Anar al contingut

Eupithecia linariata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eupithecia centaureata (Eupithecia linariata)

Eupithecia centaureata és una espècie d'arna de la família Geometridae.[1] L'espècie va ser descrita per primera volta per Denis i Schiffermüller havent segut descrita en 1775, en distribució en Eurasia. El holotip de l'espècie va ser descrita en la regió de Viena.[2] En Europa se li coneix com la arna de la linaza, per la seua planta alimentícia.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

I. linariata és una arna chicoteta en una envergadura alar de Plantilla:Convertir.Plantilla:R En general, són arnes que semblen molt colorides.[4]

Els palpes són de coloració negruzco mentres que la #front és blanquecina. El abdomen és de color gris blanquecino en una tenyida groguenca, generalment en una fila dorsal de punts negres i escamas blanquecinas en l'extrem de l'últim segment. El primer segment és gris blanquecino o be ocre pàlit. El segon segment de l'abdomen té un color negre-marró.

El color de fondo de les ales anteriors és roig groguenc i mostra una àmplia banda mija de color gris azulado a marró obscur vorejada per llínees travesseres blanques, de les quals descolla només indistintament una taca discal obscura i allargada. L'ala anterior presenta una banda ocre groguenca entre les bases de l'ala, en un marge costal gris obscur. L'ala presenta un càlit color ocre parduzco entre les llínees basal i antemedial. La zona medial de l'ala presenta un motejat grisa cendra i irrotado de escamas blanques.[3] La llínea ondulada també és blanca. Hi ha grans taques de color marró obscur prop del dobladillo.

Les ales atrasseres són llaugerament més clares que les davanteres, tenen una zona radicular aclarida i mostren una chicoteta taca central negra.

Oruga en la regió de les Terres Miges Occidentals.

Les orugas adultes són planes i robustes. Són de color verdoso, groguenc o ocre i mostren una marca dorsal grisa-marró distintiva en cada segment que consistix en bandes o taques travesseres dentadas.

Bua i ou

[editar | editar còdic]

La buación ocorre en sols fins durant l'hivern fins a juliol.[5] La bua és de color marró té baïnes d'ales verdosas. En el cremáster hi ha dos cerdes fortes i sis més dèbils en forma de gancho.[6] El ou és vert blanquecino recent posades tornant-se després groc profunt. L'ou sol tindre un diàmetro de 0.5 mm i és de forma ovoide. Són posats entre juny i agost.[3]

Espècies similars

[editar | editar còdic]

Té gran semblat a la Eupithecia pulchellata, que és més comuna, i Eupithecia pyreneata, també de la mateixa regió. Es dieferencian pel seu periodo de vol a principis d'any, presenta una banda abdominal molt més obscura (a sovint casi negra),[3] una vora exterior més angulado en la banda obscura de l'ala anterior i estan marcades en un contrast llaugerament menor i, a sovint, més lluent.Plantilla:R Un examen morfològic genital dels espècimen és útil per a determinar l'espècie respectiva.

Cicle de vida

[editar | editar còdic]

Les arnes crepusculares i nocturnes volen en dos generacions superpostes de maig a setembre,[7] i la segona generació només apareix regularment en les regions del sur.

De nit, les palometes volen cap a fonts de llum artificial i visiten les flors de plantes umbelíferas (Apiaceae) o plantes en flors de margarita (Asteraceae) per a alimentar-se. Les femelles posen els seus ous en els cons dels ulls o en fruts verts de la planta alimentícia.

Les orugas s'alimenten de les flors i fruts de la linaza (Linaria), predominantment de la linaza comuna (Linaria vulgaris), ocasionalment de la linaza rayada (Linaria repens) i espècies cultivades de Antirrhinum. Inverna en estat de bua.

Distribució

[editar | editar còdic]

La distribució de l'espècie s'estén a través d'Europa, incloses les illes britàniques, fins a Rússia, aixina com a través d'Àsia Menor i el nort d'Iran fins a Tadjikistan.[8]

L'espècie habita principalment terrenys baldíos, vores de camins, terraplens, jardins i montons d'enrunes i inclús pot trobar-se en mig d'àrees urbanes.[7] La presència en els Alps alcança altituts de fins a Plantilla:Convertir.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mironov, Vladimir (2024-02-06). Larentiinae II: (Perizomini and Eupitheciini) (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-69161-2.
  2. Scoble, Malcolm J. (2023-03-20). Geometrid Moths of the World: A Catalogue: Volume 1 (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54200-6.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Riley, Adrian; Prior, Gaston (2021-10-25). British and Irish Pug Moths – a Guide to their Identification and Biology (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-47545-8.
  4. Mironov, Vladimir (2003). The geometrid moths of Europe, Apollo books. ISBN 978-87-88757-40-8.
  5. Porter, Jim (2013-01-21). Colour Identification Guide to Caterpillars of the British Isles. Macrolepidoptera (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-26100-6.
  6. Forster; Wohlfart, Theodor A.; Forster, {{{nom3}}} (1981). Spanner (Geometridae), Verlag nicht ermittelbar. ISBN 978-3-440-04951-8.
  7. 7,0 7,1 Manley, Chris (2021-06-10). British and Irish Moths: Third Edition: A Photographic Guide (en en), Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-4729-7521-8.
  8. Ebert; Ebert, Günter (2003). Nachtfalter VII, Ulmer. ISBN 978-3-8001-3279-9.