Anar al contingut

Euphorbia guyoniana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Euphorbia guyoniana és una espècie pertanyent a la família Euphorbiaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

Planta poderosa, de 30-100 cm en tronc subterràneu molt llarc; tallos rectes no carnosos , molt ramificados; fulls alterns, estretes, a sovint absents en les branques floridas.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Espècie endèmica del Sahara septentrional en Argèlia, Tunis i Líbia. També en Marroc. Habita en dunas i arenes del desert.[1] [2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Euphorbia guyoniana va ser descrita per Boiss. & Reut. i publicat i acceptat en Pugillus Plantarum Novarum Africae Borealis Hispaniaeque Australis 109. 1852.[3]

Etimologia

Euphorbia: nom genèric que deriva del mege grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 a. C. - 23), Euphorbus, en el seu honor – o en alusió a la seua gran pancha – ya que usava mèdicament Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo va assignar el nom a tot el gènero.[4]

guyoniana: epítet otorgat per Pierre Edmond Boissier en honor del mege francés C.L.Guyon que va servir a la Armada Francesa en el Nort d'Àfrica i va recolectar plantes en Argèlia i Tunis.[5]

Sinonímia
  • Tithymalus guyonianus (Boiss. & Reut.) Klotzsch & Garcke[6][7]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Benabid, A. (2000). , Paris:Ibis. ISBN ISBN 2-910728-13-7.
  2. «Euphorbia guyoniana». Sahara-Nature. Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2009. Consultat el 22 de maig de 2010.
  3. «Euphorbia guyoniana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de juliol de 2012.
  4. (Spec. Pl. [ed. 1]: 450)
  5. Epítets
  6. Euphorbia guyoniana en PlantList
  7. «Euphorbia guyoniana». World Checklist of Selected Plant Families Real Jardí Botànic de Kew.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. BATTANDIER, J. A. & TRABUT, M. (1888). Flore de l'Algérie. Dicotyledones. [1-184] Monocotyledones parell L. Trabut. [p.796]
  2. PAMPANINI, R. (1914). Piantae Tripolitanae. 334p., 9 tav. [p.180]
  3. JAHANDIEZ, I. & R. MAIRE (1932). Catalogue dones Plantes du Maroc. [vol. 2] Minerva, Lechevalier éds., Alger. [p.465]
  4. VINDT, J. (1960). Monographie dones Euphorbiacées du Maroc; Révision, systématique, anatomie. Trav. Inst. Sci. Chérifien, Sér. Bot. 12: [86]
  5. QUÉZEL, P. & S. SANTA (1963). NOUVELLE FLORE DE L'ALGÉRIE et dones régions désertiques méridionales. vol. [2] CNRS., Paris. [p.600]
  6. POTTIER-ALAPETITE, G (1979). Flore de la Tunisie [vol. 1]. Publié parell els soins de A. NABLI. Ministère de l'Enseign. Sup. et de la Rech. Scient. et Ministère de l'Agric. Tunis. [p.477]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]