Estrómboli

Estrómboli

Estrómboli (en italià: Stromboli, i en siciliano: Struògnuli) és una chicoteta illa italiana banyada pel mar Tirreno, la principal característica de la qual és la de ser el cim emergit del volcà actiu homònim. L'illa és una de les illes Eolias, un archipèlec volcànic al nort de Sicília. El seu nom és una corrupció de l'antic nom grec Στρογγυλή (Stroŋgulḗ) que se li va donar per la seua forma redonejada i abombada. L'any 2000 va ser inscrita junt al restant de l'archipèlec en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.

Descripció

El volcà Estrómboli s'eleva 924 metros sobre el nivell de la mar, pero té en realitat una altitut de 2000 metros sobre el sol oceànic. Hi ha tres cràters actius en el cim. Una característica geològica significativa del volcà és la Sciara del Fuoco («Carretera de fòc»), una gran depressió en forma de ferradura generada en els últims 13 000 anys per varis colapses en la cara noroest del con. Per ella descendixen fins a la mar els blocs de lava i fòc despuix de cada una de les freqüents explosions.

Erupció del Estrómboli en l'estiu de 2015 (animada).

Des del cim d'este volcà es pot observar en directe el magma incandescent. L'ascens fins al con volcànic del Estrómboli es realisa per la vesprada, per a aplegar a les boques eruptivas (200 metros per baix del cim) en anochecer. El recorregut, d'unes sis hores, no és senzill, especialment en l'últim tram a on la fina escoria volcànica fa que es retrocedixca dos passos per cada u que s'alvança. No obstant, els esclats centelleantes en que el volcà rep al visitant compensen qualsevol esforç. La pujada finalisa a 364 m sobre el nivell del mar. el cràter, un immens embut que expulsa constants fumarolas i del que emanen vapors de sofre entre 100 i 200 °C.

L'última erupció violenta es va produir en 1930 i des de llavors està en permanent vigilància. L'última erupció va escomençar el 9 d'octubre de 2022. Les explosions de fòc i lava es repetixen rítmicamente cada 20 minuts, i com a pròlec a cada erupció se sent un potent rugit, el sol tremola i finalment sorgixen els fogonazos.

Un cartell a l'inici de l'ascens advertix del perill de permanéixer més d'una hora inhalant l'anhídrit sulfúric de les emissions volcàniques.

Els qui vullguen aforrar-se la pujada fins al cràter del Estrómboli poden optar per les excursions marítimes nocturnes que partixen des del port i es apostan front a la Sciara de Fuoco.

Lliteratura

Este volcà té un important paper en la novela de Juliol Verne Viage al centre de la Terra.

Estrómboli (Impedimenta, 2016) és un llibre de contes de Jon Bilbao. Un dels seus relats, que dona nom al llibre, s'ambienta en esta illa italiana.