Estratègies de mostreig

Les estratègies de mostreig poden basar-se en un mostreig provabilístic o en un mostreig no provabilístic.

Mostreig provabilístic

En este tipo de mostreig s'intenta que les generalisacions que realisen a partir de les mostres, siguen correctes. Es basen en la provabilitat. Quànt més precisa i més àmplia siga la mostra, més provabilitats haurà de que els resultats siguen òptims.

Es coneixen quatre tipos d'estratègies de mostreig: mostreig aleatori simple, mostreig aleatori estratificado, mostreig sistemàtic i mostreig sistemàtic estratificado.

Mostreig aleatori simple

És considerat el método més senzill. Per mig d'una taula de números a l'encert s'elegixen les zones que es volen muestrear. Este tipo de mostreig posseïx alguns inconvenients. Per un costat, supon definir de bestreta els llímits d'un jaciment, i no sempre es coneixen en certea. Per un atre costat, el caràcter aleatori de les taules numèriques provoca que en algunes àrees s'acumulen les mostres, mentres que en unes atres permaneixen intactes.

Mostreig aleatori estratificado

En este tipo de mostreig lo que es fa és dividir una regió o un jaciment tenint en conte els seus estrats naturals, com pot ser una terra cultivada i un bosc. A continuació se seleccionen les cuadrículas, en base en números aleatoris,com en el mostreig aleatori simple, pero en la diferència de que s'assigna a cada zona un número de quadros proporcional a la seua superfície.

Mostreig sistemàtic

Este tipo de mostreig es basa en l'ocupació d'una ret de llocs equidistants, com per eixemple elegint un quadrat cada dos. Un dels problemes que té és que és molt provable errar, ya que este método d'espayat regular corre el risc d'errar (o encertar) totes les mostres sense excepció si la distribució mateixa és també constant.

Mostreig sistemàtic estratificado

Este tipo de mostreig es caracterisa per la combinació d'elements dels atres tipos de mostreig: mostreig aleatori simple, aleatori estratificado i sistemàtic. És un intent de reduir l'arbitrarietat en la pren de mostres.

Mostreig no provabilístic

Esta estratègia de mostreig es basa en l'intuïció, la documentació històrica o una gran experiència de camp de la zona. El mostreig no provabilístic no seria tan científic com poguera ser el provabilístic, ya que si es vol saber de forma quantitativa l'importància d'un jaciment o regió és més factible utilisar el mostreig provabilístic. Vore mostreig accidental, un dels noms del també cridat mostreig d'oportunitat o mostreig de conveniència. Desenrollat per RRS

Bibliografia

• Carandini, A. (1997), Històries en la terra: manual d'excavació arqueològica, Barcelona: Crítica. ISBN 8474237645
• Gamble, C. (2002), Arqueologia bàsica., Barcelona: Editorial Ariel, S. A. ISBN 978-84-344-6679-1. (segona edició 2008)
• Renfrew, C. i Bahn, P. (1993), Arqueologia. Teories, Métodos i Pràctica., Madrit: Edicions Akal. ISBN 978-84-460-0234-5. (tercera edició 2007)

Vore també

• mostreig en estadística