Estat Anzoátegui
.jpg)
Anzoátegui és un dels vintitrés estats que, junt en el Districte Capital i les Dependències Federals, formen la República Bolivariana de Veneçola. La seua capital i ciutat més poblada és Barcelona. Està ubicat en la regió nororiental del país, llimitant al nort en el mar Carib (oceà Atlàntic), al noreste en Sucre, a l'est en Monagas, al sur en el riu Orinoco que ho separa de Bolívar, a l'oest en Guárico i al noroest en Miranda. En 43 300 km² és el sext Estat més extens (per darrere de Bolívar, Amazones, Apure, Guárico i Zulia) i en 1 890 847 habitants, sent (segons l'INE de Veneçola) el sèptim més poblat de la nació, per darrere dels estats Zulia, Miranda, Carabobo, Districte Capital, Lara i Aragua.[1]
Posseïx 21 municipis autònoms i 57 parròquies civils. Les seues principals ciutats són Barcelona, Port La Creu, Port Píritu, Pariaguán, Lleteria, Guanta, El Tigre, Anaco i Cantaura.
Història
[editar | editar còdic]Nomenat en honor al prócer de l'independència veneçolana, José Antonio Anzoátegui, este estat va ser anomenat originalment Província de Barcelona rebent eixa denominació pel nom de la seua capital, i esta a la seua volta en honor de la ciutat de Barcelona en l'actual Espanya. Va mantindre eixe nom des de principis de el XVIII fins a 1821 i després entre 1830 i 1864, quan el seu nom és reemplaçat pel de «Estat Barcelona» nom que va mantindre fins a 1909. La ciutat de Barcelona, que és la capital de l'estat, va ser fundada pels colon espanyols en 1677 com "Nova Barcelona del Cerro Sant" acurtat despuix simplement a Barcelona.
L'actual Estat Anzoátegui va estar inclós també en la província de Cumaná, que a la seua volta formava part de la Capitania General de Veneçola, junt en atres províncies (Guayana, Maracaibo, Caracas, Margarita i Trinitat). En 1810 es va separar de la província. Va ser en 1909 quan va adquirir l'actual distribució política.
Geografia
[editar | editar còdic]L'Estat Anzoátegui té una superfície: 43 300 km². És el sext Estat en major superfície del país.
Anzoátegui està localisat entre les coordenades 10°8′40″ N i 64°40′38″ O, en la regió nort-oriental del país. Llimita en l'Estat Monagas i Sucre per l'est, Bolívar pel sur, Guárico i l'Estat Miranda per l'oest, i al nort per la mar Carib brindeu aigua al territori, com lo són els rius Unare i Neverí (en el segon alvertent) i el Zuata i el Cabrutica (en el primer alvertent). Gran part d'estes corrents tenen els seus naixents en les taules centrals. En la zona plana de la costa, es troben els estanys de Píritu i Unare, tancades abdós per cordoneres llitorals generades pels sediment carrejats pel riu Unare.
Els rius principals són Amana, Aragüita, Caris, Guanipa, Güere, Guario, Morichal Llarc, Neverí, Pao, Tigre, Unare, Zuata i un sector del baix Orinoco.
Vegetació
[editar | editar còdic]La vegetació de l'Estat Anzoátegui correspon a un tipo templat, influenciat principalment per l'altitut, el clima i l'estació de l'any. En el seu territori s'alternen zones de xares, cujíes i espècies meridionals de chicoteta talla. Aixina mateix, es troben varietats arbòrees resistents i adaptades a l'ambient, entre elles el denominat caderoms, que forma part de la diversitat vegetal característica de la regió.
Flora
[editar | editar còdic]Sobre la flora, les espècies d'arbres madereros que més abunden són l'oli, pilón, algarrobo, roure, quebrahacho, puy, araguaney, apamate, etc. Les frutes presents en l'Estat són el merey, mànec, guácimo, sarrapia, merecure, querebero, dacsa, entre uns atres.
La Flora característica de l'Estat Anzoátegui, es pot observar en els seus carrers i patis de moltes vivendes, i inclús les seues places són adornades en els arbres característics de la regió. És important mencionar, la Cayena, la qual es troba en tota la regió: és un arbust alt i a voltes arborescente de 8-10 m d'alt que presenta les següents característiques. Les flors són cridaneres i grans en el seu millor moment, aplegant a créixer fins a 15,24 cm. en diàmetro i ocorren en molts colors com anaranjado, roig, rosat, blanc, groc i salmón, i permaneixen per casi tot l'any. La majoria posseïxen centelleigs/centellejos lluents i tenen una forma de campana.
