Extintor
Un extintor d'incendis, extinguidor de fòc o matafuego (Argentina, Bolívia i Paraguay) és un equip que servix per a diferents classes de fòc. Consistix en un recipient metàlic (bombona o cilindre d'acer) que conté un agent extintor d'incendis a pressió, de modo que en obrir una vàlvula l'agent ix per una filtre (a voltes situada en l'extrem d'una mànega) que es deu dirigir a la base del fòc. Generalment tenen un dispositiu per a prevenció d'activat accidental, el qual deu ser deshabilitado abans d'amprar l'artefacte.
De forma més concreta es podria definir un extintor com un aparat autònom, dissenyat com un cilindre, que pot ser desplaçat per una sola persona i que usant un mecanisme de impulsió baix pressió d'un gas o pressió mecànica, llança un agent extintor cap a la base del fòc, per a conseguir extinguir-ho.
Hi ha de molts tamanys i tipos, des dels molt chicotets, que solen dur-se en els automòvils, fins als grans que van en un carrito en rodes. El contingut varia des d'1 a 250 kg d'agent extintor.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]En 1816 el capità britànic William George Manby va inventar l'extintor d'incendis modern, que era un recipient de coure que contenia tres galons de solució de cendra perlada (carbonat de potassi) baix pressió d'aire comprimit. Este dispositiu va ser modificat en 1905 quan es va substituir l'aigua per bicarbonato sòdic.[3]
Els primers extintors portàtils autèntics varen aparéixer a finals de la primera década de el XIX; contenien botelles de cristal en àcit que, en trencar-se, descarregava ell àcit en una solució de moixa, generant una mescla en suficient pressió de gas per a expulsar la solució. Els extintors d'aigua, activats per cartuchos (tipo d'inversió), es varen introduir a finals dels anys 20, en 1918 es va desenrollar una solució anticongelant de metals alcalinos denominades “corrent carregades” per a ocupació d'extintors activats per cartuchos. En 1959 varen aparéixer els extintors d'aigua acumuladors de pressió, que en 10 anys varen reemplaçar gradualment als models de cartuig. En 1969 es va interrompre en Estats Units la fabricació de tots els extintors d'inversió, que ya no se certifiquen o aproven pels laboratoris d'ensajos.
El primer extintor de bromera va aparéixer en 1917 i el seu aspecte i funcionament s'assemblen molts als extintors d'àcit i moixa. La seua ocupació es va estendre progressivament a lo llarc dels anys, fins que en els 50 els extintors de pols varen alcançar una àmplia acceptació. Fins al dia de hui en el sigle 21 veem este instrument com un element important per a apagar fòc en qualsevol circumstància (2023)[4]
Classificació per agent extintor
[editar | editar còdic]
Segons l'agent extintor es pot distinguir entre:
- Extintors hídrics carregats en aigua o en un agent espumógeno, bromera AR-AFFF. Altament efectius per la seua capacitat de potenciar el poder humectante de l'aigua, els hi ha biològicament actius que encapsulan els gasos i vapors generats pel fòc trenquen les molècules dels hidrocarburs, inhibint la reignició (flash back), no contaminen el mig ambient, ni danyen a les persones, llevat que, com l'aigua és conductora de l'electricitat, poden ser molt perillosos en els incendis d'orige elèctric.
- Extintors de pols universals; servix per a fòcs ABC
- Extintors de pols química seca (multifunció: combatent fòcs de classe BC)
- Extintors de CO2 (també coneguts com a Neu Carbónica o Anhídrit Carbónico), són els més comuns.
- Extintors per a metals: (únicament vàlits per a metals combustibles, com a sodi, potassi, magnesi, titani, etc)
- Extintors d'halón (hidrocarbur halogenado, des de 2010 està prohibit el seu us en tot lo món per afectar la capa d'ozon).
- Instantàneu (abans extintor d'explosió) es tracta d'una ferramenta de salvament d'incendis d'us professional, que consistix en un recipient elastòmer, que conté retardante de flames, i estaja en el seu interior un element pirotècnic unit a una mecha ràpida, que al contacte en el fòc, trenca el recipient i crea una bombeta carent d'oxigen que apaga el fòc, a el hora que gela la zona en un radi d'uns cinc metros.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ UPV. «¿Qué és un extintor?» (en espanyol). Consultat el 8 de novembre de 2014.
- ↑ «Definicions bàsiques extintors CP» (en espanyol). Consultat el 8 de novembre de 2014.
- ↑ expower. «Els primers extintors d'incendis» (en espanyol). Consultat el 8 de novembre de 2014.
- ↑ Extintor Madrit, S.L.. «Història dels extintors» (en espanyol). Consultat el 8 d'agost de 2022.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lluita d'extinció d'incendis.
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Extintors i atres equips d'extinció d'incendis.[1]
- ↑ BombasEcuador. «Tipos d'extintors d'incendis» (en espanyol). Consultat el 09 de decembre de 2019.
- ↑ ExtintorescontraIncendios. «Normativa contra incendis» (en espanyol). Consultat el 15 de decembre de 2020.
- ↑ Promatec. «RIPCI Reglament d'Instalacions de Protecció contra Incendis» (en espanyol). Consultat el 31 de decembre de 2020.
- ↑ Certificats ISO. «Extintor - Certificat ISO» (en espanyol). Consultat el 30 de giner de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Extintor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.