Anar al contingut

Eucalyptus gunnii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eucalyptus gunnii, (Eucalyptus gunnii)


Eucalyptus gunnii, el Eucalipto de Gunn,[1] Gunnii o eucalipto sidra, és una espècie de Eucalyptus endèmic de Tasmania, desenrollant-se en les planicies del replanell central al voltant de 1100 metros d'altitut, en poblacions aïllades al sur d'Hobart.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre perennifolio de tamany menut a mijà. Els #espècimen més antics tenen un tronc massiç i grans branques estenent-se. La corfa és en freqüència persistent per varis metros. Les fulls són elíptiques a ovadas, de 8 cm de llarc i 3 cm d'ample, concolorosas, vert-azuladas i amples. Flors blanques es produïxen a mitan del estiu.[2]

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

Esta espècie destaca per la seua excepcional tolerància a la fredor per a un eucalipto (fins a −14 °C, excepcionalment −20 °C per breus periodos) i ara és comunament plantat com arbre ornamental a lo llarc de les illes britàniques i algunes parts d'Europa occidental.[3] És de ràpit creiximent, i alcança una talla de 37 m d'alt en la madurea,[4] en un ritme de creiximent de fins a 1.5 m (rarament 2 m) per any. La poda pot ser amprada per a mantindre l'arbre de tamany menut si és que es requerix i els llocs molt sombreados poden restringir el seu creiximent. No creix be en sols arenencs cretáceos o llocs molt humits. El fullage canvia en mida en que l'arbre madura d'un full redonejat de color blau ceroso a un fullage més elongado i vert viu en els arbres més madurs pero en la poda es pot mantindre el fullage jovenil. La planta produïx una llacor similar a l'aixarop d'arce, i s'està considerant el seu cultiu per este producte. Quan s'embotella i se li posa tapa, el líquit fermenta i s'assembla a la sidra de poma, d'a on ve el nom de eucalipto de sidra. El fullage dolç és un aliment apreciat pel ganado.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Eucalyptus gunnii va ser descrita per Joseph Dalton Hooker i publicat en London Journal of Botany 3: 499–501. 1844.[5]

Etimologia

Eucalyptus: nom genèric que prové del grec antic: = "be, justament" i kalyptós = "cobert, que recobrix". En Eucalyptus L'Hér., els pétals, soldats entre sí i a voltes també en els sépals, formen part de l'opèrcul, perfectament ajustat al hipanto, que es desprén a l'hora de la floració.[6]

gunnii: epítet

Varietats i Sinonímia

[editar | editar còdic]

subsp. divaricata (McAulay & Brett) B.M.Potts, Pap. & Proc. Roy. Soc. Tasmania 135: 57 (2001).

  • Eucalyptus divaricata McAulay & Brett, Pap. & Proc. Roy. Soc. Tasmania 1937: 94 (1938).

subsp. gunnii.

  • Eucalyptus whittingehameii Landsb., Trans. & Proc. Bot. Soc. Edinburgh 20: 516 (1896).
  • Eucalyptus perriniana R.T.Baker & H.G.Sm., Pap. & Proc. Roy. Soc. Tasmania 1912: 163 (1913), nom. illeg.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. 2,0 2,1 Brooker, K. (1996). Eucalyptus. An illustrated guide to identification. Reed Books, Melbourne
  3. Brooker, M. (1983). A Key to Eucalypts in Britain and Ireland. Forestry Commission Booklet 50.
  4. Tree Register of the British Isles
  5. «Eucalyptus gunnii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de març de 2014.
  6. En Flora Vascular
  7. «Eucalyptus gunnii». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 4 de maig de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]