Un Arbre que abunda en les seues places i carreteres principals: EL Colorat o Apamate, És un dels arbres més bells, útils i més cultivat de la flora veneçolana. En algunes regions del país és també conegut en els noms de Roure colorat (Zulia), Orumo (Falcón). Este arbre aplega a medir fins a 30 m. i té per hàbitat el bosc caduc. Les seues flors de color morat, rosat, sirimomo, blanc en diferents tons, donen al Apamate una prestancia de bellea particular, i omplin els carrers principals de Barcelona en les seues flors.
Hi ha un arbre en particular que es troba en la majoria dels pobles de l'Estat Anzoàtegui, i en particular en les zones àrides de l'estat. el Cuji: Prosopis Juliflora (nom científic) és un arbre de fins a 10-15 m alt, típic de regions àrides i semiáridas, de color vert-castanyer, en branques flexibles d'espines llargues i fortes. També ho caracterisen flors grogues sense lluentor. El seu talle és carnoso ric en sacarosa (20-25%) i 10-20% de sucres reduïts. El Cují o Prosopis Juliflora és natiu de Perú, Chile i Argentina .
Recursos minerals
[editar | editar còdic]Anzoátegui es distinguix per la seua diversitat de recursos naturals dins dels quals podem mencionar: Arenes silíceas, calcàrea, carbó, oli, petròleu i gas natural.
Recursos naturals
[editar | editar còdic]Aigües termals
[editar | editar còdic]- Aigües Calentes
- Urica
- Bergantín a Aigües de Mines
- Paragüey
Baïes
[editar | editar còdic]- De Unare
- De Port Píritu
- De Barcelona
- De Pozuelos
- De Guanta
- El Chaure
- Bergantín
- Pertigalete
- La passejada de la Creu i La Mar
- El Paraís
Illes
[editar | editar còdic]- De la Mona
- Tiqui-Tiqui
- Cachicamo
- Prenita
- La Querica res de res
- Chimana
- Illes Borraches
- D'Argent
- Les Illetes de Port Píritu
- El Far
- El Saco
- Puinare
Lagos
[editar | editar còdic]- De Unare: És l'estany salobre més gran de Veneçola i una de les més importants de tota Amèrica Llatina. S'ubica entre els municipis Sant Joan de Capistrano, Bruzual i Peñalver, en la zona oest de l'Estat i s'estén sobre una superfície de 4000 hectàrees. Rep les aigües del Riu Unare i del Carib. És refugi per a centenars d'aus i espècies marines com el Lebranche i el camarón camacuto.
- De Píritu: Germana de Unare, el seu nom correcte és estany de Píritu i s'ubica en la ciutat de Port Píritu. Posseïx una gran varietat de vegetació manglar i és una de les reserves d'aus (junt a la Unare) més importants del país. Donat el creiximent de la població, es troba en risc de contaminació.
- El Paraís: Coneguda també com a estany del Magüey. És l'únic estany que va quedar dins de la conurbación de la Gran Barcelona i forma part del complex turístic El Morro. En les seues instalacions, va existir una companyia dedicada a l'extracció de sals (Salines El Paraís). Actualment està contaminada ya que servix de drenage per a alguns barris de Port La Creu.
Principals elevació
[editar | editar còdic]
.jpg)
Clima
[editar | editar còdic]Tipos de Clima segons Köppen
Anzoátegui té 4 tipos de Clima, el primer és el clima de montanya, este clima ho tenen les elevació més altes que es troben en la frontera en l'Estat Sucre en una temperatura mínima de 23 °C, el segon és l'oceànic, este clima ho tenen les principals elevació de l'Estat Anzoátegui com el cerro Tristor i comprén una temperatura de 18 °C, l'atre és el Semiarido Càlit este clima està en les Costes de l'Estat Anzoátegui i en Ciutats com Barcelona, Port La Creu entre uns atres i comprén una temperatura de 40 °C fins als 45 °C sent la part més calorosa de l'Estat, i l'últim és el Tropical de Sabana este clima comprén casi tot el territori de l'Estat en una temperatura de 27 °C.
