Estiramiento labial
El estiramiento de labial, és l'acte de elongar els llavis menors per mig de manipulació manual (tensió) o equips físics (com peses).[1]
És una modificació corporal dels genitals femenins, que consistix en el estiramiento físic i manual dels llavis menors, fins a conseguir la llongitut desijada, que pot variar de 3 a 8 centímetros.[2] S'usa per a crear simetria si els llavis són desiguals, per a que siguen agradables a la vista i per a proporcionar una major gratificació sexual.[3]
L'objectiu és estirar els llavis menors fins que formen llarcs colgajos que s'estenen cap a fòra des dels genitals de la dòna. Es creu que estos colgajos aumenten l'estimulació sexual d'un home durant el coit.[4]
El estiramiento labial és un tema tabú per a certs segments de la societat i per a moltes persones que a l'instant ho relacionen en alguna cosa positiu.[5]
Atres noms
[editar | editar còdic]Es designa allargament dels llavis vaginals o estiramiento labial (també coneguts com Sinus pudoris o macronympha[6]) i encara que no de manera mèdica, com el devantal khoikhoi o el devantal hotentote, són una característica de certs grups khoisan, els membres femenins dels quals desenrollen llavis menors relativament allargats, penjant fins a quatre polzades fòra de la seua vulva quan estan de peu en una posició vertical. Aparentment, la designació de el "devantal" es va obtindre de la tendència de les primeres descripcions europees a identificar erròneament el parell de llavis com un sol orgue ample, que varen cridar en francés un tablier o tauló.[7]
Són vàries les denominacions per al estiramiento labial en Àfrica.
- En el nort de la província de Veta Prima: Nampula, Tete i Zambezia.[2]
- En Kinyarwanda, Ruanda: Gukuna imishino (allargar-se els llavis) i guca imyeyo (tallar material per a graneres).[2]
Context històric
[editar | editar còdic]
Els primers gravats dels resultats de la pràctica d'elongació dels llavis menors de la vagina, estan potser entre els pobles Khoisanos d'Àfrica meridional, a on els llavis interiors eren varis centímetros més llarcs que els llavis exteriors.
Este procediment és antic en Àfrica. És practicada entre els sant (una de les cultures més antigues del món), els ju'hoansi sant, establixen que l'objectiu de les relacions sexuals és que cada parella alcance l'orgasme sexual. Les dònes de ju'hoansi tenen una concepció clara de l'orgasme femení, i molts diuen que ho obtenen en regularitat. Els ju'hoansi, com el kung i atres grups de sant, practiquen estiramientos o elongació dels llavis, lo que ho convertiria en la modificació genital femenina més antiga del món.[1]
Era comú entre les africanes del sur, no només entre les dònes khoikhoi (Joi-Joi), posseir uns llavis menors vaginals extraordinàriament desenrollats.
És important mencionar, que el fet de que una part del cos fora "diferent" a lo que la cultura occidental estava acostumada a vore no implica que estiguera "preparada" per a donar mes satisfacció a el home. Eixa interpretació esta biaixada per l'idea de que el cos de la dòna solament té com a fi el plaer sexual del home, greu error en analisar la realitat. Ara be, això no lleva que, de fer-se eixa modificació manualment, el plaer sexual del varó fora un objectiu possible.
Tècnicament, este efecte es coneix com sinus pudoris, encara que en l'época de el XVIII era més comuna referir-se despectivament a això com a “devantal hotentote” o “cortina de la vergonya” .
Esta traça es va notar per primera volta en el XVII, pero es va fer extensament documentat en l'última part de el XVIII i XIX. Va ser el cas de el XIX de Sarah Baartman el que va atraure novament l'atenció pels seus llavis vaginals allargats.
Sara Baartman
[editar | editar còdic]Sara Baartman va nàixer en 1789 en una regió propenca al riu Gamtoos, en Veta Este, poblada pels natius joi-joi. Durant la seua adolescència, va emigrar a Cape Flats, prop de Ciutat del Cap a on va terminar sent esclava d'uns grangers i va viure en una chicoteta cabanya fins a 1810. Eixe any va ser venuda al doctor britànic William Dunlop, qui la va persuadir per a que s'anara en ell en barco cap a Anglaterra. Lo que Dunlop desijava era presentar-l'en el seu circ com una rarea, i fer diners en ella a través d'exhibicions. La figura de Baartman es devia a l'acumulació de greix en els glúteos cridada esteatopigia. Els seus genitals, sobretot, varen anar durant molt temps objecte de gran curiositat, per posseir la característica anomenada sinus pudoris, que és una elongació dels llavis menors de la vagina, pròpia de les dònes joi-joi.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Seba Damani
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Guillermo Martínez Péreza, Brigitte Bagnolb i Concepció Tomás AznarInternational Journal of Sexual Health.
- 34.
- ↑ My Vagina Pty Ltd.
- ↑ Natasha Justinherzimbabwe.Consultat el 12 de giner de 2018.
- ↑ Labia Stretching.Consultat el 16 de giner de 2018.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 'The Female Hottentot, with natural Apron.' A medical myth.
- ↑ Guillermo Martínez Pérez i Harriet NamulondoCulture, Health & Sexuality An International Journal for Research, Intervention and Care.12
- 45-57.
- ↑
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estiramiento labial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.