Exportació
En economia, una exportació és qualsevol ben o servici enviat fòra del territori nacional. Les exportacions són el conjunt de bens i servicis venuts per un país en territori estranger per a la seua utilisació. Junt en les importacions, són una ferramenta imprescindible de comerç nacional.[1]
Exportacions i balança comercial
[editar | editar còdic]La balança comercial es definix com el valor monetari dels bens exportats menys els bens importats, i per tant es considera positiva quan les exportacions superen a les importacions, i negativa quan s'importa més dels que s'exporta. Existix una relació estreta entre el aforro nacional, la inversió nacional i la balança comercial.[2] Tenint en conte els components agregats del PIB:
A on PIBpm és el producte interior brut contabilisat en preus de mercat, C és valor total de l'els bens consumits, I la formació bruta de capital (inversió),G la despesa de govern o consum públic, X el valor de les exportacions i M el valor de les importacions. A partir de l'identitat anterior és trivial derivar l'identitat fonamental de la contabilitat nacional:
Una exportació és per tant una eixida de mercaderies, capitals i servicis en destí al mercat exterior. L'enviament pot concretar-se per distintes vies de transport, ya siga terrestre, marítim o aéreu. Inclús pot tractar-se d'una exportació de servicis que no implique l'enviament d'alguna cosa físic. L'exportació, com la importació, es troba condicionada per al desenroll de la producció mercantil i per la divisió internacional del treball. baix el capitalisme i, sobretot, en l'época de l'imperialisme, la realisació de les mercaderies, en els mercats exteriors es convertix en un dels problemes més malts, en una de les causes de la lluita entre els països capitalistes pels mercats, les esferes d'inversió de capitals i les fonts de matèries primeres.
Estratègies
[editar | editar còdic]L'exportació és el procés d'enviar bens i servicis d'un país a un atre. Al final d'una exportació es rep diners. Existixen diferents maneres en que una empresa pot exportar els seus bens i servicis. Una manera d'exportació la que es realisa entre l'empresa exportadora i una empresa relacionada, com per eixemple, una sucursal o subsidiària. En ocasions, les empreses exporten a clients independents o directament als compradors a través d'intermediaris especialisats en comerç exterior. També poden exportar bens semiacabados que atres empreses relacionades utilisen com a part del seu procés de manufactura.
Característiques
[editar | editar còdic]Quan una empresa decidix ingressar a un atre país ho pot fer de diferents maneres. Existixen tres factors que determinen el modo d'ingrés de l'empresa en un atre país: les ventages de propietat de l'empresa, les ventages d'ubicació del mercat i les ventages d'internacionalisació. Les ventages de propietat es referixen als actius fixos de l'empresa, a la seua experiència internacional i la seua capacitat per a desenrollar productes innovadors. Les ventages d'ubicació del mercat es referixen al tamany i potencial de creiximent del mercat. Per últim, les ventages d'internacionalisació fan referència a les habilitats internes que posseïx l'empresa per a alcançar les seues metes per mèrits propis, és dir, sense necessitat d'otorgar llicències a atres companyies.. L'elecció d'ingressar a mercats estrangers també pot donar-se com a resultat d'un objectiu de l'empresa.
Importància de les Exportacions
[editar | editar còdic]Les exportacions contribuïxen al desenroll econòmic d'un país gràcies a la generació de divises i ocupacions que estes aporten a l'economia nacional del país exportador.
Ventages i desventages
[editar | editar còdic]L'exportació requerix d'una baixa inversió i permet als administradors tindre un control operatiu major, no obstant, exportar també significa perdre control sobre el màrqueting de l'empresa. Conforme una empresa creix, l'oportunitat d'exportar és cada volta major. I encara que, per ara, les empreses més grans són les principals exportadores, les empreses chicotetes també estan desenrollant estratègies d'exportació per a entrar en el mercat d'atres països. Els ingressos totals d'una empresa no es correlaciona directament en el tamany de l'empresa, açò vol dir que l'intensitat de les exportacions es determinarà sobre la base de la relació ingressos-exportacions.
Etapes de desenroll
[editar | editar còdic]En ocasions, l'exportació es pot donar per accident i no com a conseqüència d'un pla de negocis. És per açò que les empreses moltes voltes es troben en situacions imprevista i noves. Conforme les empreses adquirixen major experiència en este rubro, estes tendixen a ampliar més el seu mercat i a diversificar els seus productes.
- Etapa 1: Compromís inicial
Dins de la primera etapa es troben les empreses que venen els seus productes o servicis en el mercat domèstic i les empreses interessades en ser futures exportadores.
- Etapa 2: Exportació inicial
En la segona etapa es consideren a les empreses que realisen exportacions esporàdiques, empreses en potencial en els mercats d'exportació i per últim, empreses incapaces de complir les expectatives d'exportadores.