Precipitacions
L'Estat Anzoátegui és un Estat plujós que té 256 pluges a l'any, segons l'Institució Meteorològica de Veneçola en les Costes poden succeir 87 precipitacions pero en els plans la pluja és molt forta, i una de les seues ciutats més plujoses són El Tigre, Soledad, Anaco, Sant Josep de Guanipa i Port La Creu.
Ciutats Més Poblades
[editar | editar còdic]
Ciutats Més Poblades
. Barcelona 550.122 habitants
. Port La Creu 380.855 habitants
. El Tigre 193.524 habitants
. Anaco 140.563 habitants
Ciutats en menys de 100 mil habitants
. Cantaura 89.552 habitants
. Sant Josep de Guanipa 83.727 habitants
. Lecheria 63.784 habitants
. Guanta 54.015 habitants
. Pariaguan 51.618 habitants
. Aragua De Barcelona 37.076 habitants
. Clarines 31.835 habitants
. Port Piritu 36.271 habitants
. Ciutat Orinoco 35.021 habitants
Ciutats en Menys de 30 mil habitants
. Sant Mateo 19.373 habitants
. Onoto 15.012 habitants
. Valle de Guanape 13.868 mil habitants
. El Chaparro 12.605 mil habitants
. Boca de Uchire 12.315 mil habitants
Divisió polític-territorial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Municipis de l'estat Anzoátegui.
L'estat Anzoátegui està dividit en 21 municipis i 57 parròquies.[2] Per al cens 2011 la població va ser de 1 440 875 d'habitants.
Economia
[editar | editar còdic]L'economia de l'estat Anzoátegui es caracterisa pel predomini de les activitats petroleres i agrícoles, no obstant, existixen favorables expectatives de desenroll en els sectors secundari i terciario, en l'instalació d'importants indústries com: automotriz, materials per a la construcció, derivats del petròleu, indústria agropecuaria, i per un atre costat activitats turístiques, comercials i financeres.
La producció d'hidrocarburs representa una part important dins del context nacional ocupant un espai físic considerable. En els sectors Anaco-Aragua de Barcelona i El Tigre es troben els aspectes relatius a la fase extractiva, mentres que les activitats industrials de refinación es realisen en la refineria "Port La Cruz" inaugurada en 1950 i Sant Roque inaugurada en 1953 abdós operades fins a principis de la década dels setanta per la Creole Petroleum Corporation de la Standard Oil, despuix varen passar a ser operades per PDVSA fins al dia de hui. cal destacar que durant la estadía de la Creole, es va construir una urbanisació exclusiva per als treballadors nortamericans, coneguda com "Parc Americà", que en el temps va ser deixant de ser exclusiva per a treballadors nortamericans.
D'igual forma, en l'estat es troba El Complex Petroquímic José Antonio Anzoátegui (CJAA), situada entre les poblacions de Píritu i Barcelona, el qual es va inaugurar el 14 d'agost de 1990, en la finalitat d'impulsar el desenroll de la petroquímica en l'orient del país i actuar com a condomini industrial de les empreses mixtes que operen en l'àrea, per mig del suministrament dels servicis bàsics necessaris per a la seua operació. Per un atre costat, la major proporció de la denominada «Faixa del Orinoco» es troba al sur de l'estat, constituint la major reserva de petròleu del planeta.
L'activitat agrícola ha experimentat un creiximent basat, fonamentalment, en l'increment de la superfície ocupada després d'haver passat per un prolongat periodo d'estancament, com a conseqüència del desenroll de l'activitat petrolera. Segons l'Anuari Estadístic Agropecuario de el MAC 89/91, els principals rubros cultivats en l'entitat són: soya, maní, dacsa, cotó, canya, sorgo, café, cacao, cambur, raïls i tubèrculs. Una atra activitat agrícola rellevant la constituïx l'aprofitament dels recursos forestals: d'acort en les estadístiques del Servici Autònom Forestal Veneçolà (SEFORVEN), per a l'any 1990 l'entitat tenia una producció de fusta en rola de 1 033 100 m³ (0,18 % del total nacional).
En l'activitat ganadera destaquen: ganado vacú en 614 097 caps existents; porcí en 100 097 caps i aus en 4 019 816 unitats. El desenroll de l'estat s'ha centrat en la faixa costera, a on s'ubica el 50 % de la població, generant-se conflictes d'us per l'ocupació de l'espai entre les activitats turístiques, industrials petroleres, mineres, residencials i comercials.
