Estercolero
Un estercolero és el lloc en que s'arrepleguen i amontonen els femta, cadàvers i despojos dels animals, les plantes, fem i demés substàncies que poden aprofitar-se para abonament.
El estercolero deu colocar-se en un parage cómodo i de modo que puguen tirar-se en facilitat en ell les femta sòlides i líquits, els fem, barreduras, etc. puix de no fer-ho aixina pert el llauro molts abonaments que desaprofita per descuit i falta d'economia. La seua extensió serà relativa a les necessitats de l'explotació. En un costat es tindrà la femta ya feta i en un atre s'amontonarà i prepararà el nou. Seran suficientment fondos per a que arrepleguen les aigües i activen la fermentació. El terreny en que es formen serà ferm per a que no es filtren i perguen els líquits que destilen. En els parages càlits es posaran en llocs ombrosos per a que l'ardor del sol no dissipe la virtut i eficàcia de les femta, per a que no s'accelere la fermentació i descomposició i per a que no s'evaporen moltes substàncies puix llavors constituïx lo que criden fem escaldada.
És comú entre els llauros deixar la femta per molt temps en les quadres i estables, cobrint-li en palla o fenaç nou, no tan sol per aforrar treball conduint-ho tot d'una volta, sino perque creuen que aixina guanya en calitat, sense reparar lo insalubre que açò és per als animals que es veuen en la precisió de viure en un aire impuro, viciat i encara infesto. Com que l'abonament més general entre nosatres són les femta, deu procurar-se tinguen estos les qualitats necessàries per a que produïxquen els efectes en l'objecte dels quals s'apliquen. Tots saben que no s'han d'escampar si no estan ben podridos; pero molts ho fan sense que hi haja fermentat, resultant ser en gran part inútil i encara perjudicial, en raó de que si sobrevé un sol fort o una pluja no es descompon i s'inutilisa molta part. Ademés, tenint gran número de huevecillos d'insectes i llavors de males herbes, s'aviven aquells i germinen estes, causant greus perjuïns.[1]
El millor modo de formar un estercolero compost consistix en obrir una sanga com si fora un estany. En ella, es tira una capa de femta enterizo, després una atra de vegetals secs, fulls, etc., despuix una atra de calç i per últim, una d'arena: se seguix aixina fins a l'última que serà alguna cosa grossa i d'arena. Deu quedar un buit per a retindre les aigües i que faciliten la fermentació i descomposició. La seua teoria es funda en la propietat que tenen les terres alcalinas de reduir els teixits orgànics a un estat de descomposició i carbonización principiante molt favorable per a la vegetació. El álcali més usat és la calç viva, perque és el més barat, pero qualsevol un atre produiria el mateix efecte; l'amoniaco de l'orina i dels excrements ocasiona el grau de carbonizacion que caracterisa a l'abonament. Est és perfecte quan no és càustic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Teira, M.R.; Ubach, {{{nom2}}}. Els fertilisants orgànics d'orige ganader (en català), pp. p.2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estercolero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.