Estratègia (teoria de jocs)

En teoria de jocs, la estratègia d'un jugador és un pla d'acció complet per a qualsevol situació que puga ocórrer; determina completament la conducta del jugador i establix l'acció que est portarà a terme en qualsevol moment del joc, per a qualsevol seqüència d'acontenyiments fins a eixe punt.

La descripció matemàtica d'una conducta té relació en la programació i els algoritmes.

El concepte de estratègia es confon (erròneament) en ocasions en el de moviment. Un moviment és una acció que pren un jugador en un determinat moment en el joc (per eixemple, en l'escacs, en moure el alfil blanc de a2 a b3). Una estratègia en tot cas numerant implícitament tots els moviments de tots els jugadors per a cada situació del joc. El número de moviments en el tres en ralla és 4 o 5 (depenent de si el jugador escomença o no, i considerant que cap dels jugadors pot botar-se una tanda), mentres que el número d'estratègies és superior a 6 billons.

Una estratègia pura proporciona una definició completa per a la forma en que un jugador pot jugar a un joc. En particular, definix, per a cada elecció possible, l'opció que pren el jugador.

Eixemples d'estratègies

Pren i daca

Les estratègies en teoria de jocs tenen una importància essencial des de que es va mostrar que en el dilema del presoner mai s'aplega a la cooperació a menos que es consideren estratègies multipremiado. Una estratègia altament efectiva és "pren i daca". En un concurs de programació es va descobrir que, pese a la seua senzillea, era molt competitiu contra molts atres algoritmes.

Martingala

Hi ha vàries estratègies i tàctiques d'aposta en el joc de la ruleta. L'estratègia més famosa és l'estratègia de doblar l'aposta.

1. Aposta 1
2. Si perts: dobla la teua aposta
3. Repetix 2 fins que obtingues benefici

L'estratègia de la martingala es coneix des de mediats de el XVIII, l'idea és apostar al mateix nivell i aumentar-ho cada volta més que es pert. És molt important elegir una taula l'aposta mínima de la qual siga lo més baixa possible i l'aposta màxima de la qual siga lo més alta possible. D'esta manera, tindrà espai per a aumentar la seua aposta en cada llançament fallanc.

Esta estratègia va rebre el nom d'estratègia Martingala, i es va formalisar simplement per a mostrar per qué no crea un profit esperat. No obstant, és una estratègia popular que es pot vore en molts cassinos (especialment entre jugadors principiantes, que reben el nom de "jugadors sistemàtics"). El cassino típic preferix este tipo de jugadors perque el risc del cassino és molt baix (solament perden el mínim cada volta que el jugador escomença), pero el seu guany potencial és extremadament gran (tots els diners del jugador).

L'estratègia Martingala s'ha aplicat a la ruleta en moltíssimes ocasions, pero no és l'única estratègia, en la ruleta existixen vàries estratègies i més fiables que la Martingala, com l'estratègia d’Alembert que és en part més segura que l'estratègia Martingala o que l'estratègia de Martingala inversa.