Exponent de Ångstrom
Exponent de Ångström[1] és el nom de l'exponent en l'expressió que descriu la dependència espectral de la gruixa òptica d'aerosols.
Depenent de la distribució de tamanys de les partícules, la dependència espectral de la gruixa òptica d'aerosols és donat aproximadament per la següent equació:
- ___MATH_0___
a on ___MATH_1___és la gruixa òptica a la llongitut d'ona ___MATH_2___, i ___MATH_3___ és la gruixa òptica en la llongitut d'ona ___MATH_4___. En principi, conegut si la gruixa òptica a una llongitut d'ona i l'exponent de Ångström, es pot estimar la gruixa òptica a una atra llongitut d'ona aplicant la relació anterior. En la pràctica, és més habitual que es prenguen vàries mides de gruixa òptica a distintes llongituts d'ona i es calcule l'exponent de Ångström usant la següent funció:
- ___MATH_5___
Per a dos mides de gruixa òptica d'aerosols ___MATH_6___i ___MATH_7___ preses a les llongituts d'ona ___MATH_8___ i ___MATH_9___ respectivament.
L'Exponent de Ångström està inversamente relacionat en el tamany mig de les partícules d'aerosol: a partícules més menudes, l'exponent és major. Per lo tant, l'Exponent de Ångström és un paràmetro útil per a l'evaluació del tamany de les partícules atmosfèriques, aerosols o núvols, i la dependència espectral de les seues propietat òptiques. Per eixemple, l'aerosol marítim sol presentar valors més menuts de l'Exponent de Ångström, és dir, totes les llongituts d'ona tenen similars valors de gruixa òptica d'aerosols (no varia fortament a distintes llongituts d'ona). Este paràmetro és monitorizado de forma regular per rets d'observació de la Terra, com per eixemple AERONET.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2001) «Apendice A», Teledetección (en espanyol), Universitat de Valéncia, pp. 400. ISBN 84-370-4220-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Exponente de Ångstrom» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.