Física digital
En física i cosmologia, la física digital (també denominada ontologia digital o filosofia digital) és una colecció de perspectives teòriques basades en la premissa de que l'univers és fonamentalment descriptible per informació. Per lo tant, segons esta teoria, l'univers pot ser concebut tant com l'eixida d'un programa computacional determinístico o provabilístic, és dir un vast dispositiu de computació digital, o matemàticament isomòrfic a tal dispositiu.[1]
Història
[editar | editar còdic]Cada ordenador deu ser compatible en els principis de la teoria de l'informació, la termodinàmica estadística i la mecànica quàntica. Un enllaç fonamental entre estos camps va ser propost per Edwin Jaynes en dos artículs seminals en 1957.[2] Ademés, Jaynes va elaborar una interpretació de la teoria de provabilitat com a llògica aristotèlica generalisada, una visió molt convenient per a enllaçar la física fonamental en els ordenadors digitals, ya que estos estan dissenyats per a implementar les operacions de llògica clàssica i, equivalentement, d'àlgebra Booleana.[3]
L'hipòtesis de que l'univers és un ordenador digital va ser proposta inicialment per Konrad Zuse en el seu llibre Rechnender Raum (traduït a l'espanyol com Calculant l'Espai). El terme física digital va ser amprat primer per Edward Fredkin, quí més vesprada va preferir el terme filosofia digital.[4] Uns atres els qui han modelat l'univers com un ordenador jagant varen ser Stephen Wolfram, Jürgen Schmidhuber, i el Premi Nobel Gerard 't Hooft.[5][1] Estos autors sostenen que la naturalea aparentment provabilista de la física quàntica no és necessàriament incompatible en l'idea de computabilidad. Versions quàntiques de les físiques digitals han segut recentment propostes per Seth Lloyd i Paola Zizzi.
Idees relacionades inclouen la teoria binaria d'alternatius-ur de Carl Friedrich von Weizsäcker , pancomputacionalismo, teoria de l'univers computacional, el concepte de "It from bit" de John Archibald Wheeler , i la hipòtesis de l'univers matemàtic de Max Tegmark .
Visió general
[editar | editar còdic]La física digital sugerix que existix, a lo manco en principi, un programa per a un ordenador universal que computa l'evolució del univers. L'ordenador podria ser, per eixemple, un autómata celular enorme (Zuse 1967), o una màquina de Turing universal, com ha segut sugirido per Schmidhuber (1997), qui va senyalar que existix un programa molt curt que pot computar tots els univers computables possibles d'una manera asimptóticamente òptima .[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Schmidhuber, J., "Computer Universes and an Algorithmic Theory of Everything"; arXiv:1501.01373.
- ↑ Jaynes, E. T., 1957, "Information Theory and Statistical Mechanics," Phys.
- ↑ Jaynes, E. T., 1990, "Probability Theory as Logic," in Fougere, P.F., ed., Maximum-Entropy and Bayesian Methods.
- ↑ See Fredkin's Digital Philosophy web site. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ A New Kind of Science website.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Física digital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.