Expansividad de sols

La expansividad de sols és una propietat física dels sols que pot evaluar-se en una fonamentació. En les estructures constructives existix estovament del sol quan aumenta la seua cantitat d'aigua i es retrauen quan la disminuïx.

Deu distinguir-se el terme "potencial d'expansió", de la "expansió" d'acort d'a on prové dita pèrdua d'aigua. Les argilas expansives produïxen espentes verticals i horisontals afectant les fonamentacions, espentant murs i destruint pisos i canonades enterrades, en esforços que superen els 20 kg/cm², ocasionalment. En les vies es presenten ascensos i descensos que afecten el seu funcionament. També, estos sols expansius es retrauen i els talussos fallen.

Mecanisme estovament

• a) Absorció d'aigua per una argila activa (montmorillonita, per eixemple)

• b) Rebot elàstic de les partícules del sol.

• c) Repulsió elèctrica dels grans d'argila i de les seues cationes adsorbidos.

• d) Expansió de l'aire atrapat en els poros.

En les argila preconsolidadas, per càrregues o per dessecació, estos fenomens són factors altament contribuents. En argila normalment consolidades (o carregades), els factors dominants són dos:

• a) Adsorció d'aigua.
• b) Repulsió elèctrica entre les partícules rodejades d'aigua.

L'expansió de sol a través de l'experiència dels ingeniers geotecnistas ha demostrat que és factor important en el disseny de la fonamentació de qualsevol estructura, i sobretot per a la prevenció de l'inestabilitat en l'horisó de la seua vida útil.