Estat de transició

Archiu:Base hydrolysis of bromoethane, caps block 0 .png

La geometria determinada per DFT per a l'estat de transició de la reacció eixemple. Les distàncies es mostren en àngstroms. Tinga's en conte les unions allargades C-Br i C-O i l'estructura bipiramidal trigonal.

El estat de transició en una reacció química elemental és una configuració particular a lo llarc de la coordenada de reacció que es definix com l'estat que correspon al màxim d'energia a lo llarc de la mateixa. En este punt s'assumix que les espècies reactants en colisionar conduiran sempre a la formació de productes.

Com a eixemple, a continuació es mostra l'estat de transició que es produïx durant

Archiu:Transition State.png

Història del concepte

El concepte d'estat de transició ha segut important en moltes teories de la cinètica de les reaccions químiques. Açò va escomençar en la teoria de l'estat de transició (TET), també coneguda com a teoria del complex activat (TCA), que va ser desenrollada per primera volta per Henry Eyring en 1935 i que va introduir conceptes bàsics en la cinètica química que són usats encara hui.

Explicació

Una colisió entre les molècules reactants pot o no resultar en una reacció exitosa. El resultat depén de factors tals com la energia cinètica relativa, l'orientació relativa i la energia interna de les molècules. Inclús si els reactius formen una "supermolécula" açò no implica que acaben obligatòriament en productes, podent tornar als reactius de partida, (per eixemple si la colisió ha segut de poca energia). L'evolució cap a productes només es produirà quan s'alcance, a lo manco, este punt crític, que supon el màxim d'energia de la coordenada de reacció, que és l'estat de transició.