Fòcs artificials artesanals de Mèxic
Archiu:Castillo pirotécnico (fuegos artificiales).ogv La producció de fòcs artificials artesanals de Mèxic es realisa en l'Estat de Mèxic, en el centre de Mèxic. La capital auto-declarada dels fòcs artificials és Tultepec, just al nort de la Ciutat de Mèxic. L'ingredient principal per als fòcs artificials, la pólvora, va ser duta pels conquistadors en el sigle setze i els fòcs artificials es varen convertir populars en Mèxic en el sigle dèneu. En l'actualitat, Llatinoamèrica és la segona major productora de fòcs artificials, la majoria per a us domèstic, en productes que van des de menuts petarts fins a grans fòcs artificials com els marcs de pirotècnia cridats “castells” i “toritos”. L'indústria és artesanal, les produccions estan concentrades en famílies ames de tallers i chicotetes fàbriques en un gran número de permissos autorisats per SEDENA (Secretaria de la Defensa Nacional) mantenint normes i regles altament estrictes a les persones que realisen fòcs artificials. La producció de fòcs artificials és relativament un art i de la qual depenen l'economia de mills i millons de persones en tot Mèxic.
Història
[editar | editar còdic]A pesar de que les cultures prehispánicas tenien formes de manipular fòc per a fins ceremoniales, la popularitat dels fòcs artificials va aplegar a Mèxic despuix, en el XIX.[1][2] Els fòcs artificials varen ser inventats pels chinencs, per a usos ceremoniales i religiosos, el qual és el seu principal us en Mèxic hui en dia.[3]
La producció i l'us de fòcs artificials va aplegar a Mèxic a través d'Europa. El principal ingredient dels fòcs artificials, la pólvora, va aplegar en els conquistadors pero per a fins militars. El primer lloc que va començar a produir pólvora va ser Tultepec, en el qual durant el periodo colonial va ser separat de la Ciutat de Mèxic i tenia abundant salitre, del com els químics podien ser extrets.[4] En raïls evidents en la cultura espanyola, la popularitat dels fòcs artificials va començar en el sigle dèneu, despuix de l'Independència de Mèxic.[2][4] La producció, venda i maneig de fòcs artificials són coberts per la llei federal d'Armes, Municions Explosives i Pirotècnia, en l'objectiu de reduir els riscs associats en el producte. Esta llei va ser promulgada en 1963, principalment orientada cap a fins militars. Recents esforços per actualisar la llei han inclós proporcionar capacitació i atres mides per a estendre l'estatus llegal als fabricants irregulars.[2] Els fòcs artificials són un element principal dels festivals religiosos en Mèxic, especialment en les dels sants patrons. No obstant, la major ocasió per a l'us de fòcs artificials són les celebracions que comporta l'aniversari de l'Independència de Mèxic, la qual comença en la recreació del crit del pare Miguel Hidalgo contra els espanyols a les 11pm el 15 de setembre de 1810. Els fòcs artificials són encesos just despuix de la recreació.[2]
Manufactura
[editar | editar còdic]En Llatinoamèrica, Mèxic és el segon major productor de fòcs artificials despuix de Brasil.[2] Hi ha més de cinquanta mil famílies en Mèxic que produïxen fòcs artificials, moltes d'elles illegalment,[2][3] aproximadament quaranta mil famílies en xixanta municipis únicament en l'Estat de Mèxic.[5] Molts d'estos artesans estan localisats en els municipis de Tultepec, Almoloya de Juárez, Axapusco, Tianguistenco, Tenancingo, Zumpango, Tenango del Valle, Otumba, Capulhuac, Coyotepec, Tecámac i Texcoco, junt en la comunitat de Sant Mateo Otzacatipan.[4][6] No obstant el major productor és el municipi de Tultepec, localisat just al nort de la Ciutat de Mèxic, el qual conta en el 80% de tota la producció de fòcs artificials en Mèxic.[2]
En 1991 els artesans de Tultepec varen rebre de part de la Presidència de la República el Premi Nacional de Ciències i Arts.[7]
La majoria dels artesans són entrenats pels seus majors, sense cap entrenament formal o en algun títul en química o ingenieria, encara que alguns tenen formació en l'estranger, també promouen productes.[5][8] Els artesans compren ingredients com sulfur, clorato de potassi i pols d'alumini en tendes locals de suministraments químics i en mercats, els quals són mesclats a mà en els tallers que pertanyen a les famílies i en chicotetes fàbriques. Tot està fet de rebujos, en cartuchos fabricats en cinta d'embalage i paper de rebuig que es compra a granel. A sovint, els fòcs artificials són empacados en tan sol vella farina de dacsa i bosses de menjar de gos.[9]
La majoria dels artesans no són amprats formalment, pero preferixen treballar en negocis familiars. Les fòrmules usades en cada taller són individuals i guardades per les famílies a les que els pertanyen. Els tallers classifiquen als millors artesans rebent el títul de “mestre”, capaç de produir productes elaborats, tal com castells, bombes, toritos i espectàculs sincronisats de fòcs artificials/llum/música.[8]
La producció mexicana de fòcs artificials inclou un número d'objectes explosius com a “roques” (un tipo de petart poderós), “vampirs”, “creïlles de mula” i “bombes”, aixina com marcs en pirotècnia cridats “castells”, “toritos”, “canastillas” i figures de Judas.[6][9] Els “castells” són generalment llarcs marcs de fusta coberts en lluentes vengales, les quals poden costar entre vint mil fins a vinticinc mil pesos, depenent del tamany i la complexitat.[8][9] Estos són més a sovint fets en honor als sants patrons o als héroes patriotes de Mèxic.[8] Els “toritos” són marcs més menuts en forma d'un bou, dissenyats per a ser usats o duts per una persona, ya que s'encenen, persiguiento als transeünts en el carrer durant les festes.[2] Una versió del torito és dissenyat per a lliberar caramelo quan es partix, el qual com a efecte té a chiquets corrent cap a est, en lloc de fugir d'ell. Els toritos estan en al voltant de huitcents pesos en el mercat.[8]
L'element més elaborat és cridat “piromusical”, un conjunt de fòcs artificials sincronisats en música i algunes voltes en llums, en promig en un preu comercial de dèu mil pesos un minut, usualment el “piromusical” dura catorze minuts.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Jocs Pirotècnics, eixides i pólvora» (en castellà). Universitat Veracruzana. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2007. Consultat el 8 de juny de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «[1]». Consultat el 8 de juny de 2012 (en castellà).
- ↑ 3,0 3,1 Conti González Báez. «[2]». Consultat el 8 de juny de 2012 (en castellà).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Alicia Rivera. «[3]». Consultat el 8 de juny de 2012 (en castellà).
- ↑ 5,0 5,1 Kristian Villaseñor. «[4]». Consultat el 8 de juny de 2012 (en castellà).
- ↑ 6,0 6,1 «Pirotècnia» (en castellà). State of Mexico. Archivat des d'el original, el 9 de març de 2010. Consultat el 8 de juny de 2012.
- ↑ «[5]». Consultat el 8 de juny de 2012 (en castellà).
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Silvia Chávez González. «[6]». Consultat el 8 de juny de 2012 (en castellà).
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Chris Hawley. «[7]». Consultat el 8 de juny de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuegos artificiales artesanales de México» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.