El turisme actualment ocupa un factor rellevant en el desenroll de Port La Creu i atres poblacions costeres com a Lleteria, Guanta i Píritu.
Recursos Industrials: Ciment, Hulla, productes alimenticis i begudes.[3]
Recurs d'energètic: Gas natural, petròleu cru i refinat i els seus derivats del gas.
Recursos Forestals: aceituno, araguaney, ceiba, cereiba, cereipo, cují, jobo i vora.[4]
Minerals: arenes silíceas, calcàrea, carbó, petròleu, etc.
En setembre de 2018, els diaris El Món Oriental i La Notícia d'Orient varen suspendre la seua circulació impresa en l'estat per “raons econòmiques”, reflectint les dificultats financeres que afectaven a empreses i comerços locals.[5]
Política i govern
[editar | editar còdic]L'Estat organisa la seua administració i els seus poders públics per mig de la Constitució de l'Estat Anzoátegui, la qual establix dos poders fonamentals: eixecutiu i llegislatiu. La constitució de 2002 permaneix vigent i és la que rig a l'Estat.
Poder Eixecutiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Governador de Anzoátegui.
El Governador de l'Estat Anzoátegui és el cap eixecutiu d'eixe estat oriental de Veneçola, s'encarrega de dirigir l'acció del govern i és responsable davant el Consell Llegislatiu de l'Estat, al que deu rendir contes anualment. Deu fer complir la Constitució Nacional i la de l'Estat Estat Anzoátegui, i les lleis nacionals i estadales.
El Poder Eixecutiu de l'estat compost pel governador de Anzoátegui i un grup secretaris estadales, nomenats per ell. El governador és elegit pel poble per mig de vot directe i secret per a un periodo de quatre anys i en possibilitat de la seua reelecció immediata per a nous periodos iguals, sent l'encarregat de l'administració estadal.
La sèu de la Governació es troba en el Palau dels Jardins de la ciutat de Barcelona, que és la capital de dita entitat. L'actual governador és Luis José Marcano Salazar, qui milita en l'oficialiste Partit Socialiste Unit de Veneçola
Poder Llegislatiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Consell Llegislatiu de l'Estat Anzoátegui.
El parlament regional de l'Estat Anzoátegui és unicameral i està compost per quinze (15) diputats o llegisladors regionals que són electes cada 4 anys, baix un sistema mixt de representació, per un costat s'elegixen un grup de diputats per llista baix el método D'Hont a nivell estatal i per un atre costat s'elegixen per vot directe candidats nominals per circumscripció definida, podent ser reelegits per a nous periodos consecutius, i en la possibilitat de ser revocats a la mitat del seu periodo constitucional.
Actualment, el parlament està conformat per 11 llegisladors del Partit Socialiste Unit de Veneçola, 2 per la Taula de l'Unitat Democràtica, 2 per Aliança Democràtica i 1 llegisladora indígena pel partit CONIVE
Idiomes
[editar | editar còdic]L'idioma més usat a nivell oficial tant en l'educació, comerç com per la població en general és l'espanyol, existixen diverses tribus indígenes minoritàries localisades en alguns punts de l'estat que parlen atres llengües ademés d'esta. Segons l'artícul 8 de la Constitució de l'estat Anzoátegui del 30 de maig de 2002, l'idioma oficial de l'estat és el castellà. Ademés, són oficials per als pobles indígenes els idiomes Cumanagoto i kariña (que són unes de les tribus aborigen de l'estat) i els atres idiomes indígenes parlats en l'estat.
Gastronomia
[editar | editar còdic]
Plats típics
[editar | editar còdic]- Hervir de res
- Empanadas
- Hallaca (Plat nadalenc)
- Arepa reblix
- Cachapa
- Mondongo carupanero i marí.
- Pabelló oriental i margariteño.
- Pal a pique
- Sancocho de peix
- Fosforera
- Peix fregit
- Quallat (de cazón, morrocoy o chigüire)
- Pastiç de chucho
Begudes
[editar | editar còdic]Ron de jobo
- Aigua de coco
- Guarapo de pinya
- Guarapo de papelón
- Ron de ponsigué
Ron en píritu Suc de mànec vert.
