Anar al contingut

Estuari del Wash

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estuari del Wash
L'estuari del Wash vist des de Norfolk
Una atra vista de l'estuari

El estuari del Wash és un dels principals entrantes del mar del Nort en la costa oriental de Gran Bretanya, i és la zona a on desemboquen els rius Gran Ouse, Nene, Witham i Welland. De forma quadrangular, és un dels més grans del Regne Unit i està ubicat al noroest d'Anglia Oriental, a on es troben els comtats de Lincolnshire i Norfolk.

«The Wash i la costa nort de Norfolk» va ser temporalment, entre 1999 i 2012, un dels bens de la Llista Indicativa de Regne Unit.

Geografia

[editar | editar còdic]

L'estuari del Wash apareix com una gran sagnia en el mapa de la costa oriental d'Anglaterra, separant la curvada costa de East Anglia de Lincolnshire. Està format per una gran baïa, en tres dels seus costats casi en llínea que es troben aproximadament en àngul recte, cada u d'uns 25 km de llongitut. La costa oriental de The Wash pertany al comtat de Norfolk, i s'estén des d'Hunstanton, en el nort, fins a la desembocadura del riu Gran Ouse, en King's Lynn, en el sur; la costa oposta, casi paralela a l'oriental, corre des de punta Gibraltar fins a la desembocadura del riu Welland, i pertany al comtat de Lincolnshire. La costa sur, que discorre aproximadament en direcció noroest-surest, conecta les desembocadures d'abdós rius i té, més o menys en el seu punt mig, la boca d'un tercer riu, el ric Nene.

El terreny, terra adins des de The Wash, és pla, de terres baixes i en freqüència pantanosas: són els coneguts The Fens de Lincolnshire, Cambridgeshire i Norfolk.

Pels depòsits de sediment i a la recuperació de terres, la costa de The Wash ha canviat notablement en temps històrics i vàries antigues ciutats costeres (en particular, King's Lynn) estan ara a certa distancia terra adins. Gran part de The Wash és molt poc profunt, en varis grans bancs d'arena —com Breast Sand, Bulldog Sand, Roger Sand i Old South Sand— que queden exposts durant la marea baixa, sobretot a lo llarc de la seua costa sur. Per este motiu, la navegació en The Wash pot ser perillosa per als barcos. Un far marca l'entrada al canal de Lynn, l'únic canal segur des de la mar del Nort fins a la costa meridional de The Wash.

Temperatura de l'aigua

[editar | editar còdic]

En l'estuari la temperatura de l'aigua varia enormement durant tot l'any: les temperatures hivernals estan pròximes a la temperatura de congelació a causa de les corrents fredes de la mar del Nort; no obstant, en estiu, la temperatura de l'aigua pot aplegar, en marea baixa, fins a prop dels 20 °C, despuix d'una prolongada i elevada temperatura ambiental i càlit sol. Este efecte, que per lo general ocorre en les àrees al voltant de la plaja i, a sovint, solament en els embolsamientos d'aigua, és exagerat en les zones més a ampara de les marees.

Riu Wash

[editar | editar còdic]

Al final de la glaciació wisconsiense, i encara que el nivell de la mar seguia sent inferior al de hui en dia, els rius Witham, Welland, Glen, Nene, i Gran Ouse estaven units en un gran riu.

La profunda vall de The Wash es va formar no pel riu interglaciar sino pel gèl de les glaciacions Wolstonian i Devensian que va fluir cap al sur fins a l'ala representada per la costa moderna i formant els entanques túnel dels que Silver Pit és un de molts. Est va ser el procés que va donar a Silver Pit la seua profunditat i estrechez. Quan la vall túnel va quedar lliure de gèl i d'aigua de mar, va ser ocupat pel riu. Açò ho va mantindre lliure de sediment, a diferència de la majoria dels entanques túnel. Des de que la mar ho va inundar, la vall sembla que s'ha mantingut obert per l'acció de marees. Durant l'etapa ipswichiana, encara que provablement el riu Wash va fluir a través del lloc de Silver Pit, la vall túnel no s'hauria format en eixa etapa ya que la seua alliniació sembla incoherent.

Vida selvada

[editar | editar còdic]

L'estuari de The Wash és una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) segons la llegislació de l'Unió Europea. Es compon d'àmplies marismas salades, bancs intermareales d'arena i fanc, aigües someras i canals profunts. En el dic de Freiston s'han obert tres breches per a aumentar la zona de marisma i proporcionar un hàbitat per a les aus, especialment limícolas, i també com a mida de prevenció d'inundacions naturals. Les abundants rieres en la marisma salina, i la vegetació que creix allí, ajuden a dissipar l'energia de les ones i per lo tant, a millorar la protecció de la terra darrere de la marisma. Este últim aspecte és un eixemple dels recents desenrolls de les possibilitats de gestió sostenible de les zones costeres per mig de l'adopció de tècniques d'ingenieria suau. El mateix esquema inclou hàbitat de nous estanys salobres.

En el costat oriental de l'estuari la costa té penya-segats baixos (caracterisats per un famós estrat de tiza de color roig, en Hunstanton) i graveras (estanys) en la RSPB de Snettisham («Royal Society for the Protection of Birds»), que són un important lloc per a posar-se en la marea alta. Estes fronteres SPA estan en la «zona de protecció especial de la costa de North Norfolk »(«North Norfolk Coast Special Protection Area.»).

Al noroest, l'estuari s'estén fins a punta Gibraltar, una atra zona d'especial protecció.

La naturalea parcialment confinada dels hàbitats de l'estuari, combinada en les àmplies corrents de marea, permet criar moluscs, especialment camarones, berberechos i clòchines. Algunes aus aquàtiques, per eixemple, els ostreros, s'alimenten de crustacis. També és una important zona d'crío de charrán comuna, i un àrea d'alimentació per a aguileta lagunero. Les aus migratòries, com ocas, ànets i vàries aus zancudas, apleguen a The Wash en gran número per a passar l'hivern, en una mija total d'al voltant de 400.000 aus presents en qualsevol moment.[1] S'ha estimat que al voltant de dos millons d'aus utilisen The Wash per a l'alimentació i com dormideros durant les seues migracions anuals.

The Wash és internacionalment reconegut com a important per a 17 espècies d'aus, com el ánsar piquicorto de pata rosa, Branta bernicla de pancha obscura, tarro blanc, pintail, ostrero, chorlitejo gran anellat, chorlito gris, chorlito dorat, avefría , playero àrtic, playerito blanc, correlimos comú, agulla colinegra, agulla colipinta, zarapito, archibebe comuna i vuelvepiedras.[1]

Va ser presentat en el programa de televisió «Sèt Maravelles Naturals» (Seven Natural Wonders) com una de les maravelles de Yorkshire i Lincolnshire.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Waterbirds in the UK 2004/05: the wetland bird survey. Banks, Collier, Austin, Hearn and Musgrove. ISBN 1-904870-77-5