Estany del Diamant
El estany del Diamant és una estany ubicada a {{ |dms-lat=34°09′S |dms-long=69°41′O |dec-lat=-34.15 |dec-long=-69.683 |param=34_09_S_69_41_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, en la província argentina de Mendoza, a uns 198 km de la capital provincial i a una altitut de 3300 m s. n. m. Situada a 11 quilómetros del llímit en Chile. Es troba dins de la reserva natural Estany del Diamant pertanyent a la ret de reserves de la província de Mendoza, administrades per la Direcció de Recursos Naturals Renovables.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]Cobrix un àrea d'uns 14,1 km², en una profunditat màxima de 70 m i una mija de 38,6 m, i un volum d'uns 517.200.000 m³; el seu llit és el cràter d'un volcà extint obert en el centre d'una replanell de pedra basáltica rodejada de cerros de gran altura, dels quals destaca el volcà Maipo, la base del qual es troba a només 2500 m a l'oest de la marge de l'estany.
És una de les fonts d'aigua dolça més importants de la província, i alimenta al ric Diamant. La recuperació hídrica es deu a les aigües de desgel procedents dels glaciarés de la zona, a les precipitacions i a les aigües de la riera El Gorro, que l'alimenta.
Deu el seu nom a la figura romboidal del volcà Maipo reflectit en les seues aigües; el paisage, esplèndit i agrest, va ser descrit per Antoine de Saint-Exupéry en Vent, arena i estreles.
Junt a l'estany es va construir, durant el segon govern de Juan Dumenge Perón, l'Observatori de Rajos Còsmics depenent de l'Universitat Nacional de Que el seu, un proyecte pioner d'observació astronòmica.
El sinuós trayecte que du fins a l'estany del diamant invita al visitant a recórrer des de la ruta provincial 101, pel lloc Alvarado, Cruz Casa de Pedra, Vegas dels Esturços, Vegas del Yaucha, Pampa dels Paramillos i Pampa de l'Estany, a on s'ubiquen els estanys Barrosa i Diamant.
Sant Carlos promociona a l'Estany del Diamant com la seua “joya turística” més preciosa.
La Comuna local i la Direcció de Recursos Naturals Renovables promouen el turisme –no només la peixca– i la preservació del mig ambient en eixe paraís montanyós.
Població indígena
[editar | editar còdic]En una vasta història, el riu Diamant, que aboca les seues aigües en l'estany homònim, fins a l'arribada dels espanyols va ser un llímit natural entre dos grups aborigen que habitaven la zona: els huarpes, al nort, i els caçadors recolectors puelches chiquillanes, al sur. Les activitats en comuna d'estos pobles originaris se centraven en la caça del guanac i de l'oca de la cordillera.
En l'estiu utilisaven pedres volcàniques per a secar la carn en forma de charqui, en l'objectiu d'abastir-se per a afrontar els crus hiverns.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Estany diamant».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laguna del Diamante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.