Estufa eixida
Una estufa eixida és una estufa de cocció eficient que usa combustible sòlit. Són estufes de diàmetro menut, que consumixen el combustible en una cámara simple d'alta temperatura que conté una fumeral vertical aïllada, lo que assegura la combustió completa prèvia a que les flames alcancen la superfície de cocció. Els principis varen ser descrits pel Dr. Larry Winiarski d'Aprofite en 1982, i algunes estufes basades en este disseny varen guanyar els Premis Ashden en els anys 2005 i 2006. L'interés en les estufes eixida va dur al desenroll de l'estufa eixida de massa i atres innovacions.
Introducció
[editar | editar còdic]Una estufa eixida és una estufa que pel seu especial disseny conseguix una combustió més eficient del combustible front a les llars obertes i les estufes tradicionals. El seu disseny conseguix:
- que hi haja una bona corrent d'aire sobre el fòc,
- l'us controlat del combustible,
- una alta temperatura en la cámara, que a la seua volta assegura la combustió completa de moltes substàncies volàtils,
- un us eficient de la calor resultant.
Ha segut usada per a cocció, aixina com per a calfar ambients i aigua, en el tercer món, notablement en els camps de refugiats de Ruanda.
Els components principals d'una estufa eixida són:
- Tambor de càrrega: a on es coloca el combustible no cremat i a partir del que s'alimenta la cámara.
- Cámara: al final del tambor de càrrega, a on es crema la fusta.
- Fumeral: fumeral vertical sobre la cámara per a proveir la corrent ascendent necessària per a mantindre el fòc.
- Bescanviador de calor: per a transferir la calor cap a on és necessari, per eixemple, per a cocció.
El tambor de càrrega pot ser horisontal, a on el combustible adicional serà agregat manualment, o vertical, per a alimentació automàtica. A mida que el combustible es creme dins de la cámara, les corrents de convecció arrastren nou aire dins de la cámara des d'avall, assegurant que si hi ha fum de pirólisis incompleta de combustible prop del fòc, també siga arrastrat cap al fòc i a través del fumeral. El fumeral es pot aïllar per a maximizar la temperatura i millorar la combustió, d'acort a estudis açò aumentaria l'eficiència en un 2%. En una estufa eixida en massa tèrmica la calor passa a un bescanviador de calor, per a assegurar l'us eficient de la calor generada.
Per a propòsits de cocció, el disseny manté el recipient en contacte en el fòc a través de la major superfície possible. Es pot usar una cavitat especial per a gorcs per a crear un canal angost que force l'aire calent a fluir a través del fondo i els costats del recipient de cocció. Es poden agregar bafles que guien l'aire calent i les flames pels costats del gorc. En cas d'utilisar-la per a calefacció ambiental, la calor es transferix a un repositori de calor que pugues en alguns casos ser part de la casa mateixa. Els gasos d'escape ixen de l'edifici pel fumeral.
El disseny de l'estufa permet que opere en aproximadament la mitat del combustible que usen les llars de fòc obert i pot usar fusta de menor diàmetro. Si s'aïllen i eleven del sol es reduïx el risc de que els chiquets es cremen. Alguns dissenys més recents ampren la gravetat per a automatisar l'alimentació a mida que es requerix.
Història
[editar | editar còdic]Un precursor de l'estufa eixida va ser el quinqué o llàntia Argand, patentada en 1780. Esta va ser un gran alvanç de la llàntia d'oli o candil, que va introduir un fumeral de vidre per sobre la flama per a aumentar el fluix d'aire. Aixina com per a allumenament, el disseny també va ser usat per a cocció i calfar aigua degut a que 'proporcionava la major cantitat de calor sense fum'.
El Dr. Larry Winiarski, ara Director Tècnic d'Aprofite, va començar a desenrollar l'estufa eixida en 1980 basat en una estufa VITA, dissenyada per Sam Baldwin, usant els sistemes desenrollats pels romans en els sistemes de calefacció i cocció Hipocausto[1] completant el desenroll de la mateixa en 1982.[2] TWP i AHDESA varen ser guanyadors dels premis Ashden per a energia sustentable en 2005 en la categoria 'Salut i Benestar' pel seu treball en Hondures en la 'Estufa Justa' que es basa en els principis de l'estufa eixida.[3] També va guanyar el Premi Especial d'Àfrica en els Premis Ashden del 2006 pel seu treball en estufes eixida per a cocció institucional en Lesotho, Malaui, Uganda, Moçambic, Tanzània and Zàmbia.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «History». Aprofite. Archivat des d'el original, el 2 de març de 2012. Consultat el 13 d'abril de 2009.
- ↑ «Whole stoves». Aprofite. Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2009. Consultat el 13 d'abril de 2009.
- ↑ «Justa stove wins award». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 25 de juny de 2012.
- ↑ «Aprofite Research Centre, Southern Africa: Rocket Stoves for institutional cooking». Ashden Awards. Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2008. Consultat el 13 d'abril de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estufa cohete» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.