Eupithecia actaeata
Eupitecia actaeata és una espècie d'arna de la família Geometridae. L'espècie va ser descrita per primera volta per Rudolf Graf Walderdorff en 1869 i es pot trobar àmpliament distirbuido en Eurasia.[1] El nom científic actaeata es referix a esta planta hoste, Actaea spicata'.
Descripció
[editar | editar còdic]I. actaeata són de tamany chicotet a mijà a on alcança una envergadura de Plantilla:Convertir, en ales més amples de lo que és típic en les espècies de Eupithecia. Abdós parells d'ales són grises, grisa pardusco, o marró, en llínees ondulades parcialment borrosas, que continuen de forma més dèbil en les ales atrasseres.[2] Les ales atrasseres són alguna cosa més pàlides que les ales anteriors.[3] Tenen una taca discal marró negruzca en forma de menge llaugerament fora del mig, en la seua majoria allargada, i una taca clara cridanera, prop del tomus. En les ales atrasseres hi ha una taca central débilmente desenrollada. Abdós parells d'ales tenen una franja creuada en zisgzag, blanca i estreta, a lo llarc de la vora exterior.
Oruga
[editar | editar còdic]Les orugas jóvens són llargues i primes, de color vert i poden identificar-se clarament quan són adultes per les cridaneres marques rojoses en forma de diamant adicionals, típiques de l'espècie, en les seues esquenes.
Espècies similars
[editar | editar còdic]Eupithecia trisignaria mostra elements de dibuix similars als de I. actaeata, pero és una miqueta més chicotet i es pot distinguir per les tres taques obscures clares en la vora frontal. Esta espècie és similar a Eupithecia kobayashii, pero es pot distinguir per la llínea posmedial costal curvada i suau i un gran punt discal negruzco en l'ala anterior.[2]
Com ocorre en moltes espècies, les arnes deuen ser identificades de forma fiable per especialistes i especialmmente per un anàlisis morfològic genital per a una identificació clara.[4] En la reproducció de exlarvas, és possible una identificació confiable de I. actaeata per la singularitat de la oruga. Els genitals femenins de I. actaeata es distinguixen dels de I. tripunctaria per les chicotetes bosses del cos anterior ovadas plenes de denses espículas.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]Europa
[editar | editar còdic]Dins d'Europa, I. actaeata té distribució àmplia des d'Europa occidental fins a en l'est molt estés fins a Japó[2] (pero sembla faltar en una zona intermija) des de Dinamarca fins a Hongria, en el sur també en els Balcans i Itàlia i en el nort habita en zones dels països fennoscandios més allà del Círcul polar àrtic, fins als Alps. Les ubicacions més occidentals estan en França. No s'ha descrit en les illes britàniques o Espanya. En Noruega, s'ha trobat tan al nort com Troms, pero està desaparegut en l'oest de Noruega. Només té distribució local al sur dels Alps a on alcança una altura de Plantilla:Convertir i en Bèlgica, a on l'espècie només es coneix en la província de Namur.
Àsia
[editar | editar còdic]En Àsia, I. actaeata s'estén des dels Urales del sur fins a Mongòlia, China (especialment descrites en les províncies de Qinghai i Shaanxi), Japó, el Lluntà Orient rus, Taiwan i Coreja.[3][5]
Hàbitat
[editar | editar còdic]I. actaeata s'ha trobat en altituts des del nivell de la mar des de Plantilla:Convertir en Europa i entre Plantilla:Convertir en China. L'hàbitat preferit són els boscs sombreados en herba de Actaea spicata, el seu principal planta hoste.[6] A la planta se li atribuïxen vàries espècies poc freqüents: Baptria tibiale, Acasis appensata i Eupithecia immundata.[7] Provablement siga la més comuna de les espècies depenents de la planta, pero, de la mateixa manera que les demés, depén completament de la seua planta alimentícia, que creix en boscs rics i humits.[5][4]
En el noroest d'Europa es troba predominantment en boscs tancats d'avets. En Àsia s'ha trobat en les afores de l'espècie de Actaea.[4] Atres plantes hospedantes conegudes són Thalictrum aquilegiifolium i Thalictrum flavum. Viburnum opulus també s'ha mencionat en la lliteratura científica com planta hoste, pero podria ser reportes erròneus.
Cicle de vida
[editar | editar còdic]L'espècie vola en dos generacions anuals des de finals de maig fins a agost.[4] L'época de vol principal dels adults és de maig a juny. En el sur, una segona generació vola en juliol i agost. Les larves es poden trobar de juny a setembre. Passa l'hivern com bua.[8] Les palometes són nocturnes i també apareixen en fonts de llum artificial. Les orugas viuen principalment dels fulls de l'herba de Sant Cristóbal.
Conservació
[editar | editar còdic]En Europa, Eupithecia actaeata es pot trobar en cantitats molt diferents en els distints estats federats i en algunes regions figura com "en perill d'extinció" en la Llesta Roja d'Espècies en Perill d'Extinció.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mironov, Vladimir (2024-02-06). Larentiinae II: (Perizomini and Eupitheciini) (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-69161-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Animal Systematics, Evolution and Diversity.31(2)
- 128–134.ISSN 2234-6953.doi:10.5635/ased.2015.31.2.128.Consultat el 2024-03-27.
- ↑ 3,0 3,1 Skou (2023-11-13). The Geometroid Moths of North Europe: Lepidoptera: Drepanidae and Geometridae (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-63128-1.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Natura Somogyiensis.(30)
- 139–178.ISSN 1587-1908.doi:10.24394/natsom.2017.30.139.Consultat el 2024-03-27.
- ↑ 5,0 5,1 Zootaxa.3774(2)
- 101.ISSN 1175-5334.doi:10.11646/zootaxa.3774.2.1.Consultat el 2024-03-27.
- ↑ Riley, Adrian; Prior, Gaston (2021-10-25). British and Irish Pug Moths – a Guide to their Identification and Biology (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-47545-8.
- ↑ «European Lepidoptera and their ecology: Eupithecia actaeata». www.pyrgus.de. Consultat el 2025-01-12.
- ↑ «European Lepidoptera and their ecology: Eupithecia actaeata». www.pyrgus.de. Consultat el 2024-03-27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eupithecia actaeata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.