr. Salines, Juge de Primera Instància, cap de la Guàrdia Civil i els més importants vinicultores del districte, pronunciant-se entusiastes brindis en elogi dels Srs. Linares Rivas, Sagasta, Amós (D. Salvador) i Marqués de Francs. La frontera de dita Societat va ser allumenada en llum elèctrica, i una banda de música va amenisar l'acte tocant triades peces”