Estany de Marovo
El estany de Marovo és l'estany coster d'aigua salada més gran del món. [1] Està situada en les Illes Nova Geòrgia, rodejada per l'Illa Vangunu i l'Illa Nggatokae, abdós illes volcàniques extintes. Forma part de les Illes Salomón.
En 2014 es varen inspeccionar els llocs de barreres coralinas ubicades en les vores de l'estany Els llocs en la major cobertura de coral viu (LCC) en la província Occidental i el segon més alt en les Illes Salomón varen ser trobats en el costat expost de la barrera coralina marginal prop de l'estany Marovo i tenien un promig un 49% LCC. El costat expost de la barrera de coral perifèrica de l'estany Marovo tenia un promig de 38% LCC. Els llocs en la menor cobertura de coral viu es varen trobar prop de Munda en un promig de 18% LCC.
La paraula "Marovo" deriva del nom de la "Illa Marovo", la qual es troba el centre de l'Estany.
L'Àrea del Patrimoni Mundial de l'Estany de Marovo es troba en l'Estany de Marovo. S'han confirmat albiraments de delfins mulares del Indo-Pacífic (Tursiops aduncus) en l'estany. [2]
Hi ha moltes illes en l'estany, algunes de les quals estan habitades. La població parla l'idioma marovo i viu principalment de l'agricultura de subsistència i de la peixca. [3] Els habitants de l'estany de Marovo són coneguts per ser hàbils talladores, que creen i dissenyen belles talles de fusta fetes de ébano, fusta dura i queroseno.
L'estany és un destí popular per al bucege i és un centre turístic per a viagers d'Austràlia, Nova Zelanda, Europa i Estats Units.
És possible viajar a l'estany des de capital de les Illes Salomón en Honiara, en 1 hora en un avió Twin Otter o 10 hores en un ferry semanal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Marovo - Tetepare Complex» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2023-03-22.
- ↑ (2012) «Tursiops aduncus, Ehrenberg, 1833: Solomon Islands, Delphinidae, Indian Ocean Bottlenose Dolphin, Indo-Pacific Bottlenose Dolphin», Review of Significant Trade: Species selected by the CITES Animals Committee following CoP14 and retained in the review following AC25, CITES Project No. S-380: Prepared for the CITES Secretariat by United Nations Environment Programme World Conservation Monitoring Centre, pp. 2–10.
- ↑ Robert E. Johannes and Edvard Hviding (2000). Traditional knowledge possessed by the fishers of Marovo Lagoon, Solomon Islands, concerning fish aggregating behaviour, SPC Traditional Marine Resource Management and Knowledge Information Bulletin No. 12, pp. 22–29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laguna de Marovo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.