Evaluació d'impacte ambiental
La Evaluació d'Impacte Ambiental (EIA) és un procediment tècnic i administratiu destinat a identificar, prevore i mitigar els efectes ambientals que podrien generar-se a raïl d'un proyecte, obra o activitat abans de la seua eixecució.[1] El seu objectiu és assegurar que els impactes negatius sobre el mig ambient siguen considerats abans de la presa de decisions, promovent aixina un desenroll sostenible. Este procediment inclou l'identificació d'alternatives viables, la valoració dels impactes ambientals en factors com l'aire, l'aigua, el sol, la flora i fauna, i l'implementació de mides preventives i correctivas necessàries.[2]
Este procediment es troba regulat per lleis ambientals específiques en cada país o regió, que establixen els criteris i metodologia per a la seua aplicació. Per lo general, el procés inicia en la presentació del proyecte a les autoritats competents, els qui supervisen la consulta prèvia en les parts interessades i afectades. Posteriorment, el promotor del proyecte elabora l'estudi d'impacte ambiental, que és revisat per les instàncies governamentals i somés a processos de participació pública. Finalment, s'emet una resolució que pot culminar en l'aprovació del proyecte per mig d'una Llicència Ambiental que autorisa la posada en marcha del proyecte, en alguns països li la coneix com Declaració d'Impacte Ambiental (DIA), i és emesa per part de l'orgue ambiental pertinent.
El concepte de EIA va sorgir en la llegislació d'Estats Units en 1969 en la promulgació de la Llei Nacional de Política Ambiental (NEPA, per les seues sigles en anglés), i posteriorment va ser adoptat per atres països i regions, com l'Unió Europea en 1985. Actualment, és un requisit en moltes llegislacions, a on les conseqüències d'una evaluació negativa poden variar des de la modificació del proyecte fins a la seua cancelació.
La EIA s'aplica exclusivament a proyectes específics, evaluant factors com els materials, tecnologies, processos constructius i operatius involucrats, en la finalitat de garantisar un desenroll sostenible i la protecció dels recursos naturals.
Història
[editar | editar còdic]En 1969 es dona un pas avant, en els Estats Units, en l'aprovació de el “National Environmental Policy Act” (N.E.P.A.). Esta normativa dispon l'introducció de el EIA, el reforç de el “Environmental Protection Agency” (en un rol administratiu de control), i dispon la creació de el “Council on Environmental Quality” (en un rol consultiu per a la presidència).
En 1979, s'aprova el “Regulations for implementing the Procedural Previsions of N.E.P.A.”, un reglament que torna obligatori el EIA per a tots els proyectes públics, o que estiguen finançats per fondos públics. L'estudi de l'impacte ambiental és eixecutat directament per l'autoritat competent en otorgar la respectiva llicència final, està prevista l'emanació de dos actes separats: un de relatiu a l'evaluació dels impactes ambientals i l'atre relatiu a l'autorisació d'eixecutar l'obra.
En 1992 en Canadà sorgix la norma “Environmental Assessment Review Process”, una norma específica referida a l'evaluació de l'impacte ambiental, seguint en llínees generals la normativa dels Estats Units. En el 1977 s'introduïxen canvis en la normativa sense alterar la seua substància. La norma s'aplica a proyectes públics o a proyectes finançats en recursos públics.
En 1976 en França s'aprova la llei n. 76-629 (del 10 de juliol de 1976), relativa a la protecció de la naturalea. Esta llei introduïx tres nivells diferents d'evaluació: Estudis ambientals; notícies d'impactes; i, estudis d'impactes. S'inicien les bases per a l'estudi d'impactes ambientals en l'àmbit europeu. En efecte en 1985 la Comunitat Europea emana la Directiva 337/85/CEE referida a evaluació de l'impacte ambiental en determinats proyectes públics i privats. La primera aplicació d'esta nova normativa es dona en Holanda, en 1986, aprovant una norma ampliada, en particular émfasis en les evaluacions a ser efectuades en fase de disseny. L'element central de la norma holandesa és l'anàlisis comparatiu de les alternatives i evaluació dels seus respectius impactes, en la finalitat de determinar la millor solució en térmens ambientals.
En 1979 es comença a considerar els impactes ambientals dels gran embassaments en Brasil, dirigits principalment a elaborar plans de mitigació, en la fase d'omplit dels embassaments.
En 1998 en Panamà es crea l'Autoritat Nacional de l'Ambient, segons Llei 41 de l'1 de juliol de 1998, entitat que establix els principis i normes bàsiques per a la protecció, conservació i recuperació de l'ambient, promovent l'us sostenible dels recursos naturals, ademés d'ordenar la gestió ambiental i integrar-la als objectius socials i econòmics, a efecte de conseguir el desenroll humà sostenible en el país.
