Estudi de captació de yodo radiactiu
El estudi de captació de yodo radiactiu[1][2] és un tipo de procediment diagnòstic propi de la medicina nuclear amprat per al diagnòstic d'alteracions tiroidees, particularment del hipertiroidismo. A diferència de la teràpia en yodo radiactiu, per al diagnòstic s'ampren dosis molt més baixes que les empleades per a l'eliminació de cèlules canceroses. Aixina mateix, este estudi permet realisar el seguiment de pacients que han rebut teràpia en yodo radiactiu, puix permet verificar la completa destrucció de les cèlules tiroidees i, per extensió, d'aquelles que pogueren ser canceroses.[3]
El pacient ingerix un radioisòtop de yodo en forma de càpsula o decorregut, i l'absorció o captació d'est de marcador radiactiu o radiotrazador per l'tiroides s'observa despuix de 4–6 hores i despuix de 24 hores en l'ajuda d'un gammagrafo o una gammacámara. La dosis habitual és de 0,15 a 0,37 MBq (4 a 10 μCi ) de 131I o yodo radiactiu o de 3,7 a 7,4 MBq (100 a 200 μCi) de yodo-123 (123I).[4] La prova és una mida fiable quan s'usa una sonda específica, en una reproducibilidad del 1% i un menor canvi significatiu al 95% de nivell de confiança del 3 per cent.[5]
La captació normal es troba entre el 15 i el 25 per cent, pero pot disminuir si, mentres dure l'estudi, el pacient ingerix aliments en alt contingut de yodo, com a productes làcteus i marisc.[6] La captació baixa sugerix tiroiditis; la captació alta, malaltia de Greus,[7] i una captació desigual sugerix la presència d'un nòdul .[8]
El yodo-123 té una semivida més curta que el radioyodo (131 I; mig dia front a 8,1 dies), per lo que l'us de el 123 I expon al cos a menor radiació, a costa de menor temps per a evaluar les imàgens de la gammagrafía diferida.[9] Ademés, el 123 I emet radiació gamma, mentres que 131 I emet radiació gamma i beta .[10]
Contraindicació
[editar | editar còdic]La prova està contraindicada en pacients embarassades o lactants.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «eCIE-Maps - CIE-10-ES Procediments». eciemaps.mscbs.gob.és. Consultat el 2021-08-14.
- ↑ «eCIE-Maps - CIE-9-MC». eciemaps.mscbs.gob.és. Consultat el 2021-08-14.
- ↑ [1] ThyCa: Thyroid Cancer Survivors' Association, Inc., Radioactive Iodine (RAI).
- ↑ Kwee, Sandi A.; Coel, {{{nom2}}}; Fitz-Patrick, {{{nom3}}} (2007). Eary (ed.). Iodine-131 Radiotherapy for Benign Thyroid Disease, CRC Press, p. 172. ISBN 978-0-8247-2876-2.
- ↑ Journal of Applied Clinical Medical Physics.19(1)
- 239–242.ISSN 1526-9914.doi:10.1002/acm2.12217.
- ↑ M. Sara Rosenthal. The Thyroid Sourcebook. McGraw-Hill, 2008. Page 140.
- ↑ 7,0 7,1 WebMD article on RAIU test.
- ↑ «Radioactive iodine uptake: MedlinePlus Medical Encyclopedia» (en en). medlineplus.gov. Consultat el 2021-08-14.
- ↑ Ain, Kenneth; Rosenthal, {{{nom2}}} (2010-08-19). The Complete Thyroid Book, Second Edition, McGraw-Hill Professional, pp. 57–. ISBN 978-0-07-174348-8.
- ↑ Pilling, Gwen (1999-06-24). Salters higher chemistry, Heinemann, pp. 132–. ISBN 978-0-435-63098-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estudio de captación de yodo radiactivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.