Euphorbia bourgaeana
Euphorbia bourgeana J.Gay ex Boiss., coneguda en castellà com tabaiba groga o tabaiba de mont, és una espècie d'arbust perenne suculent pertanyent a la família Euphorbiaceae. És originària de la Macaronesia.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust perenne que pot sobrepassar els 2 metros d'altura que els seus talles finalisen en una roseta terminal de fulls carnosas. Els seus inflorescèncias són pedunculadas que tenen vàries flors groc-verdosas. Es diferencia d'espècies similars perque les bràcteas, grans, d'1-2 cm de llarc, es troben fusionades dos terceres parts de la seua llongitut. Les glándulas florals són dentadas.[3]
En Tenerife florix d'abril a juny, mentres que en La Gomera comença la floració en hivern.[4][5]
S'ha descrit un híbrit de I. bourgeana en I. bourgeana, que ha rebut la denominació de Euphorbia x fernandez-lopezii Molero & Rovira.[6][7]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un endemisme de les illes de Tenerife i La Gomera, en el archipèlec de Canàries ―Espanya―.
Creix en xares de les vores de la laurisilva i en zones fresques dels boscs termófilos, entre 500 a 1000 metros d'altitut.[4][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Euphorbia bourgeana va ser nominada com Euphorbia bourgaeana pel botànic francés Jacques Etienne Gai, sent descrita i publicada pel suís Pierre Edmond Boissier en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis en 1862.[8]
- Etimologia[9]
- Euphorbia: nom genèric dedicat a Euphorbus, mege d'orige grec del rei mauritano Juba II.
- bourgeana: epítet dedicat al botànic francés Eugène Bourgeau, qui herborizó l'espècie en 1855.
- Sinonímia
Presenta els següents sinònims:[2]
- Euphorbia bourgeana J.Gay
- Euphorbia lambii Svent.
- Euphorbia lambiorum Svent.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]I. bourgeana està catalogada com espècie vulnerable en la Llista Roja de la UICN degut a que presenta una distribució restringida. A pesar de no tindre una tendència regresiva de la seua població, la seua àrea d'ocupació és encara molt menuda en 17 km², i es veu afectada per esmonyides, events de sequia, incendis, competència i antropización del seu hàbitat.
Els eixemplars de Tenerife es troben classificats com «en perill d'extinció» en el Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades, mentres que els de La Gomera estan inclosos «en règim de protecció especial». En el Catàlec Canari d'Espècies Protegides es classifica per a les dos illes com a «vulnerable» en l'Anex V, i també s'inclouen en l'Anex II de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la comunitat autònoma de Canàries.[10][11][12]
També està inclosa en el apèndix II de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades, en els Anexos II i IV de la Directiva Hàbitats i en l'Anex I del Conveni relatiu a la Conservació de la Vida Selvada i del Mig Natural d'Europa.[13][14][15]
Ademés d'esta protecció de l'espècie, les poblacions de Tenerife creixen dins dels espais naturals protegits del parc rural de Anaga i del parc natural de la Corona Forestal, mentres que la majoria de les poblacions gomeras ho fan dins del parc nacional de Garajonay.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es coneix en les illes com tabaiba groga o de mont.
El terme tabaiba és el nom genèric que es dona en les illes a les espècies de porte arbustiu ramificat del gènero Euphorbia, sent una paraula de procedència aborigen que sobreviu en el espanyol de Canàries.[16][17][18][19]
Sobre els seus apelatius, el de groga fa alusió al color de les seues flors, mentres que el de mont aludix al seu hàbitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Euphorbia bourgeana J. Gai ex Boiss. in DC.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 2 de maig de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 «Euphorbia bourgeana J.Gai ex Boiss.». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 2 de maig de 2022.
- ↑ «Euphorbia lambii Svent.». Flora Vascular de les illes Canàries. Consultat el 3 de maig de 2022.
- ↑ 4,0 4,1 Gómez-Camp (1996). [1], Illes Canàries: Viceconsejería de Mig ambient del Govern de Canàries, pp. 292-293; 298-299. ISBN 84-920730-9-8.
- ↑ 5,0 5,1 (2004) «Euphorbia bourgeauana Gai ex Boiss.», Ángel Banyares (ed.). [2], Madrit: Direcció general de Conservació de la Naturalea, pp. 698-699. ISBN 84-8014-521-8.
- ↑ «Euphorbia × fernandez-lopezii Molero & Rovira, Euphorbia World 9(2): 27 (2013)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 3 de maig de 2022.
- ↑ (1988).«Notes sobre Euphorbia bourgaeana Gai ex Boiss. in DC. i espècies afins».Botànica Macaronésica.Cabildo Insular de Gran Canària.Las Palmas de Gran Canària:(16)
- 29-36.ISSN 0211-7150.Consultat el 2 de maig de 2022.
- ↑ «Euphorbia bourgaeana J.Gai ex Boiss., Prodr. [A. P. de Candolle 15(2.1): 108 (1862)]» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 2 de maig de 2022.
- ↑ Kunkel, Günther (1986). [3], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Real Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenroll del Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades». Bolletí Oficial de l'Estat. Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí. Consultat el 3 de maig de 2022.
- ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 3 de maig de 2022.
- ↑ «Llei 4/2010, de 4 de juny, del Catàlec Canari d'Espècies Protegides». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 3 de maig de 2022.
- ↑ «Apèndixs». CITES. La Secretaria CITES. Consultat el 3 de maig de 2022.
- ↑ «Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora selvades». Bolletí Oficial de l'Estat. Ministeri de la Presidència, relacions en les Corts i Memòria Democràtica. Consultat el 3 de maig de 2022.
- ↑ «Conveni de Berna». Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Govern d'Espanya. Consultat el 3 de maig de 2022.
- ↑ «Tabaiba». Els Guanchismos. Diccionari de Toponímia de Canàries. Biblioteca Universitària de la ULPGC. Consultat el 1 de maig de 2022.
- ↑ «Tabaiba». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 3 de maig de 2022.
- ↑ (2015) «tabaiba», [4], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5.
- ↑ (1991).«Introducció a l'estudi de la fitonimia canària».Revista de Filologia de l'Universitat de l'Estany.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(10)
- 31-50.ISSN 0212-4130.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2001) , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
- Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- Machado Carrillo (2005). [5], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua. ISBN 978-8-4960-5926-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euphorbia bourgeana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.