- Pichaque de maya
Dolços
[editar | editar còdic]- Majarete
Arròs en coco Bunyol Alevalenta Dolç de merey Dolç de lechosa
Es poden mencionar atres plats, com el famós quallat de morrocoy (carn de morrocoy, preferiblement femella, ous de morrocoya, ous de gallina, papa, ceba, all, tomata, pimentón, bizcocho rallado, va vindre, pimentón, pansa, pebre, encurtidos, olives, farina, sal, sucre, sagí, onoto); pastiç de morrocoy; talkarí de chivo; huevas de plana; carn salada piriteña en diversos preparats; lebranche torrat; mariscs en vinagreta o en llima; els pisillos (de venado, carn seca de res, chigüire, bava, abadejo); chivo torrat; torrat negre; i els aguaítos –una espècie de asopado, pero més caldúo-, especialment de pollet (que duen pollet, arròs, cebollín, ceba, all, ají dolç, pimentón, salsa anglesa, pebre, onoto, aigua).
No es poden oblidar embotits com els chorizos de Unare (elaborats en carn i budell de cochino, all, sagí onotada, sal, pebre, orégano, anou moscada); la camaronada piriteña (camarones sancochados; rodes de ceba, sal, pebre, suc de llima. Alguns li agreguen oli i vinagre); les diverses empanadas; etc. D'estos plats, l'acompanyant tradicional és el casabe, que generalment, s'impregna d'aigua per a fer-ho més suau.
Entre els dolços figuren la naiboa (casabe cobert en mel de panela o papelón; o en papelón i formage; o en formage, papelón i algunes espècies); el tacó senyorial (dolç fet en rodes de pa dur passades per un batut d'ou, que es frigen i després es banyen en melado de papelón, es sazonan en canella en pols i tacha d'espècies; o, segons una atra recepta, rodes de pa vell, llet, sucre, ou, farina, manteca, sal banyats en un sirope d'aigua, papelón blanc, canella, tacha d'espècia, ralladuras de corfa de taronja, rom; o, segons una tercera recepta, en pa francés dur, manteca, papelón, formage blanc i anís) i els dolços de pruna de huesito, llet. Lechosa, mànec, guayaba, coco, jobo d'Índia, cirera, etc.
També es prepara el pa de forn (famós és el de Clarines, en dacsa cariaco); les conserves típiques de Sabana de Uchire: de llet, coco en lechosa, codonyer; els entrepans de gayaba i de banana; el dolç de batata (batata, sucre o papelón, llet de coco, o en batata, papelón, aigua i canella); el dolç de mamey en coco (mamey, polpa de coco, arròs, sucre, aigua, manteca); els besitos de casabe (dolç horneado en una massa de casabe, papelón, anís, groga d'ou); el tequiche (farina de dacsa torrada, papelón, llet de coco); la batata abrillantada; etc.
En l'estat s'elaboren diversos tipos de formages frescs: el formage de mà, el guayimano, el de font, el mozarela i l'endreç. La producció quesera es concentra en les parts central i oest de l'entitat, per a les quals hi ha una fira del formage fresc; o la fira de la cachapa i el formage dur, que es porta a terme en Pariaguán. Els productors de la regió estan fent esforços per a crear una denominació d'orige, Formages de Unare, en el fi garantisar la calitat dels productes que elaboren. En l'estat es porten a terme atres fires, com la del merey i el mànec, celebrada cada any en El Tigre, a on s'exponen i venen diversos productes elaborats en eixos dos fruts.
Entre les begudes més populars figura el rom de jobo (jobos de l'Índia madurs i pelats llocs a macerar per un mínim de dos mesos en aguardiente o rom); el pichaque (beguda llaugerament fermentada que s'elabora en mayas madures, trituradas i mesclades en aigua); el Píritu (beguda feta en la drupa de la palma anomenada Píritu, Bactris piritu); el zaperoco (carato que es fa en la regió limítrofa de Anzoátegui i Guárico en farina de dacsa cariaco, endulzado i adreçat en canella) i el migote (més que beguda és una mescla feta en café en llet, arepa desmigajada i formage blanc rallado, tot junt en la tassa, formage s'acostumava en Barcelona
Atraccions turístiques
[editar | editar còdic]Parc Nacional Mochima
[editar | editar còdic]Mochima va ser el segon parc marí decretat en el país, és compartit en l'estat Sucre, Reunix vàries illes i illots com les illes Chimanas, Mona, Picuda Gran, Caracas, Venado, borracha. En la part del llitoral ocupa una zona de montanya en un conjunt de plages, golfs i ensenar. La part montanyosa està conformada per roques sedimentarias de relleu escarpado en ales que cauen abruptament cap a l'mar. Són penya-segats jagants desprovistos de vegetació, que formen estranyes figures en la pedra. La vegetació costera és essencialment espinosa, a on predominen cactus i arbustos com el cují, el dividive, el yacure, el guamacho, el espinito i la retama. Cap al sector insular es troben tres espècies de manglar botoncillo. Ascendint hi ha una zona a on s'observen espècies com la vora pal sant, el guatacaro, el jobo pelón, el cardón i el araguaney. Dels 900 m dalt apareix el bosc humit premontano.