Instruments de l'evaluació d'impacte ambiental
[editar | editar còdic]El estudi d'impacte ambiental és un instrument important per a l'evaluació de l'impacte ambiental d'un proyecte. És un estudi tècnic, objectiu, de caràcter pluri i interdisciplinari, que es realisa per a predir i gestionar els impactes ambientals que poden derivar-se de l'eixecució d'un proyecte, activitat o decisió política permetent la presa de decisions sobre la viabilitat ambiental del mateix. Constituïx el document bàsic per al procés d'Evaluació de l'Impacte Ambiental.
La redacció i firma de l'estudi d'impacte ambiental és tasca d'un equip multidisciplinario compost per especialistes en l'interpretació del proyecte i en els factors ambientals més rellevants per a eixe proyecte concret (per eixemple atmòsfera, aigua, sols, vegetació, fauna, recursos culturals, etc.) que normalment s'integren en una empresa de Consultoria Ambiental.
L'estudi de l'impacte ambiental es fa en vàries etapes, paralel a les etapes de l'intervenció que es pretén evaluar.
Per a estos efectes deu entendre's com a intervenció no solament una obra, com un pont o una carretera, sino que també, és una intervenció que pot tindre impacte en l'ambient, la creació d'una normativa o una modificació d'una normativa existent. Per eixemple, l'increment de l'impost a l'importació de matèria primera per a fabricació de plàstics pot induir a l'us de recipients reciclables.
Cada intervenció proposta és analisada en funció dels possibles impactes ambientals. Aixina mateix s'analisen, en funció de l'etapa en que es troba en el cicle del proyecte, les possibles alternatives a l'alternativa plantejada. Sempre entre les alternatives analisades es considera l'alternativa de Proyecte zero.
Estudi d'impacte ambiental preliminar
[editar | editar còdic]Els estudis d'impacte ambiental són desenrollats en informació bibliogràfica disponible que reemplaça a el EIA en aquells casos en que les activitats no involucren un us intensiu ni extensiu del terreny, tals com la aerofotografía, aeromagnetometría, geologia de superfície, o es tracte d'activitats de reconegut poc impacte a desenrollar-se en ecosistemes no fràgils.
Són estudis que el proponente elabora per a contrastar l'acció en els criteris de protecció ambiental i que li ajuda a decidir els alcanç de l'anàlisis ambiental en més detall.
Estudi d'impacte ambiental parcial
[editar | editar còdic]Anàlisis que inclou aquells proyectes (obres o activitats) l'eixecució de les quals puga tindre impactes ambientals que afectarien molt parcialment l'ambient i a on els seus efectes negatius poden ser eliminats o minimisats per mig de l'adopció de mides conegudes i fàcilment aplicables.
Estudi de llínea de base o diagnòstic soci-ambiental
[editar | editar còdic]Consistix en un diagnòstic situacional que es realisa per a determinar les condicions ambientals d'un àrea geogràfica abans d'eixecutar-se el proyecte, inclou tots els aspectes biòtics, abióticos i socioculturals de l'ecosistema. Es tracta de realisar un inventari detallat del component biòtic i definició o caracterisació del component abiótico. En el procediment espanyol esta etapa sol denominar-se "Caracterisació del Mig" o "Inventari del Mig"..
Estudi d'impacte ambiental detallat
[editar | editar còdic]Anàlisis que inclou aquells proyectes (obres o activitats) l'eixecució de les quals pot produir impactes ambientals negatius de significació quantitativa o qualitativa, que ameriten un anàlisis més profunt per a revisar els impactes i per a propondre l'estratègia de maneig ambiental corresponent.
En el context llatinoamericà, com a part important d'esta etapa dels estudis pot ser necessari desenrollar plans de reasentamiento de poblacions, pla de mitigació d'impactes, pla de capacitació i, pla de monitoreo.
Són característiques d'este estudi l'anàlisis de proyecte, que resalta els aspectes ambientals del mateix, l'anàlisis d'alternatives que deu contemplar la situació sense proyecte, l'identificació i valoració d'impactes que sol realisar-se per mig de sengles matrius d'impactes, la proposta de les mides preventives, correctores i compensatòries, un programa de vigilància i seguiment, i finalment un pla de restauració per al terme de la vida útil de l'instalació proyectada. L'informe resultant s'acompanya d'un document de síntesis redactat de forma comprensible per al públic i expost durant un temps a les alegacions que desigen presentar particulars i institucions.
Evaluació Ambiental Estratègica
[editar | editar còdic]Anàlisis dels impactes ambientals sinérgicos o acumulatius de les polítiques, plans i programes que permet posar condicions alvançades que deuen ser incorporades en les accions específiques.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Garmendia Salvador, Alfonso (2005). Evaluació d'impacte ambiental, Pearson/Prentice Hall. OCLC 503420263. ISBN 84-205-4398-5.
- ↑ «Qué és l'Evaluació d'Impacte Ambiental (EIA)» (en és-es). Eurofins Environment Testing Spain. Consultat el 2024-12-07.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Evaluación de impacto ambiental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.