Fòrmula de Stirling


En matemàtiques, la fòrmula de Stirling és una aproximació per a factorialés grans. Du el nom en honor al matemàtic escocés de el XVIII James Stirling.
L'aproximació s'expressa com
per a n suficientment gran, a on ln és el logaritmo natural.
Formulació rigorosa
[editar | editar còdic]La fòrmula de Stirling està donada per:
que es reescriu freqüentment com:
més exactament la fòrmula és com seguix:
a on l'últim terme del producte(l'exponencial) tendix a 1 quan n tendix a infinit.
La llista dels numeradors és: 1, -1, 1, -1, 1, -691, 1, -3617, 43867, -174611, ...
La llista dels denominadors és: 12, 360, 1260, 1680, 1188, 360360, 156, 122400, 244188, 125400, ...
Desenrollant este últim terme també es pot reescriure la fòrmula com:
Una acotación de la fòrmula és:
Per eixemple:
Usos
[editar | editar còdic]La fòrmula resulta útil en diverses àrees com la mecànica estadística, a on apareixen equacions que contenen factorials del número de partícules. ya que els sistemes macroscòpics típics tenen de l'orde del número de Avogadro () de partícules, la fòrmula de Stirling resulta, en la pràctica, exacta. Ademés la fòrmula de Stirling és diferenciable, lo que permet el càlcul molt aproximat de màxims i mínims en expressions en factorials.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fórmula de Stirling» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.