Abunden en esta zona aus marines com la gavina, el alcatraz i la tijereta d'mar. Cap a les altures es troben la paraulata, la coloma maraquera, la guacharaca i el conoto. Entre els pocs mamífers que habiten les zones nuvolades estan el cachicamo, el tel, el jaguar, el rabosot i el mona capuchino. En les illes del parc, la fauna és escassa i està formada per lagartijas i iguanas. Les espècies marines són abundants com: sardina, carite, jurel, cataco, lamparosa, tonyina aleta groga i aleta negra, lebranche, plana, mojarra i furta-ho; mentres que en les profunditats abunden espècies com el corocoro, pargo, mer, curvina, roncador, cazón, la tintorera i viuda. Les ensenar són riques en crustacis i moluscs.
Les següents illes de l'estat Anzoátegui formen part del Parc nacional Mochima:
- Illes Chimanas: Chimana de l'oest, Chimana Gran, Chimana Sur, Chimana Segona, Chimana Chica, El Ruc, Morro Pilotes.
- Illes Borraches: La Borracha, El Borracho, Els Borrachitos.
- Illes Picudas: Picuda Gran, Picuda Chica, Quirica, Cachicamo, Illa d'Argent, Illa de Mones, Tiguitigue.
Ciutats importants i pobles
[editar | editar còdic]Les ciutats més grans de l'estat, prenent-se en conte la seua àrea metropolitana són: la Gran Barcelona (Barcelona, Port La Creu, Lleteria i Guanta), àrea metropolitana El Tigre-Guanipa (El Tigre, Sant Josep de Guanipa i Sant Vaig prendre) i Gran Píritu (Port Píritu, Píritu, Poble Vell, El Tejar).
| N.º | Ciutats | Municipi | Lloc | Fotos | Població |
|---|---|---|---|---|---|
| 1.º | Barcelona | Simón Bolívar | Nort | 550 122 | |
| 2.º | Port La Creu | Sotillo | Nort | 380 855 | |
| 3.º | El Tigre | Simón Rodríguez | Sur | 193 524 | |
| 4.º | Anaco | Anaco | Centre | 140 563 | |
| 5.º | Cantaura | Freites | Centre | 89 552 | |
| 6.º | Port Píritu | Peñalver i Piritu | Noroest | 70 004 | |
| 7.º | Lleteria | Urbaneja | Nort | 63 784 |
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
| N.º | Pobles | Municipi | Lloc | Població |
|---|---|---|---|---|
| 1.º | Pariaguán | Miranda | Suroest | 51 618 |
| 2.º | Guanta | Guanta | Nort | 54 015 |
| 3.º | Ciutat Orinoco | Independència | Sur | 35 021 |
| 4.º | Aragua de Barcelona | Aragua | Centre | 37 076 |
| 5.º | Clarines | Bruzual | Oest | 31 835 |
| 6.º | Sant Mateo | Lliberteu | Centre | 19 373 |
| 7.º | Boca De Uchire | Capistrano | Noroest | 12 315 |
| 8.º | El Chaparro | Mcgregor | Oest | 12 605 |
| 9.º | Valle de Guanape | Carvajal | Oest | 13 868 |
| 10.º | Onoto | Cajigal | Centre-Oest | 15 012 |
Deports i concursos
[editar | editar còdic]L'Estat Anzoátegui, es decanta principalment per tres branques deportives:
Béisbol
[editar | editar còdic]
Des dels seus inicis en Veneçola, el béisbol ha segut el deport per excelència en la nació i en l'estat Anzoátegui han destacat numerosos jugadors professionals com Clemente Álvarez, Omar Infant, José Herrera, Argenis Salazar, Enzo Hernández, Alexi Amarista. Des de 1991, l'estat Anzoátegui conta en el seu propi equip de béisbol, cridat "Caribes de Anzoátegui", els qui tenen sèu en l'estadi Alfonso "Chic" Carrasquel ubicat en la ciutat de Port La Creu i actualment conten en 4 títuls guanyats de la Lliga Veneçolana de Béisbol Professional.
