Eupithecia cretaceata
Eupithecia cretaceata és una espècie d'arna de la família Geometridae.[1] L'espècie va ser descrita per primera volta per Alpheus Spring Packard havent segut descrita en 1874, en distribució en el Holártico d'Amèrica del Nort i Europa.[2] És una arna mijana en una envergadura entre Plantilla:Convertir,[3] una de les de major tamany del seu gènero, fet per la qual cosa pot ser confosa en el gènero Lobophora.[4] És el tàxon nomene d'un grup d'espècies en característiques morfològiques molt similars.[5]
Distribució
[editar | editar còdic]És una espècie que està àmpliament distribuïda en Canadà, incloent la illa de Vancouver,[6] i gran part dels Estats Units,[7] incloent les grans altures alpines del estat de Washington[8] i la Serra Nevada de Califòrnia.[9] El holotip que Packard va descriure en 1874 procedia de Califòrnia.
En Europa, Eupithecia cretaceata està representada per la subespecie I. cretaceata fenestrata, descrita per Pierre Millière en 1874.[10] Esta subespecie és tota blanca mentres que l'holotip nortamericà té vàries llínees de punts. L'espècie es distribuïx en Europa per tot el arc alpí fins als monts Cárpatos i parts de la península balcànica. En França, és exclusiu dels Alps, des de la Alta Saboya fins als Alps marítims. En els anys 1930 va ser descrita en el massiç central a on ara es troba desapareguda.
Atres ubicacions a on ha segut descrit inclouen Suïssa, Itàlia,[11] Àustria, el cantón del Valais de Suïssa, Carniola, la cordillera de Velebit en Croàcia.[9][12]
Descripció
[editar | editar còdic]Esta és l'espècie més numerosa del gènero i pot reconéixer-se pel seu gran tamany,[13] en una envergadura de Plantilla:Convertir,[9] el color blanc tiza i les taques costeres pesades, obscures i cridaneres.[14] És similar en estructura i venación a I. zygadeniata, pero diferix en els palpos que són molt més curts.
Les ales anteriors són molt llargues i puntagudes.[3] Les ales posteriors són més redonejades que les de I. zygadeniata, que pertany al mateix grup d'espècies.[13] Les ales anteriors són de color blanc tiza, en numeroses llínees parcialment obsoletes, ondulades i grisáceas en la mitat de l'ala, pero distintes en la costa. Té una fila oblicua de punts obscurs just més allà de la mitat de l'ala, la fila seguix un curs recte. Les ales atrasseres marcades com en el parell d'ales anteriors, en numeroses llínees cenicientas, obscures, paraleles i ondulades. Per davall l'ala és blanquecino, lluenta en una tenyida fumada, especialment en les ales anteriors, en numeroses llínees grisáceas ondulades. Els punts discales són chicotets pero notoris, en una llínea negra, estreta i interrompuda a lo llarc de la vora. Conta en una franja blanquecina, blanca i bruta externament. Les pates anteriors són de color blanquecino obscur. Les pates atrasseres són blanquecinas, àmpliament rodejades de cendra obscura.
La palometa vola en praderies i pastures de gran altitut entre 1600 i 2500 m sobre el nivell de l'mar. A sovint se li troba descansant baix els fulls de la seua planta hoste, d'a on sale volant fàcilment durant el dia si se li molesta. La oruga es troba alimentant-se en les flors i llavors de Veratrum album i Veratrum viride.[7]
Cicle de vida
[editar | editar còdic]Les bues té gran similitut en Eupithecia veratraria. Tenen la mateixa planta alimentícia i biologia en moltes parts del món. Es poden distinguir basant-se en el cremáster. Les dos espècies solen trobar-se juntes i al mateix temps en el mateix hàbitat, pero I. cretaceata és molt més infreqüent.
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mironov, Vladimir; Galsworthy, Sir Anthony Charres (2013-11-01). [1] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-25453-4.
- ↑ «Moth Photographers Group – Eupithecia cretaceata – 7533». mothphotographersgroup.msstate.edu. Consultat el 2024-04-26.
- ↑ 3,0 3,1 Mironov, Vladimir (2024-02-06). [2] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-69161-2.
- ↑ (1881) [3] (en en), New York Entomological Club.
- ↑ Bolte, K. B. (1990). [4] (en en), Entomological Society of Canada.
- ↑ Museum, British Columbia Provincial (1913). [5] (en en).
- ↑ 7,0 7,1 «Species Eupithecia cretaceata - Hodges#7533». bugguide.net. Consultat el 2024-04-27.
- ↑ Mani, M. S. (2013-03-14). [6] (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-94-017-1339-9.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Wien, Zoologisch-Botanische Gesellschaft in (1895). [7] (en de).
- ↑ «Eupithecia cretaceata» (en fr). Artemisiae - Lépidoptères de France. Consultat el 2024-04-27.
- ↑ (1990) [8] (en en), Giornale italià vaig donar entomologia.
- ↑ «Eupithecia cretaceata, (Packard, 1874)». www.bulgarialeps.com. Consultat el 2024-04-27.
- ↑ 13,0 13,1 Packard, Alpheus Spring (1876). [9] (en en), O.S. Government Printing Office.
- ↑ «Eupithecia cretaceata». vicnhs.bc.ca. Consultat el 2024-04-27.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Fotos de I. cretaceata i els seus estadis
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eupithecia cretaceata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.