Estrela subenana

Diagrama de Hertzsprung-Russell:
Abscisses: Tipo espectral./ Ordenades: Magnitut absoluta
0, Ia, Ib Supergigantes. II Jagants lluminoses. III Jagants. IV Subgigantes. V Seqüència principal. VI Subenanas. VII Nanes blanques.

Una estrela subenana és aquella que té lluminositat classe VI en la classificació espectral de Yerkes. A voltes s'indica en el prefix "sd". El terme subenana va ser falcat per Gerard Peter Kuiper en 1939 per a referir-se a una série d'estrelas en espectre anómal que abans s'havien etiquetat com "nanes blanques intermiges".

Les estreles subenanas són estreles en una lluminositat 1,5 a 2 magnituts per baix de les estreles de la seqüència principal en el mateix tipo espectral, degut a que tenen menor metalicitat que estes últimes. En un diagrama de Hertzsprung-Russell apareixen baix de la seqüència principal (vore figura).

Subenanas fredes

De la mateixa manera que les estreles normals de la seqüència principal, les subenanas fredes (de tipos espectrals G a M) generen la seua energia per mig de la fusió nuclear del hidrogen. Normalment són estreles antigues de Població II, i són estreles del halo de la Via Làctea, en velocitats espacials altes en relació en el Sol. També emeten un percentage major de llum ultravioleta en comparació a les estreles de Població I, com a resultat del seu menor metalicitat, que permet que puga escapar una major proporció d'esta radiació. D'esta forma, la menor opacitat de les capes exteriors de l'estrela reduïx la pressió de radiació, per lo que, per a una massa donada, són estreles més chicotetes i calentes.

Subenanas calents

Artícul principal → Estrela subenana de tipo B.

Les subenanas calentes, de tipo espectral B i O, també cridades "estreles extremes de la branca horisontal", són una classe d'objectes totalment diferent a les subenanas fredes. Representen una etapa tardana en l'evolució d'alguns tipos d'estreles, en a on una jaganta roja pert les seues capes exteriors d'hidrogen ans que en el seu núcleu comence la fusió del heli. Si be les causes d'esta prematura pèrdua de massa no estan clarificades, l'interacció entre les components d'una estrela binaria sembla ser un dels principals mecanismes. Les subenanas de tipo B, més lluminoses que les nanes blanques, suponen una part important dins de la població d'estreles calentes en antigues agrupacions estelars, tals com cúmuls globulars i galàxies elíptiques.

Vore també

• Classificació estelar
• Seqüència principal
• Estrela subenana de tipo B