Explorer 52
Explorer 52, també denominat Hawkeye, va anar un satèlit artificial de la NASA dedicat a l'estudi de la magnetósfera terrestre. Va ser llançat el 3 de juny de 1974 a bordo d'una eixida Scout des de la base aérea de Vanderberg.
La missió principal del satèlit era medir els camps i partícules dels pols de la magnetosfera terrestre a distàncies de fins a 21 ràdios terrestres (uns 126 000 km). Com a missions secundàries es va dedicar a fer medicions de camp magnètic i distribució de plasma en el vent solar i a estudiar les radioemisions de tipo 3 produïdes per les corrents d'electrons en el mig interplanetario.
El satèlit portava un magnetómetro, un analisador de plasma i un detector d'ones ELF-VLF. S'estabilisava per mig de gir, en un periodo de 11 segons. Disponia d'un sensor òptic per a determinar la seua posició, pero es va averiar el 3 de setembre de 1974. A partir de llavors es varen utilisar les mides del magnetómetro per al posicionament de la nau. Utilisava panels solars per a la producció d'energia, d'entre 22 i 36 vats de potència.
Explorer 52 va participar en el International Magnetospheric Study (IMS), un esforç internacional per a l'estudi de la magnetosfera terrestre, i durant la primera mitat de 1977 les medicions es varen llimitar intervals especials per a el IMS.
Les senyes es prenien en temps real i es transmetien a freqüències de 136 i 400 MHz, a taxes de 100 o 200 bps.
Referències
[editar | editar còdic]- Wade, Mark. «Hawkeye» (en anglés). Consultat el 1 d'abril de 2009.
- NASA. «Hawkeye 1» (en anglés). Consultat el 1 d'abril de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Explorer 52» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.