Estrets de Corfú
Els '___protected_title_0___' o també '___protected_title_1___' és el nom en que es coneix al llarc estret marí que separa les costes d'Albània i Grècia, a l'est, de l'illa grega de Corfú, a l'oest, format per una successió de passages que conecten el mar Adriático, al nort, i el mar Jónico,[1] al sur. Esta ruta marítima és molt utilisat pel transport de mercaderies local des d'Albània i Grècia cap als ports de Saranda (Albània) i Igoumenitsa (Grècia), ademés de per el tràfic local i turístic en Albània i des del continent grec cap a Corfú. També una chicoteta part del tràfic internacional des del Adriático usa esta via.[2]
La partix nort del canal, coneguda com a estret Nort (o Septentrional) de Corfú, és la més angosta i té tan sol 1,6 km de separació en la part continental albanesa.
Incident del Canal de Corfú
[editar | editar còdic]
l'incident del Canal de Corfú es referix a tres incidents separats que varen involucrar a bucs de la Royal Navy en els estrets de Corfú, que varen tindre lloc en 1946, i es consideren uns dels primers episodis de la Guerra Freda.[3][4][5] Durant el primer incident, bucs de la Royal Navy varen ser atacats des de fortificacions albaneses.[4] En el segon incident bucs britànics varen chocar en mines navals, i en el tercer incident la Royal Navy va portar a terme la retirada de mines del Canal de Corfú, pero en aigües territorials albaneses,[3] i Albània es va queixar davant les Nacions Unides.[4] Per estos incidents el Regne Unit va presentar una demanda contra la República Popular d'Albània en la Cort Internacional de Justícia,[6] conegut com el cas del Canal de Corfú. Pels incidents, Gran Bretanya va trencar en 1946 les relacions diplomàtiques en Albània, que es varen restablir en 1991.[7]
Notes
[editar | editar còdic]
- ↑ «World's Most Endangered Sites: Butrint, Albània». History.com. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2009. Consultat el 24 de decembre de 2008.
- ↑ de Yturriaga (1991). Straits Used for International Navigation: A Spanish Perspective. ISBN 9780792311416.
- ↑ 3,0 3,1 Australian Journal of Llegal History Half Light Between War and Peace: Herbert Vere Evatt, The Rule of International Law, and The Corfu Channel Case
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Europe since 1945 The Corfu Channel Incident Europe since 1945: An encyclopedia By Bernard A Cook, Inc NetLibrary Published by Taylor & Francis, 2001 ISBN 0-8153-4057-5,ISBN 978-0-8153-4057-7 1464 pages by Google Books Retrieved 31-07-2008
- ↑ Claves Online Obituary: Lieutenant-Commander Hugh Knollys Navigator who won a DSC on D-Day and survived when his destroyer hit a mine in the postwar Corfu Channel incident.
- ↑ JSTOR The Corfu Channel Case Quincy Wright The American Journal of International Law, Vol. 43, No. 3 (Jul., 1949), pp. 491-94 (l'artícul consta de 4 pàgines) Publicat per: American Society of International Law Retrieved 31-07-08.
- ↑ UK in Albània (British Embassy in Albània) Cita: "Discussions on the re-establishment of diplomatic relations were finally broken off as a result of the Corfu Channel incidents. In May 1946 the Albanians fired on two Royal Navy Cruisers and in October 1946 two Royal Navy destroyers were damaged by mines with the loss of 44 men. Britain was awarded damages at the International Court of Justice in The Hague. Albània refused to recognise the judgement. In retaliation, Britain refused to permit the release of Albanian gold held since the War by the Tripartite Gold Commission." i "Post-War diplomatic relations were finally established on 29 May 1991".
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrechos de Corfú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.