Euchloe crameri

Euchloe crameri (Euchloe crameri)

Euchloe crameri, blanquiverdosa motejada, és una espècie de palometa, de la família Pieridae, que va ser descrita originalment per Butler en 1869. Durant molt temps es va considerar com subespecie de Euchloe ausonia (Hübner, 1804), encara que des de 1990 es consideren espècies diferents.

Descripció

Ales anteriors i posteriors de color blanc nacarado en el seu anvers, en àpiç negre, motejat de blanc. Revers de les anteriors molt similar, encara que la taca d'àpiç és verdosa; en les posteriors, predomina el color verdoso, en taques blanques. La femella és de major tamany, en un color més verdoso, conseqüència de la superposició de escamas negres i grogues.

• 
  Euchloe crameri ♀
• 
  Euchloe crameri ♀ △

Periodo de vol

Bivoltina, es reproduïx dos voltes a l'any, en la primera posada en febrer, i la segona entre abril i maig.

Distribució i hàbitat

Àmpliament distribuïda, des del Noroest d'Àfrica, de 0-2400 metros, península ibèrica, S i SE de França, N d'Itàlia, Alps Ligures fins a Bolonya, la seua distribució se solapa en la de l'I. simplona en I Pirineus i SE de França.. En Espanya i Portugal es dona abundantment en la península ibèrica, especialment en la zona Mediterrànea. És una espècie molt adaptable i de caràcter nómada, per #lo que li la troba en tot tipo d'hàbitats, inclús en llocs molt elevats. En Serra Nevada (Espanya) s'han observat inclús per damunt dels 2500 m d'altitut, encara que en estes poblacions solament es dona una reproducció anual, i la seua densitat és escassa. Els eixemplars d'esta zona montanyosa varen ser descrits per Ribbe, en 1905, com una subespecie diferenciada, baix el nom de Euchloe alhambra, encara que s'ha desestimat que existixquen diferències que justifiquen tal presunció.

Agrada de zones obertes, càlides i seques, i en terres rurals, preferentment cultivades.

Biologia

La posada es realisa sobre els brots de diverses plantes, de forma individual, i la oruga a penes s'alimenta dels fulls, efectuant-se la fase de crisálida molt ràpidament. No totes les crisálidas evolucionen a individus adults, puix partix de les mateixes hibernan, permaneixent en eixe estat, en ocasions, fins a varis anys; per això, la segona generació sempre és parcial. Sinapis arvensis, M. foleyi, s.alba, Biscutella spathulata Erucastrum naturiifolium.

Posa els seus ous en ulls florals.

Referències

• Olivares, Francisco Javier; Barea-Azcón, José Miguel i uns atres (2011): Les palometes diürnes de Serra Nevada, Conselleria de Mig ambient, Junta d'Andalusia, Granada, ISBN 978-84-92807-72-7, pp. 190-191.