Anar al contingut

Estela funerària de Vildé

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La estela funerària de Vildé (procedent de Vildé (Soria), Espanya), és una placa funerària de pedra calcàrea, paleocristiana, que data d'entre els sigles V-VI. Li la considera com un dels més antics documents sobre la fundació d'un convent, puix la seua inscripció es referix a la relació de la difunta en dita fundació. Es troba exposta en l'entrada d'una sala del Museu Numantino de Soria.[1]

Història i descripció

[editar | editar còdic]

L'estela es va trobar retallada, prenent la forma de llindar per a ser aprofitada en la finestra de la casa rectoral de Vildé. Medix 140 cm d'altura i té tallada una inscripció en llatí en els començos de cada llínea perduts en haver-se retalleu la pedra pel seu costat esquerre en forma circular. Aixina i tot pot llegir-se el text, que traduït seria aixina:

En nom del senyor. L'ilustre dòna de Anduiro, que en el seu ilustre espós Anduiro, varen fer esta iglésia. Varen estar casats 35 anys; varen criar quatre fills. La susodicha matrona es va retirar en pau i en gran cantitat en segur…

Abans de passar a l'actual museu es trobava entre les peces que guardava l'antic Museu Celtibérico de Soria. Allí va ser descoberta i estudiada per l'arqueòlec espanyol Blas Taracena, qui la descriu en el seu escrit de 1941, Carta arqueològica d'Espanya.

  1. El Museu Numantino de Soria està dedicat a l'época baix imperial romana i al món visigodo i medieval de la Península Ibèrica

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia consultada

[editar | editar còdic]
  • ARGENTE, José Luis. Director del Museu Numantino de Soria. La Ciutat de Sis Pisos. Catàlec de les Edats del Home, Soria 1997. ISBN 84-86022-89-4
  • TARACENA AGUIRRE, Blas. Cartes arqueològiques d'Espanya. Soria. Madrit CSIC, 1941.


Referències

[editar | editar còdic]