Anar al contingut

Extispicina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es diu extispicina a l'inspecció de les entranyes o vísceres de les víctimes. Per a això, era necessari cert coneiximent d'anatomia.[1]

Vitrubio[2] dona el següent orige a este art supersticiós:

els antics examinaven el fege dels animals que pasturaven en els llocs a on volien acampar o edificar: si despuix de haver obert varis, trobaven el seu fege danyat, deduïen que les aigües i les pastures no eren bons i abandonaven el proyecte.

Les regles d'este art quimérico eren molt incertes. Tots els compiladors asseguren que un fege doble no presagiava res bo; per lo tant es diu en el Edipo de Séneca que era una senyal funesta per als estats monàrquics.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Losardo, RJ; Binvignat, O; Cruz-Gutierrez, R; Aja-Guardiola, S. L'anatomia i les pràctiques adivinatorias en les antigues civilisacions. Revista de l'Associació Mèdica Argentina. Vol. 129, No. 2, Pág. 13-22, 2016 [1]..
  2. Architectura, Liber I, cap IV, parrafo 9.


Referències

[editar | editar còdic]