Eupithecia intricata
Eupithecia intricata és una espècie d'arna de la família Geometridae.[1] L'espècie va ser descrita per primera volta per Johan Wilhelm Zetterstedt havent segut descrita en 1839, en àmplia distribució en Europa i Àsia. Un lectotipo va ser descrit en el sector Kuldja, en les afores de Yining.[2]
És coneguda com a arna de Freyer en honor al Lepidopterólogo alemà Christian Friedrich Freyer.
Distribució
[editar | editar còdic]L'espècie es troba distribuït en les montanyes d'Europa occidental i central, incloses les Illes Britàniques i Fenoscandia, fins a Rússia, a l'Est d'Els Urales, el Extrem Orient rus i, a través d'Àsia Menor, fins a Àsia Central i China. Ha segut descrit en les estepas i en les ales de les montanyes esteparias del nort de Kazakhstan. Té àmplia distribució les montanyes d'Estats Units i Canadà, incloent Califòrnia, Washington i Columbia Britànica, Nova Anglaterra i el sur de Canadà.[3]
L'espècie habita principalment en brezalés, prats ralos, boscs de pins, parcs i jardins. També li la pot trobar en zones urbanes i en cementeris. En els Alps, l'espècie alcança altures de Plantilla:Convertir.
Descripció
[editar | editar còdic]L'envergadura de les ales és de Plantilla:Convertir.[4] El color bàsic de totes les ales varia des de grisa clar fins a gris azulado o gris parduzco. L'ala anterior té numeroses llínees creuades, una llínea curta representa la taca discal de l'ala anterior.[5] Les llínees travesseres són clarament visibles en els eixemplars recent naixcuts, pero es desvanixen ràpidament i es tornen indistintes a mida que aumenta l'esperança de vida. Hi ha una taca clara en les ales posteriors i un diminut punt negre en el mig.[6] El segon segment de l'abdomen té un color marró obscur.
Oruga
[editar | editar còdic]Les orugas de l'etapa final són planes i allargades. Són de color vert herba, verda azulado o vert groguenc i tenen llínees dorsals blanques i ralles laterals blanques.[7] El seu color s'assembla al de les agulles de la seua principal planta alimentícia, la ginebrera comuna (Juniperus communis), per #lo que són difícils de reconéixer per als depredadors. Les orugas no diferixen molt entre les subespecies, en la salvetat del color de la cap que és marró en totes i vert en la supespecie Eupithecia intricata arceuthata.[7]
Bua
[editar | editar còdic]La bua de color marró té baïnes d'ales verdosas. El cremáster té una punta rojosa en huit cerdes en forma de gancho.[8]
Cicle de vida
[editar | editar còdic]Les arnes de I. intricata són nocturnes i volen en dos generacions consecutives de maig a setembre. La segona generació només apareix regularment en les regions meridionals.[9] Els agrada visitar fonts de llum artificial.[10] Les orugas s'alimenten de les acículas d'espècies de Cupressus i Juniperus, predominantment de la ginebrera comuna (Juniperus communis). En Amèrica del Nort, les espècies de tuja (Thuja) també són utilisades com a aliment. L'espècie passa l'hivern en estat de bua.
Subespecies
[editar | editar còdic]I. intricata té vàries subespecies reconegudes. L'oest d'Irlanda està representada per la subespecie Eupithecia intricata hibernica (Mere, 1964), coneguda localment com a arna de Mere.[4][5] Les poblacions d'Europa Central s'assignen a la subespecie Eupithecia intricata arceuthata (Freyer, 1841), incloent el sur d'Anglaterra.[9][7] També s'ha descrit la subespecie Eupithecia intricata taylorata (Swett, 1907) que es troba en el Neártico d'Amèrica del Nort. Eupithecia intricata millieraria (Wnukowsky, 1929) és coneguda com a arna de Edinburgh en el nort d'Anglaterra.[9]
- Eupithecia intricata intricata
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mironov, Vladimir; Galsworthy, Sir Anthony Charres (2013-11-01). The Eupithecia of China: A Revision (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-25453-4.
- ↑ Scoble, Malcolm J. (2023-03-20). Geometrid Moths of the World: A Catalogue: Volume 1 (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54200-6.
- ↑ «Moth Photographers Group – Eupithecia intricata – 7518». mothphotographersgroup.msstate.edu. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ 4,0 4,1 «Freyer's Pug | UKmoths» (en en). www.ukmoths.org.uk. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ 5,0 5,1 «176 Eupithecia intricata (Freyer's/Edinburgh Pug)» (en en). British Lepidoptera. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ Walker, Francis (1862). List of the Specimens of Lepidopterous Insects in the Collection of the British Museum: 26: Geometrites (en en), I. Newman.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Porter, Jim (2013-01-21). Colour Identification Guide to Caterpillars of the British Isles. Macrolepidoptera (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-26100-6.
- ↑ Powell, Jerry A.; Opler, {{{nom2}}} (2009-05-27). Macrolepidoptera, University of Califòrnia Press, pp. 0. ISBN 978-0-520-25197-7.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Freyer's Pug | NatureSpot». www.naturespot.org. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ «Freyer's Pug (Eupithecia intricata arceuthata) (=Eupithecia intricata) - Norfolk Moths». Norfolk Moths - norfolkmoths.co.uk. Consultat el 2025-01-21.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- «Freyer's Pug (Eupithecia intricata arceuthata) (=Eupithecia intricata) - Norfolk Moths». Norfolk Moths - norfolkmoths.co.uk. Consultat el 2025-01-21.
- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Großer Wacholder-Blütenspanner» de Wikipedia en alemà, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eupithecia intricata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.