Etiquetage d'aliments

Archiu:Food product halal kosher.jpg

Etiquetage d'aliments

Archiu:Nutri info naranjas eu.jpg

Etiqueta sobre valors nutricionals de les taronges (opcional en l'Unió Europea)

El Etiquetage d'aliments és el principal mig de comunicació entre els productors d'aliments i els consumidors finals. L'etiquetage pot ser qualsevol document, be siga escrit, imprés o gràfic que conté l'etiqueta de l'aliment, sent l'etiqueta l'informació sobre l'artícul que acompanya a est o s'expon prop durant la seua venda. Es considera etiqueta alimentícia inclús l'informació amprada en la venda o comercialisació d'un aliment. Les normes d'etiquetage d'alimentació estan someses al dret alimentari propi de cada país, encara que no obstant existixen organismes internacionals com la FAO (organisme especialisat de l'ONU) que harmonisen un conjunt de "bones pràctiques" que servix de referència comuna als països.

En varis països varien les normes sobre els productes, degut a que alguns d'ells (com per eixemple el vi o els aliments transgènics) tenen normatives específiques.

Per a l'Unió Europea: en l'artícul 1.3(a) de la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell de 20 de març de 2000 relativa a l'aproximació de les llegislacions dels Estats membres en matèria d'etiquetage, presentació i publicitat dels productes alimenticis (DO n.° L 109 de 6 de maig de 2000, pág. 29), es definix l'etiquetage alimentari de la següent forma: «les mencions, indicacions, marques de fàbrica o comercials, dibuixos o signes relacionats en un producte alimentici i que figuren en qualsevol envàs, document, ròtul, etiqueta, faixa o collarín, que acompanyen o es referixquen a dit producte alimentici».

Principis de l'etiquetage nutricional

L'etiquetage nutricional és d'aplicació voluntària en les lleis alimentàries de tots els països. Els seus principis es poden resumir en tres apartats:

• Declaració de Nutrients: Un dels principals objectius de l'etiquetage és el suministrament d'informació als consumidors del contingut en nutrients de l'aliment que són considerats d'importància nutricional. Existixen etiquetes en declaracions de continguts de nutrients com per eixemple: font de ferro, en omega-3, etc. Existixen etiquetes en propietats comparatives, com per eixemple: reduït, aumentat, etc. O en declaració de propietats relatives a la funció dels nutrients, com per eixemple: el ferro és un factor en la formació dels glòbuls rojos.
• Informació Nutricional Complementària: És informació nutricional afegida que ajudarà al consumidor en la comprensió del valor nutritiu de l'aliment, pero no es considerarà substitutiva a la declaració d'ingredients, sino complementària. El seu contingut varia segons els països.
• Etiquetage Nutricional

Informacions adicionals

Relatives a la Porció o Ració

En estos casos s'ampra la paraula porció o ració per a expressar la cantitat d'aliment per persona que conté l'envàs. Els valors nutritius indicats solen estar reduïts en relació la ració, és dir si un producte té 100 Calories per ració i l'envàs és de dos racions, en ingerir tot l'envàs es consumixen 200 Calç.

Dates d'importància

Algunes dates són del major interés per al consumidor final, com: "Data de duració mínima" ("consumir preferentment abans de") que és la data fins a la que, sempre que s'hagen donat determinades condicions d'almagasenament, la conservació garantisa el seu bon estat per a ser ingerit. No obstant, despuix d'eixa data l'aliment envasat pot estar encara en estat i calitat satisfactoris, sent la provabilitat menor quant més alluntats nos trobem d'eixa data. Una atra data (menys habitual) és la "data llímit d'utilisació" (o també: data llímit de consum recomanada, data de caducitat ), és la data despuix de la qual el producte, baixe suposició d'haver segut almagasenat en les condicions apropiades, no tindrà molt provablement les qualitats de calitat que normalment s'esperen. Despuix d'esta data no es considera l'aliment comercialisable.

Atres dates

Generalment es tracta de diferents dates orientades als distribuïdors i comerciants, no al consumidor final. Estes dates són: la Data de fabricació que és la data en la que l'aliment s'elabora, la data d'envasament que és la data en la que es coloca l'aliment en l'envàs sobre el que finalment es comercialisarà, la data llímit de venda és l'última data en que es deu oferix l'aliment per a la venda, despuix d'ella deu haver un determini d'almagasenament en la llar.

Calitats del producte

Es deuen incloure alguns dels aspectes relatius a la calitat del producte:

• La Denominació d'orige del producte (considerat des del punt de vista del dret com a protecció de la propietat intelectual)
• En els productes d'aus (indústria avícola) es deuria indicar les característiques "criat en interior, sistema extensiu" i "eixint a l'exterior",
• País d'Orige. En Europa és obligatori posar el país d'Orige en la venda de frutes i verdures.

Sagells negres per excés

Organisacions internacionals han recolzat este etiquetage (com l'Organisació Panamericana de la Salut). Aixina mateix, alguns països han obligat a marcar en un sagell negre octogonal d'advertència els paquets i bolics de tots els aliments que tinguen excés en sucres, grasses (totals, saturades o trans), calories o sodi, i en un sagell rectangular els productes que continguen cafeïna o edulcorantes. Les lleis solen prohibix la venda d'aliments alts en dits estàndars en establiments educacionals o sanitaris i condiciona la publicitat de dits productes en menors de catorze anys. Esta política s'emmarca en les estratègies de prevenció de malalties no transmisibles i promoció d'entorns alimentaris saludables, front a l'alta prevalença de sobrepés, obesitat i malalties cardiovasculars.