Exclusió de salmorra

La exclusió de la salmorra és el procés que es dona durant el creiximent del gèl marí. Este procés juga un paper important en l'oceà polar. S'ha estudiat cuantitativamente en el camp i en laboratori, en diverses condicions, el creiximent del gèl marí.

En el curs d'observacions oceanogràfiques, quan es produïx l'increment del gèl marí en l'hivern antàrtic es va trobar que una convecció halina, induïda per l'exclusió de salmorra, va canviar l'estructura de la salinitat de l'aigua de la plataforma d'una distribució estratificada a una condició homogénea, incrementant la salinisació de l'aigua. L'aparició de la salmorra exclosa caent en l'aigua de mar es va observar experimentalment per mig d'un sistema òptic basat en l'efecte Schlieren, en els següents resultats: La salmorra exclosa va formar prims i llarcs filaments verticals a partir de posicions fixes en la interface aigua - gele i va caure en l'aigua de mar subjacent sense difusió apreciable.

Les característiques dels filaments de salmorra varen variar en la taxa de creiximent de gèl. A una taxa superior de creiximent del gèl, un major número de filaments més prims de salmorra va caure a una velocitat inferior. Les medicions directes es varen fer de la salinitat i del volum de la salmorra exclosos per a diverses condicions de creiximent del gèl.

Els auments de la salinitat de salmorra i el fluix de volum disminuïx a mida que disminuïx la velocitat de creiximent del gèl. En conseqüència, el fluix de sal de la salmorra disminuïx en la disminució de la taxa de creiximent de gèl i per lo tant la cantitat de sal exclosos com a salmorra altament depén del seu volum en lloc de la seua salinitat.

El volum total de salmorra exclosos durant una seqüència de formació de gèl depén de la duració de la formació, aixina com la taxa de creiximent de gèl. S'incrementa en un aument tant en la taxa de creiximent com de la duració, és dir, en un aument en la massa de gèl acrecido.

Aixina que, el procés d'exclusió de salmorra tira llum sobre un canvi en la salinitat del gèl marí natural baix vàries condicions de creiximent del gèl. Quan es necessita més temps per a una mar de gèl que creixca a una gruixa fixa, el gèl de la mar té una salinitat més baixa. Açò és per l'exclusió d'una major cantitat de salmorra en una salinitat major durant la formació de gèl marí. Mentrestant, una mar de gèl més grossa creixcut durant un periodo fix de temps té una salinitat superior. Açò és per l'exclusió d'una cantitat menor de salmorra en una salinitat inferior per unitat de massa de gèl creixcut durant el periodo.

Els resultats anteriors sugerixen que la salinitat i el volum de salmorra exclosos durant la formació de gèl de la mar es pot estimar aproximadament en el futur per mig de la medició de la duració de la formació, la gruixa i la salinitat del gèl marí.

Si la placa de gèl resistix a l'estiu sense descongelarse per complet, el gèl haurà donat un nou bot alvance, passant a ser considerat gèl multianual. El gèl de primer any té unes 10 parts per 1000 de sal. En el gèl multianual este contingut es reduïx a a penes 2 parts per 1000. Este fet contribuïx a donar rigidea al gèl marí o banquisa, a fer-ho més sòlit i resistent de cara a afrontar la seua segona i posteriors temporades de creiximent hivernal. La gruixa típica del gèl multianual és d'uns 3 metros, solent quedar a partir d'este punt en un balanç aproximat entre creiximent hivernal i desgel estival.