Estela VI de Fonte Velha
Es diu estela VI de Fonte Velha o Fonte Velha VI a una llosa de gres[1] trobada en l'antiga freguesia de Bensafrim (per lo que també ha segut denominada estela de Bensafrim), actualment en el municipi de Lagos, districte de Far (Portugal). Està datada en el VI La seua importància residix en l'inscripció que mostra en una de les seues cares, que per lo que se sap, podria estar escrita en idioma tartésico o en la llengua dels conios.
Descobriment
[editar | editar còdic]
L'estela va ser trobada durant excavacions arqueològiques en el sur de Portugal dirigides per Estácio dona Veiga i Sants Rocha en 1882, actualment es troba en el Museu Municipal Sants Rocha, Figueira dona Foz, Portugal. Una rèplica a escala de l'estela s'estaja en el Museu de l'Escritura del Suroest en Almodôvar, Portugal.
Inicialment la llosa de l'estela va ser trobada trencada en tres fragments.[2] Estes tres parts estaven en bon estat i posteriorment li les va poder sometre a treballs de restauració per a recompondre la llosa original.
Descripció
[editar | editar còdic]El seu tamany és de 135 cm per 75 cm.[1] La seua escritura està gravada de dreta a esquerra amprat escritura tartésica. Virgílio Correia[3] considera que l'estela representa la 3.ª fase d'evolució de l'escritura del suroest, emplaçant la seua manufactura cap a el VI El text ampra llínees rectes com a guies de l'espai de la llínea d'escritura, formant un rectàngul en rectes en espiral decreixent, des de fòra cap a dins.
Front a lo que es pot observar en atres mostres d'escritures paleohispánicas, encara que està present en atres texts trobats en l'àrea tartésica, el text de l'estela no mostra cap marca de separació entre térmens o paraules, i està compost de 75 caràcters consecutius.[2] Resulta extraordinari per la seua extensió i perque no usa el signe "o" (i conseqüentment tampoc els signes de oclusiva que precedixen a "o").[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Untermann, J. (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV. Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften. Wiesbaden.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 A epigrafia pré-llatina de Bensafrim, Virgílio Hipólito Correia (1997). En Arqueòlec Português. Lisboa: MNA. Série IV, vol. 13-15.
- ↑ 2,0 2,1 Estudo epigrafico dona estela dona Fonte Velha, Carlos Alberto Castelo.
- ↑ Correia, V. H. (1996). A Epigrafia dona Idade do Ferro do Suroest dona Península Ibèrica [Patrimonium/Arqueologia], 1. Porte: Ediçõés Etnos.
- ↑ Llum en l'obscuritat: Les escritures paleohispanas, Ana María Vázquez Hoys.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estela VI de Fonte Velha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.