- Etapa 3: Alvançada
En l'última etapa es consideren a les empreses. Es realisen exportacions regulars, empreses que tenen experiència realisant vendes en atres països, i empreses capaces d'usar diferents estratègies per a ingressar als mercats.
Errors freqüents
[editar | editar còdic]Alguns dels errors que poden presentar-se en este eixercici comercial són els següents:
- un error comú és la falta d'explicació referent al producte que és exportat;
- no planificar correctament les estratègies i estudiar els objectes que es pretenen abans de fer qualsevol cosa;
- falta d'estudi de mercat objectiu o estudi deficient. Moltes empreses pensen que ho tenen tot fet en concertar visites en clients potencials sense estudiar lo que realment és important, sense preparar-se per a això;
- no contar en els socis o colaboradors adequats. Hi ha moltes parts implicades en l'exportació i no sempre se sap elegir a totes d'elles adequadament;
- no tindre els recursos suficients. Intentar exportar sense contar en recursos suficients, precipitant-se més allà de les possibilitats de l'empresa, és un error comú. Sense els suficients recursos no es pot aplegar molt llunt. Estos eixemples mostren que, en moltes de les ocasions, les empreses es deixen dur per lo que "està de moda" dins del mercat. Pel contrari, és necessari realisar un estudi previ que mostre la factibilidad d'implementar este recurs comercial dins de l'empresa.[3]
Disseny d'una estratègia
[editar | editar còdic]El disseny d'una estratègia d'exportació és fonamental per a evitar els errors abans mencionats i servix de guia per a la presa de decisions. Si es vol tindre una estratègia exitosa, la gerència deu seguir els següents passos:
- Evaluar el potencial de l'empresa: el potencial d'exportació deu ser examinat sobre la base de les oportunitats i recursos de l'empresa. Com a primer pas, l'empresa deu determinar si existix un mercat per als seus bens i servicis i, posteriorment, evaluar si serà capaç de cobrir en les expectatives de producció desijades.
- Obtindre assessoria en exportació: per a l'etapa inicial d'exportació es pot demanar assessoria en el Departament de Comerç del Govern del país. No obstant, conforme el procés d'exportació alvance, es necessitarà l'assessoria de bancs, advocats i empreses comercializadoras, entre unes atres.
- Seleccionar mercat(s): es pot portar a terme de dos formes, passiva o activament. En el primer cas, l'empresa s'adinsa en els mercats deprenent per mig de fires comercials, anuncis o artículs de publicacions comercials. En el segon cas, l'empresa busca els mercats a on s'exporten productes similars als seus i/o allí a on coneix que hi ha demanda.[4]
- Formular i implantar una estratègia d'exportació: per últim, l'empresa deu definir els seus objectius d'exportació a seguir, aixina també com les tàctiques a utilisar i l'establiment de dates llímit per a la realisació de les seues activitats.
Llogística i coordinació d'exportacions
[editar | editar còdic]L'exportació de mercaderies requerix la coordinació de múltiples actors dins de la cadena de suministrament internacional, incloent productors, transportistes, agents aduanero, terminals portuaris i operadors llogístics. L'eficiència d'estos processos influïx directament en els temps de trànsit, els costs operatius i el compliment dels requisits establits per les autoritats de comerç exterior.[5]
En les operacions d'exportació modernes és freqüent la participació d'operadors llogístics especialisats que coordinen activitats relacionades en el transport internacional, consolidació de càrrega, almagasenament temporal, gestió documental i seguiment de mercaderies. Estes funcions contribuïxen a optimisar la circulació de bens entre mercats nacionals i internacionals.[6]
Els servicis vinculats a l'exportació solen ser desenrollats per operadors llogístics especialisats que integren solucions de transport internacional, almagasenament, distribució i gestió documental per a facilitar el moviment de mercaderies entre distints mercats.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Llista de països per exportacions
- APEX
- Balança de pagaments
- Comerç internacional
- Comerç lliure
- ICEX
- Importació
- Mercantilisme
- PIB
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «com/definiciones/exportacion. html Definint "exportació"».
- ↑ «org/balanza-comercial. php Definició de "balança comercial"».
- ↑ «gestion. org/10-de-els-principals-errores-en-les-exportaciones/ Principals errors en les exportacions».
- ↑ «com/blog/estrategia-seo-internacional/#Paso_1_Evalua_los_mercados_extranjeros_con_mas_potencial Evalua els mercats estrangers en més potencial en SÈU internacional"».
- ↑ «org/topic/transport-and-trade-logistics Transporte i exportacions llogístiques».
- ↑ «org/topic/transport-and-trade-logistics Transporte i exportació llogística».
- ↑ «com/ Servicis de llogística internacional i comerç exterior».
Bibliografia
[editar | editar còdic]John D. Daniels, L. H. (2004). Negocis internacionals. Prentice Hall.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Exportación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.