Estat d'alarma
L'Estat d'alarma és un règim excepcional, de caràcter militar que es declara per a, en opinió del Govern, assegurar el restabliment de la normalitat dels poders en una societat democràtica.
En Espanya[editar | editar còdic]
El Govern d'Espanya, en us de les facultats que li otorga l'artícul 116.2 de la Constitució, pot declarar l'estat d'alarma, en tot o part del territori nacional, quan es produïxca alguna de les següents alteracions greus de la normalitat:
- Greu risc, catàstrofe o calamitat pública, tals com a terremots, inundacions, incendis urbans i forestals o accidents de gran magnitut.
- Crisis sanitàries, tals com a epidèmies i situacions de contaminació greus.
- Situacions de desproveïment de productes de primera necessitat.
- Paralisació de servicis públics essencials per a la comunitat i que concórrega alguna de les circumstàncies o situacions anteriors.
L'estat d'alarma és declarat pel Govern per mig de decret acordat en Consell de Ministres per un determini màxim de 15 dies, donant conte al Congrés dels Diputats, reunit immediatament a l'efecte i sense l'autorisació del qual no podrà ser prorrogat dit determini, i establirà l'alcanç i condicions vigents durant la pròrroga. El decret determinarà l'àmbit territorial a que s'estenen els efectes de la declaració.
Llimitació dels drets a través de Decrets-Llei, regulat en l'artícul 11 de la Llei Orgànica 4/1981, de 1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i lloc.
- Es podrà llimitar la circulació o permanència de persones o vehículs en hores i llocs determinats, o condicionar-la al compliment de certs requisits.
- Es podrà practicar requises temporals de tot tipo de bens i impondre prestacions personals obligatòries.
- Es podrà intervindre i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalea, donant conte d'això als Ministeris interessats.
- Es podrà llimitar o racionar l'us de servicis o el consum d'artículs de primera necessitat.
- Es podrà impartir les órdens necessàries per a assegurar l'abastiment dels mercats i el funcionament dels servicis i dels centres de producció afectats.
Estats d'alarma en Espanya[editar | editar còdic]
Crisis dels controladors aéreus en Espanya en l'any 2010[editar | editar còdic]
El dissabte 4 de decembre de l'any 2010, a les 12:30 hores, el Govern d'Espanya declara per primera volta des de la tornada de l'orde democràtic en el país, l'estat d'alarma en tot el territori nacional en motiu del tancament de l'espai aéreu per la folga de controladors. El govern es va amparar que est era un servici públic bàsic, i que s'estaven produint uns greus perjuïns als ciutadans i a l'economia del país.
Es varen vore afectades més de 600.000 persones, lo que va supondre una pèrdua de negoci per a les empreses dedicades al turisme. Per lo que el Govern, amparant-se en l'artícul 11 de la Llei Orgànica 4/1981 de 1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i lloc; va movilisar als controladors aéreus que varen passar a ser considerats personal militar mentres durara dit estat. Motiu pel qual, de no haver représ la seua activitat laboral, s'haurien enfrontat a fortes penes de presó per desobedir les órdens d'un mando militar i per deserció.
El Consell de Ministres va solicitar, el 14 de decembre, al Congrés dels Diputats una pròrroga de l'estat d'alarma fins al 15 de giner a les 24 hores, que li fon concedida pel mateix. Conseqüentment, el Govern acordà la pròrroga i l'estat d'alarma quedà alçat el 16 de giner de 2011, a les 0:00 hores.
[editar | editar còdic]
El divendres 13 de març de l'any 2020, el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar en un comunicat institucional l'estat d'alarma per segona volta en l'història recent del país com a mesura excepcional per a la contenció de la pandèmia per la malaltia de coronavirus (COVID-19) que venia afectant a Espanya des de mitan de febrer, i que s'implementaria des del dia següent, dissabte 14 de març. Per al moment en que dit anunci fon publicat, Espanya contava en més de 4.200 casos positius i 120 fallits, sent la Comunitat de Madrit la regió més afectada, en més de la mitat dels casos positius del país i 64 fallits, havent procedit el seu govern autonòmic al tancament sistemàtic de locals d'hostaleria i negocis, mantenint-se únicament oberts farmàcies i negocis d'alimentació bàsica.
Hores abans d'anunciar-se dita mesura, es feyen públiques les mesures urgents aprovades pel Consell de Ministres extraordinari, en una injecció de 14.000 millons d'euros, publicades per decret en el BOE, que incloïa medides com la prorrogació per a empreses, pimes i autònoms, fins al 30 de maig, de 30.000 euros en el pagament d'imposts durant sis mesos, en tres mesos de carència.
El Govern també modificava la Llei 50/1997, de 27 de novembre, afegint-se una disposició final primera en la que s'expressava que en el cas de situacions excepcionals "i quan la naturalea de la crisis ho exigixca, el President del Govern podrà decidir motivadament que el Consell de Ministres, les Comissions Delegades del Govern i la Comissió General de Secretaris d'Estat i Subsecretaris puguen celebrar sessions, adoptar acorts i aprovar actes a distància per mijos electrònics, sempre que els membres participants es troben en territori espanyol i quede acreditada la seua identitat [...] A estos efectes, es consideren mijos electrònics vàlits les audioconferències i videoconferències", mesura presa en acabant de que dos ministres del Govern, les titulars d'Igualtat, Irene Montero, i de Política territorial i Funció pública, Carolina Darias, donaren positiu per COVID-19.
En la declaració institucional del dissabte 14 de març, el president del Govern confirmava l'aprovació de l'estat d'alarma, que afegia com a mesura extraordinària la llimitació dels moviments dels ciutadans en tot el territori nacional, lo que entrà en vigor en el moment de la publicació en el BOE eixe mateix dia.
Vore també[editar | editar còdic]
- Constitució espanyola de 1978
- Estat d'emergència
- Estat d'excepció
- Estat de guerra (Llei marcial)
- Estat de lloc