Bàsquet
[editar | editar còdic]
El bàsquet és un dels deports que millor representa a l'estat Anzóategui, i que des de fa molts anys s'ha establit en l'identitat de dit estat. En 1976, es va fundar en Port La Creu l'equip estrela de l'estat, "Marins de Anzoátegui", els qui han guanyat des de la seua creació fins al dia de hui 11 títuls en la LPBV (actual "Superliga de Bàsquet de Veneçola".) L'equip de Marins té sèu en el gimnasi Luis Ramos, popularment conegut com "La caldera del diable", ubicat en el Complex Polideportiu José Antonio Anzoátegui; ademés, en Marins de Anzoátegui han jugat aclamats deportistes com César Portillo, Harold Keeling, Marcus Doubhit, Gregory Vargas, José Gregorio Vargas, entre uns atres.
Fútbol
[editar | editar còdic]
A principis de el XXI, en 2002, es funda el ya extint des de 2019 equip "Deportiu Anzoátegui F.C.", en la ciutat de Port La Creu, l'equip va estar actiu fins a l'any 2019, quan va deixar d'operar per la falta d'inversió. L'equip seguix tenint sèu en l'estadi José Antonio Anzoátegui, ubicat en el Complex Polideportiu José Antonio Anzoátegui de Port La Creu. Pese a l'inactivitat de l'equip estatal, el fútbol, seguix sent un deport molt practicat per molts jóvens de la regió.
Concursos de Bellea
[editar | editar còdic]
Des de mediats de el XX, la dòna Anzoatiguense ha participat en concursos de bellea com el Miss Veneçola o inclús en El Miss Món. Anzoátegui va vore nàixer la primera dòna hispanoamericana i veneçolana en guanyar un concurs de bellea internacional, com lo va ser Susana Duijm, naixcuda en Aragua de Barcelona i guanyadora del Miss Món 1955. Ademés de Susana, Olga Antonetti Núñez, originària de la localitat d'Anaco també va ser l'última representant anzoatiguense en guanyar la corona de la senyoreta Veneçola 1962 i inclús va terminar entre les 15 finalistes del Miss International.
Capital Americana de la Cultura 2018
[editar | editar còdic]El 20 de decembre del 2017, es va elegir a l'estat Anzoátegui per a ser la Capital Americana de la Cultura de l'any 2018[6] i és la primera volta que una localitat veneçolana és elegida. L'elecció de l'estat respon a la seua varietat cultural, incloent la seua arquitectura Caribenya, àmplia gastronomia, festivitats i geografia. Entre les obres o edificacions que expliquen esta selecció, es troba el Complex Turístic El Morro que s'estén per més de 10 000 hectàrees i en al voltant de 45.000 habitants, les residències de l'Arbre Per a Viure en Lleteria i Illa Paraís, i Poble Vell en Port La Creu, aixina com els centres comercials plaça Major en Lleteria i el Caribbean Mall en Port La Creu.
Adicionalment el nomenament respon a obres com el museu Dimitrius Demu en Lleteria , la creu del passejada Colón en Port La Creu , la Basílica del Crist de José i la Casa Forta en Barcelona, l'estadi Olímpic José Antonio Anzoátegui en Port La Creu, el parc Francisco de Miranda "La Bandera" en El Tigre i l'escultura de la Redoma dels Pardals.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Institut Nacional d'Estadística. Cens 2018.
- ↑ «Divisió Polític Territorial de la República Bolivariana de Veneçola». INE. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2020. Consultat el 25 d'octubre de 2015.
- ↑ Eumed.net Enciclopèdia Virtual.Consultat el 6 d'abril de 2017.
- ↑ Societat de Ciències Naturals La Salle.
- ↑ «Diaris Món Oriental i La Notícia d'Orient deixen de circular en Anzoátegui per raons econòmiques | NTN24.COM» (en és). NTN24. Consultat el 2026-07-04.
- ↑ L'Estat de Anzoátegui (Veneçola) elegit Capital Americana de la Cultura 2018 http://www.cac-acc.org/news.php?aneu=167
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estat Anzoátegui.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado Anzoátegui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.